Diari Més

Societat

Creixen els casos d'explotació laboral i de tràfic d'éssers humans a les zones rurals de Tarragona

La Guàrdia Civil deté catorze membres de grups criminals aquest 2024, el doble respecte el 2023

Imatge d'arxiu d'una dona detinguda sent custodiada per agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en una operació conjunta a Torredembarra relacionada en una trama suposadament amb explotació laboral

Imatge d'arxiu d'una dona detinguda sent custodiada per agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en una operació conjunta a TorredembarraCedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els casos d'explotació laboral i de tràfic d'éssers humans ha crescut a les zones rurals de la demarcació de Tarragona, especialment a les comarques ebrenques. Els agents de la unitat judicial de la Guàrdia Civil asseguren que han notat un «auge» en les àrees agrícoles on es cultiven productes com el julivert o coliflors. 

La comissió d'aquests delictes també va a l'alça a establiments de restauració i de comerços, on els treballadors explotats fan jornades «extenuants» per un salari irrisori o a canvi només de la seva manutenció. Des de principis d'any fins aquest maig, el cos ha detingut catorze persones, el doble respecte l'any passat. En global, han alliberat 30 víctimes, 25 d'elles en una actuació a principis d'abril a Torredembarra.

La Guàrdia Civil ha fet set operacions aquest 2024 relacionats amb casos d'explotació laboral i tràfic d'éssers humans a les comarques tarragonines i ebrenques. Els agents expliquen que han notat un increment d'aquest tipus de delictes a les zones rurals i també en el sector comercial. 

«Estem entrant molt més en l'àmbit rural, especialment al sud de la demarcació, on detectem moltes explotacions laborals en el cultiu de julivert i coliflor, molt habitual en la zona, en les quals tenen treballadors treballant jornades extenuants i pràcticament per cap salari», exemplifica el tinent de la Unitat Orgànica Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona, David Herreras.

Els agents d'aquesta unitat detallen que les condicions en què es troben les víctimes quan les alliberen són «variades». «Hi ha gent que està bé i n'hi ha que els recursos habitacionals que tenen es resumeixen amb una paraula: infrahabitatge», assegura un dels agents de la unitat -que prefereix mantenir l'anonimat per evitar que el reconeguin en futures actuacions policials. 

En relació amb aquestes condicions precàries, els policies expliquen que van trobar persones que vivien en unes condicions «molt extremes» en una operació feta en una hípica del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès).

«Treballaven sense descans tota la setmana, per un sou irrisori, i en unes condicions higenie-sanitàries molt deficitàries, residien en una habitació d'eines, on convivien amb rosegadors i a l'espai on dormien només tenien una finestra que donava a una pila d'excrements d'animals», destaca Herreras, qui assenyala que van viure amb aquesta situació «precària» durant un llarg període de temps. «Vam aconseguir rescatar aquestes dues víctimes de tràfic d'éssers humans», afegeix.

Treballar sense límit d'hores

Pel que fa a les condicions laborals de les persones explotades, la majoria treballen «sense límit», en jornades llargues i pràcticament sense percebre un sou per les tasques que realitzen. «Parlem de quantitats molt petites de diners, inclús zero en alguns casos, i n'hi ha que únicament perceben la manutenció o que resideixen en cases controlades pels explotadors», indiquen. Alhora, destaquen, que també hi ha casos d'explotació sexual.

Les víctimes, vulnerables i estrangeres

El perfil de les víctimes detectat és el d'una persona estrangera, sense documents de residència, que es troba en una situació vulnerable i sense recursos econòmics. Habitualment, els recluten en el seu país d'origen i quan arriben a l'Estat Espanyol els exploten. «La majoria dels casos són persones irregulars, estrangeres, són tant homes com dones, d'edats relativament joves, que oscil·len entre els 20 i els 45 anys», indiquen els agents.

Així mateix, han dit que és «complicat» que les víctimes tornin a caure en les mateixes xarxes, però si que han detectat que algunes d'elles «passen d'una trama a una altra» arran de la seva situació de vulnerabilitat. Respecte als captadors i explotadors, han explicat que es tracta de persones de la mateixa nacionalitat que les víctimes i que hi ha pocs casos que els explotadors siguin nacionals.

Salvades 30 víctimes

Des de començaments d'aquest any i fins al maig, el cos policial ha desarticulat organitzacions criminals que explotaven a 30 persones. La major part d'elles, es van alliberar en l'operació feta aquest abril en establiments, principalment, de restauració a Torredembarra. 

En concret, hi van trobar 25 víctimes. Les cinc restants són d'un altre cas. L'any passat, el cos va detectar set víctimes. «Estem atacant a organitzacions amb un volum de víctimes major», afirma Herreras. En relació amb el nombre de detinguts, ja en porten catorze, el doble de detencions respecte a l'any passat, quan es van xifrar en set.

Por a ser deportats

Els agents asseveren que les víctimes tenen molta por de ser deportats cap als seus països d'origen, per la qual cosa, normalment, no es mostren col·laboradors ni els faciliten informació quan es produeixen les actuacions policials. De fet, expliquen que les víctimes «estan alliçonades» pels grups criminals i que no s'atreveixen a donar-los informació o a denunciar fins que no passa un temps.

«L'ideal seria que les víctimes contactessin amb nosaltres, que sabessin que no els passarà res; si ens expliquen el cas, els podem donar algun tipus d'ajut per treure'ls de la trama, ja sigui a través d'organitzacions que donin aliments o a través de recursos habitacionals», apunta un dels agents. Recentment, han reubicat quinze persones a diferents províncies d'Espanya.

Més accions de prevenció

Des de la Guàrdia Civil indiquen que han augmentat el nombre d'inspeccions i de controls en establiments i zones de conreus. Asseguren que les accions de prevenció són importants perquè les organitzacions notin la seva presència i no actuïn amb «impunitat». 

«La segona mesura ha de ser la difusió de l'ajuda que podem oferir, les víctimes han de perdre el temor a denunciar tant per les represàlies per part dels seus explotadors com per la por de ser deportats», assenyala Herreras.

Finalment, el cos puntualitza que no han detectat que els casos de tràfic d'éssers humans i d'explotació laboral estiguin relacionats amb altres delictes, com el de tràfic de drogues, a la demarcació de Tarragona.

Et pot interessar:

tracking