Habitatge
Consens polític per ampliar el parc públic d’habitatge i facilitar l’emancipació juvenil
Hi ha formacions que proposen bonificacions fiscals i altres que plantegen solucions contra la precarietat laboral
La precarietat laboral és una de les principals causes de la baixa emancipació juvenil que es registra no només a la demarcació de Tarragona, sinó arreu del país. També ho és, en part, el dèficit d’habitatge públic existent. Segons un informe presentat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, només un 13% de la vivenda construïda durant el 2023 al territori català són de protecció oficial (HPO), que actualment representen un 2% del total.
Per aquest motiu, existeix un consens generalitzat entre els partits que es presenten a les eleccions al Parlament per ampliar el parc públic d’habitatge que ofereix la Generalitat. No només per al jovent, sinó també per a les famílies més vulnerables.
Raquel Sans, candidata per Tarragona d’Esquerra Republicana explica que «aquests tres anys —en els que han estat al Govern— hem treballat per incrementar aquest parc de lloguer a preus assequibles». Tanmateix, remarca l’aposta d’ERC per mesures «transformadores» com el topall al lloguer o limitar els pisos turístics. També que «els recursos que se’n van a Madrid i no tornen» podrien usar-se per donar més ajuts als joves per pagar el lloguer.
Els socialistes, per la seva banda, proposen crear 4.000 habitatges socials anuals. «Impulsarem el primer Pla Renove de Catalunya per millorar els habitatges amb més de 50 anys d’antiguitat», explica la seva cap de llista per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, qui assegura que n’incorporaran «entre 140.000 i 200.000 al parc de vivenda protegida en un màxim de 7 anys». El PSC també vol fixar fins als 35 anys l’edat màxima per acollir-se a les deduccions fiscals.
Reduir l’atur juvenil
«La primera mesura ha de ser reduir dràsticament l’atur juvenil al nostre país», apunta la candidata de Junts, Mònica Sales, qui planteja un nou pla d’ocupació. També vol reservar un mínim del 25% de les noves promocions per a habitatge social i establir «un programa de crèdits focalitzat a l’emancipació dels joves d’entre 18 i 35 anys». A més, remarquen la necessitat d’impulsar incentius i bonificacions per als que decideixin comprar. En la mateixa línia, Pere Lluís Huguet (PP) vol «oferir un aval als joves per poder accedir a l’habitatge».
Yolanda López, cap de llista de Comuns Sumar, proposa «un gran pacte per lluitar contra l’atur juvenil». A banda d’oferir més HPO, també remarca que cal «acabar amb les pràctiques no remunerades» i «aplicar el Programa de Garantia Juvenil perquè cap menor de 30 anys passi més de 4 mesos sense una oferta formativa o laboral», per «garantir uns drets bàsics».
Sergio Macián (Vox) també posa el focus en la «precarietat laboral», així com en l’«ocupació il·legal». En el seu cas, aposten per la construcció de vivenda pública i «la bonificació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i la reducció de l’Impost d’Actes Jurídics Documentals».
Expropiar grans tenidors
Des de la CUP, han formulat el «Pla Independitza’t». Segons explica el seu candidat, Sergi Saladié, plantegen «mobilitzar els més de 400.000 pisos buits que hi ha a Catalunya perquè les persones d’entre 21 i 35 anys accedeixin a un habitatge amb un o dos comans i paguin, com a màxim, 400 euros». D’altra banda, reclamen «expropiar els més de 30.000 pisos buits en mans de grans tenidors».
En canvi, Matías Alonso, cap de llista de Ciutadans, proposa «una inversió de mil milions d’euros anuals per construir habitatge social i alliberar sòl públic, per a promocions privades que incloguin nous habitatges a la venda en condicions assequibles per a joves i famílies».
L’efecte dels pisos turístics
ERC, Comuns Sumar i la CUP tenen clar que els pisos turístics fan pujar els preus dels lloguers i defensen la urgència d’aplicar limitacions des de la Generalitat. Contràriament, el PP creu que l’increment del lloguer es deu a «les polítiques del Govern d’Espanya i la falta de seguretat jurídica pels propietaris».
Vox i Cs demanen que es garanteixi «un control efectiu» per aturar la proliferació de pisos turístics il·legals. Des de Junts consideren que «cal ordenar els habitatges d’ús turístic perquè existeixin en consens amb els municipis» sense perjudicar els veïns, mentre que el PSC vol «regular-los per evitar abusos i excessos».
Els pisos turístics fan pujar els preus dels lloguers a Tarragona, Salou i Cambrils?
- ERC: Òbviament. Els habitatges turístics disparen els preus i, per tant, fan que el parc de lloguer d’un municipi determinat acabi sent inexistent, perquè surt més a compte llogar-lo com a habitatge turístic que no pas posar-lo al mercat de lloguer habitual. Cal que l’habitatge deixi de ser un luxe i un negoci per a uns pocs i estigui al servei de la gent, no té sentit tenir pisos buits i hi hagi gent sense poder accedir-hi.
- Junts: Ha d’existir una diferenciació clara entre aquells habitatges destinats a l’ús turístic i el lloguer de caràcter residencial, sense perjudici d’aquests últims. I per evitar que els pisos turístics puguin condicionar els preus de lloguer de tot el mercat d’una zona concreta, cal ordenar normativament el sector.
- Vox: Durant els últims anys, la proliferació descontrolada de pisos turístics en alguns municipis ha tingut un impacte negatiu sobre els veïns i sobre el preu del mercat de lloguer. Des de Vox sempre defensem i reconeixem l’important valor del nostre sector turístic, però sempre conciliant-lo amb el benestar i la tranquil·litat dels veïns. Cal que els pisos turístics tinguin una regulació que lluiti contra l’oferta il·legal.
- Comuns Sumar: Sí, s’ha comprovat com llogaters de pisos de la Costa Daurada aprofiten les èpoques de més demanda turística. La pujada de preus que viuen ciutats com Cambrils o Salou durant aquests períodes desplacen a la mateixa població d’aquestes ciutats.
- CUP: Per suposat. La manca d’oferta d’habitatges en zones turístiques és conseqüència directa de l’ús que se’n fa. Segons l’INE, a Salou, el 54,48% dels habitatges són d’ús no residencial. És a dir, estan buits, són d’ús turístic o segona residència. El lloguer als mateixos municipis és dels més alts de la comarca, i per tant la relació és directa. A més, els pisos turístics augmenten el preu del sòl afectant tots els sectors econòmics.
- Ciutadans: Sí. El preu dels lloguers es dispara a l’alça a les poblacions amb més activitat turística és perquè se’n fa un ús fraudulent de la condició de pis turístic i no n’hi ha prou control per part de les administracions públiques competents. S’ha de controlar el frau dels qui fan signar contractes de temporada turística quan en realitat són contractes de lloguer d’habitatge habitual.
- PP: El que fa pujar els preus són les polítiques del Govern d’Espanya i la falta de seguretat jurídica pels propietaris.
Què cal fer a les ciutats de Tarragona i Reus perquè és compleixin els topalls dels preus del lloguer?
- ERC: Cal fer complir les lleis, que estan per complir-les. Per tant, posem aquesta limitació dels preus del lloguer perquè és inassumible per a moltes economies familiars poder pagar un pis.
- Junts: Posar topalls als preus de lloguer no és la solució. De fet, els darrers anys s’ha evidenciat que la regulació dels preus del lloguer han provocat l’efecte contrari a l’esperat i avui tenim uns preus molt més elevats que dificulten encara més l’accés a l’habitatge, especialment a les ciutats. El resultat ha estat tan negatiu que fins i tot s’ha congestionat l’oferta, ja que allà on s’han aplicat topalls s’ha rebaixat un 15% l’oferta disponible.
- Vox: Les mesures intervencionistes de la Generalitat només han servit per a perjudicar el mercat d’habitatge i incrementar el preu del lloguer. De fet, tal com hem inclòs en el nostre programa electoral, suprimirem l’impost de pisos buits i fomentarem que els propietaris posin els seus habitatges buits en lloguer a través de l’increment dels beneficis fiscals a les rendes de lloguer per a arrendadors.
- Comuns Sumar: La llei que vol regular el preu dels lloguers no és suficient, però sí que és un primer pas per tal de posar fre als abusos que es donen a l’hora d’accedir a un habitatge digne i assequible al nostre país. La Generalitat té l’obligació de supervisar que els ajuntaments compleixen la regulació que congela els preus en les zones tensionades, i ha de controlar també de manera específica el lloguer de temporada.
- CUP: Primer, cal recuperar la llei catalana de regulació dels lloguers, que va ser tombada pel Tribunal Constitucional, perquè els índexs i el procés administratiu es decideixi a Catalunya. Segon, cal augmentar les inspeccions i facilitar la denúncia als propietaris que no el compleixin. Tercer, cal assegurar el compliment de la normativa posant les sancions i obligant el compliment d’aquestes.
- Ciutadans: El topall dels preus del lloguer no és una solució a mitjà i llarg termini, perquè una de les seves conseqüències és la reducció de l’oferta que provoca una tendència a la pujada de preus. Ciutadans creiem que cal invertir 1.000 milions d’euros anuals i construir un parc públic d’habitatge social. També proposem una deducció autonòmica a l’IRPF per a les rendes del lloguer d’habitatge a menors de 35 anys.
- PP: El que s’ha de fer és donar seguretat jurídica als propietaris per facilitar el lloguer dels pisos i, en conseqüència, no caldrà cap topall.
Et pot interessar:
Tarragona
Els candidats al 12-M discrepen sobre quin tipus de turisme atraurà el Hard Rock
John Bugarin