Territori
Objectiu: frenar el localisme per salvar l’àrea metropolitana
El ple de Tarragona recupera el debat sobre la capitalitat, inexistent des de la Llei de Vegueries
Ruben Viñuales, alcalde de Tarragona, durant el plenari municipal en què es va debatre la capitalitat de l’Àrea Metropolitana.
«El que s’està discutint aquí és profundament absurd. Estan confonent de manera voluntària i dolosa la capitalitat de la província amb l’àrea metropolitana, que és una mancomunitat de serveis». D’aquesta manera arrencava dimecres l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, un debat promogut per una moció del grup municipal del Partit Popular, que alertava d’un inexistent risc de que la ciutat perdi la seva capitalitat i també la seva identitat bimil·lenària, diluïda en el magma de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona.
No són poques les veus que han alertat precisament del risc de fer servir la formula «àrea metropolitana», un concepte eminentment acadèmic i que qualsevol ciutadà relaciona amb Barcelona, per referir-se a un procés que el que persegueix únicament és abordar de manera conjunta qüestions que afecten al conjunt territori. «Els reptes no s’han resolt amb una paraula, perquè al capdavall àrea metropolitana és com un mantra, sinó actuant com a territori», deia al gener en aquestes planes el delegat de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré.
Ja va passar amb l’aigua, als anys 80, i del problema en va sorgir el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). També amb la qüestió de la brossa, uns anys després, que va generar la Mancomunitat per a la Gestió Integral dels Residus Urbans. Ara, els set ajuntaments centrals del Camp de Tarragona, juntament amb Valls, s’han constituït en l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, amb la voluntat predeterminada d’afegir la mobilitat i el transport públic, la planificació urbanística i la promoció econòmica al cistell de polítiques compartides.
La Llei de Vegueries es va aprovar el 2010 i va generar un intens debat al territori, un debat que llavors sí que estava alineat amb la realitat perquè la llei establia noves capitalitats, com Manresa per la Catalunya Central. Avui el debat no té sentit, però posa a prova la fortalesa de la voluntat metropolitana. A l’alcalde, Ruben Viñuales, el tema li agrada i no va defugir el debat. «Qualsevol projecte d’estil metropolità sempre ens ha anat malament per coses com les que acabem de veure avui. Per manca d’alçada de mires», va resumir.
Factors que cal evitar per no aturar el desenvolupament d’una àrea metropolitana efectiva:
El nom de la cosa
Les dificultats persisteixen: els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja, Constantí i Valls s’han constituït en ‘Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona’, però al ple de Tarragona, Camp ha desaparegut per crear el nom d Àrea Metropolitana de Tarragona.
La capitalitat
Consorcis, agències o empreses mixtes són opcions que hi ha sobre una taula en la que no hi ha cap decisió que s’hagi de prendre sobre la capitalitat. «Sirusa no té capital», va etzibar l’alcalde Viñuales amb voluntat d’aclarir que aquest debat està fora de lloc perquè, senzillament, no existeix. Tingui la forma que tingui, l’àrea metropolitana tarragonina no serà res més, però tampoc res menys, que una mancomunitat de serveis.
Factor emocional i mediàtic
Una estratègia de recorregut mínim que en temps pretèrits la dinàmica dels mitjans de comunicació hauria impedit però que avui és impossible d’aturar. Si no ho publica aquell, ho farà el del costat i, si no, a les xarxes. El debat real és el tècnic, però aquest és més difícil, tan de seguir com de treure’n rèdit polític immediat.
Et pot interessar:
Camp de Tarragona
El camí cap a l'àrea metropolitana, créixer a partir de les necessitats
Oriol Aymí
