Cris Gambín: «Estem vivint l’efecte ‘Alcarràs’: la gent està produint més pel·lícules en català»

En aquesta edició del FIC-CAT destaca la quantitat d’estrenes. Això és senyal de bona salut del festival?

«Sí, clar, evidentment és una cosa que no depèn de nosaltres, perquè hi ha molts factors externs que hi tenen a veure, com els festivals internacionals que es facin o en quin moment estan les pel·lícules, ja que n’hi ha que fins a finals d’any no estan acabades. Amb tot, sí que notem que el festival s’ha fet un lloc al sector: quan parles amb algú de la seva pel·lícula i li dius que la vols afegir al programa, és més fàcil aconseguir-ho, perquè saben que hi ha una repercussió després. També crec que la quantitat d’estrenes és un exemple de la bona salut del cinema en català. A més, aquest any no només tenim estrenes, sinó pel·lícules de qualitat i molt variades».

De quina manera es reflecteix aquesta major qualitat en les produccions?

«Tenim molt talent a casa nostra, però també destaca el tema de la llengua. Estem vivint l’efecte Alcarràs: la gent està produint més pel·lícules en català perquè s’adonen que no es deixen de veure. Una part és perdre la por, però també que cada cop hi ha més ajudes per part de la Generalitat i de tots els agents públics. Aleshores, en el moment en què tu saps que tindràs ajudes per fer una pel·lícula en català, la faràs. Perquè sí que en anys anteriors ens havíem trobat amb casos de pel·lícules que s’havien de fer en català i, per no poder aixecar el finançament, es canvia la llengua».

Enguany heu organitzat un ‘pitch’ de projectes en llengua catalana perquè aquests aconsegueixin finançament.

«Ha superat les nostres expectatives: hem rebut 33 propostes, i ens ha costat molt triar-ne set, perquè totes eren interessants i viables. La idea de fer aquesta activitat va sorgir perquè ens vam adonar que hi havia pocs projectes en llengua catalana al mercat. Al pitch se li diu així perquè tens un temps concret per presentar un projecte davant empreses productores. Aquesta jornada també ha de servir per ser un punt de trobada amb els professionals del sector de comarques tarragonines, i fer xarxa entre nosaltres. Aquest any, dels set seleccionats, un finalista i un semifinalista són de comarques tarragonines».

Quina mena de perfils s’han presentat al ‘pitch’?

«Molt variats, i això ens ha sorprès. Tenim des de gent més jove que està acabant la carrera, fins a gent d’entre 60 i 70 anys amb recorregut a la indústria. D’altra banda, hi ha projectes que ja tenen alguna productora confirmada, però necessiten més aliances, per exemple, i d’altres que són molt més embrionaris. Nosaltres demanàvem un dossier amb una sèrie de requisits, com el pressupost, i hi ha produccions que estan molt estudiades. Pel que fa als gèneres, hem rebut tant films de ficció com documentals i algun projecte d’animació».

Des del FIC-CAT, com veieu la nova fornada de joves que entren a la indústria cinematogràfica?

«Doncs molt bé, amb moltes ganes i moltes idees fresques. Hi ha temàtiques que crec que només la gent jove pot tirar endavant; això ho veiem ja amb les produccions que ens arriben dels centres educatius, per exemple. A més, hi ha directores, com la Liliana Torres, que estan traient les seves pel·lícules i tractant temes dels quals només poden parlar les dones. Penso que això ajuda a fer que les noies joves vegin que tenen també un lloc a la indústria».

El festival compta amb el Fòrum Cinema i Educació, adreçat al professorat. Creieu que el llenguatge audiovisual té suficient presència a les aules?

«Jo crec que no. Ja no perquè s’hagin de formar cineastes, com també perquè al final els joves conviuen amb l’audiovisual. Hi ha disciplines, com la música o l’art, que són part del currículum, no perquè es vulgui formar artistes ni músics, sinó perquè els joves sàpiguen interpretar aquest art. L’audiovisual és molt present, i ens agradaria que estigués al pla d’estudis. Jo penso que queda molta feina a fer, i que és important que els alumnes tinguin les eines per a desenvolupar la seva creativitat. Hi ha molts nens de primària que et diuen que volen ser youtubers; és molt respectable perquè és el que veuen, és amb el que conviuen. Llavors, se’ls hauria d’ensenyar com ho poden fer, com es poden expressar amb l’audiovisual».

L’estat general de la indústria del cinema en català és un dels temes que es tracta a la jornada professional del FIC-CAT. El festival té per objectiu ‘curar’ aquest sector?

«Des dels seus inicis, l’objectiu principal era ser un parador i un festival centrat únicament en la llengua, perquè les produccions catalanes potser no tenen tanta cabuda en festivals més generalistes on no hi ha una distinció de llengua. Farem una sessió de jornades professionals a Barcelona, i enguany parlarem de temes centrats en l’eix temàtic del festival, com el guió original i l’adaptat. Aquesta jornada s’ha convertit en un lloc de trobada de la indústria, perquè no hi ha tants esdeveniments així».

Com bé dius, en aquesta activitat també es tractarà l’eix temàtic d’enguany del FIC-CAT, cinema i literatura. Per què es va escollir?

«Sempre fem un llistat de temes, i els debatem amb els membres del comitè de l’organització. El tema del cinema i la literatura ens va encaixar, ja que al final són dues disciplines que van agafades de la mà. També volíem parlar d’adaptacions cinematogràfiques, que no hi ha tantes en llengua catalana; amb tot, aquest any, casualment, sis de les pel·lícules que tenim seleccionades són adaptacions. D’altra banda, el premi honorífic d’enguany és per l’escriptor Jaume Cabré i el director Antoni Verdaguer, que han treballat junts en diverses adaptacions; ens va semblar adient fer un doble reconeixement aprofitant que parlem d’aquesta dualitat de temàtiques».

Ja són 16 edicions del FIC-CAT. Com l’has vist evolucionar?

«Cada any és un món. Depèn de moltes coses, com dels festivals que es fan o les estrenes. Però aquesta edició, la veritat és que la salut és molt bona. Sí que és veritat que des que el Toni i jo som codirectors, fa tres edicions, et diria que aquest és l’any que tenim més estrenes, però perquè vam agafar el relleu després de la pandèmia. Alguns rodatges que s’havien paralitzat ara tornen a començar, i moltes pel·lícules que s’havien d’estrenar ara han anat a tots els festivals possibles. Vam tenir la baixada de la pandèmia en l’àmbit cultural, que ha afectat a tot arreu, i crec que ara ja estem sortint d’aquí, que ens hem tornat a ficar a la roda de producció, i que això ha d’anar encara millor».

Et pot interessar