Salut
Descarten virus patògens per als humans en la paparra que s'expandeix per Tarragona
El 2022 es va constatar aquesta expansió d'aquesta paparra en entorns periurbans de Tarragona i Barcelona, per l'augment de temperatures i la proliferació dels seus hostes, com el conill i el senglar
Imatge de la paparra 'Hylomma lusitancium' que prolifera a Tarragona.
Un estudi de la Universitat de Saragossa descarta la presència de virus patògens per a humans a les paparres Hyalomma lusitanicum, que s'han expandit en els darrers temps a l'àrea metropolitana de Barcelona i a Tarragona.
El 2022 es va constatar aquesta expansió d'aquesta paparra en entorns periurbans de Tarragona i Barcelona, per l'augment de temperatures i la proliferació dels seus hostes, com el conill i el senglar.
Van saltar les alarmes perquè aquesta paparra pot actuar com a vector del virus que causa la Febre Hemorràgica de Crimea-Congo en humans, una malaltia que pot desencadenar en un quadre hemorràgic greu i fins i tot mortal.
No obstant, un nou estudi de l'investigador Agustín Estrada-Peña, de la Universitat de Saragossa i de l'Institut Agroalimentari d'Aragó -actualment integrat al Ministeri de Sanitat d'Espanya-, ha confirmat la baixa prevalença o potser l'absència de virus patògens per a humans en aquest tipus de paparra a Barcelona i Tarragona.
Segons ha informat aquest dilluns la Universitat de Saragossa, en aquest primer estudi metagenòmic dels virus existents per paparres Hyalomma lusitanicum a les dues províncies s'han detectat quatre virus d'artòpodes, sense importància sanitària humana o animal i l'interès de les quals per a la fisiologia de les paparres encara està per determinar.
Aquestes dades no es poden extrapolar a la resta d'Espanya, a causa de les diferents condicions ecològiques i climàtiques que governen l'epidemiologia d'aquests agents.
Aquest treball ofereix tranquil·litat a la creixent preocupació per l'augment poblacional d'aquesta paparra a Barcelona i altres zones de Catalunya, ja que «la prevalença de virus patògens a H. lusitanicum a la regió hauria de ser considerada molt baixa o nul·la», conclou l'estudi.
La part tècnica d'aquest estudi, consistent en la seqüencació metagenòmica i el treball bioinformàtic, va ser executada en col·laboració amb Nano1Health SL, una empresa derivada de la Universitat Autònoma de Barcelona, mentre que l'estudi de camp el va realitzar Carlos Pradera, de la companyia Anticimex.
Et pot interessar:
