La reinserció laboral i la falta d’habitatge, els principals reptes del jovent del Camp de Tarragona

Ajudar els joves amb malestar emocional a reinserir-se en el sistema educatiu i trobar feina, a més de potenciar la seva emprenedoria. Sota aquestes línies de treball, Ocell de Foc està a punt de complir dos anys d’activitat al Tarragonès i l’Alt Camp, on ha pogut atendre més de 1.600 joves d’entre 16 i 30 anys. Així, tres de les coordinadores d’aquest programa, liderat per quatre entitats del territori, expliquen algunes de les principals problemàtiques amb què es troba el jovent de la demarcació, i com els hi fan front.

«Ens arriben diversos perfils de joves, amb diferents necessitats. És molt volàtil», indica Erica Muñoz, tècnica d’Ocell de Foc a l’Alt Camp i membre de la Fundació Ginac. Si bé cada usuari té les seves característiques, hi ha algunes problemàtiques generalitzades, com la dificultat per trobar feina en el cas dels menors de 16 anys. «Són joves amb algun patiment emocional que no són capaços d’estar en una aula, i ens demanen treballar per fer alguna cosa», explica Cristina Lara, també tècnica de l’Alt Camp, i part de l’associació Egueiro. «La dificultat aquí és que són menors sense experiència laboral ni formació», afegeix Muñoz. Ambdues tècniques expliquen que els intenten conscienciar sobre la necessitat de tenir «una base» abans de buscar feina, a més d’ajudar-los amb el currículum i a preparar-se per una entrevista.

En els casos que aconsegueixen feina, apareix una altra dificultat, principalment en el cas dels joves migrants: trobar habitatge. Les tècniques expliquen que els han acompanyat a les immobiliàries, perquè quan han anat ells sols «ni els han obert la porta». D’altra banda, es troben que no hi ha pisos de lloguer o demanen requisits que els joves no tenen, com contractes indefinits. Tot plegat, indica Muñoz, provoca que aquests acabin ocupant pisos.

Lara explica que els intenten convèncer de treure’s el carnet de conduir, per buscar habitatge en els pobles al voltant d’on treballen, però «es tracta d’una despesa econòmica que no tots poden assumir, i, si bé alguns fan cursos de català, entendre la teoria del carnet de conduir se’ls fa difícil».

Per la seva banda, Anna Rossell, tècnica d’Ocell de Foc al Tarragonès, remarca que han atès perfils majoritàriament de joves migrants, que «tenen moltes ganes d’estudiar i aprendre», però la falta de papers els suposa un obstacle.

Desconnexió emocional

Ocell de Foc també realitza un acompanyament psicològic del jove, oferint recursos d’atenció tant individualitzada com grupal. «El que ens trobem és gent que només necessita parlar», explica Lara, i afegeix que, quan se’ls proposa anar al psicòleg en cas de necessitar un tractament, «es mostren reticents»: «Alguns provenen d’uns serveis de salut saturats, i no creuen que ser atesos una vegada cada tres mesos els ajudi».

Amb tot, Erica Muñoz remarca que, en les xerrades que donen en els instituts, s’han adonat que molts joves han normalitzat anar al psicòleg. Igualment, Cristina Lara destaca la «desconnexió emocional» que alguns d’ells presenten: «els costa connectar amb el que estan sentint». D’altra banda, ambdues tècniques expliquen que la majoria dels perfils que els demanen atenció psicològica són homes. «Davant del col·lectiu es posicionen dient que estan bé, però després de forma individual és quan et demanen el suport».

Aquesta desconnexió d’ells mateixos també es produeix amb el seu entorn. En els tallers que el programa dur a terme per a potenciar els projectes d’emprenedoria, Muñoz explica que «els joves no coneixen les necessitats de la seva comunitat», i ho atribueix a la «desvinculació» que provoquen les xarxes socials. Lara declara que la clau és fer-les servir «d’una manera productiva o per empoderar-se».

Continuïtat del projecte

Ocell de Foc, programa finançat per la Direcció general d’Economia Social i Solidària del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, va iniciar la seva activitat a Catalunya gairebé fa dos anys. Les tres tècniques expliquen que en un principi es va tractar de «fer molta difusió i treball amb xarxes del territori».

Si bé en una reunió entre els 22 nuclis del programa i la Direcció general es va parlar de continuïtat del projecte, les tècniques resten a l’espera de com els afectarà el canvi de govern. «No podem dir que si segur, però continuarem lluitant per mantenir el programa», expressa Lara.

Et pot interessar: