El 33,77% dels naixements de 2023 al Camp de Tarragona van ser de mare estrangera

Dels 3.879 naixements que hi va haver el 2023 al Camp de Tarragona, un 33,77% són fills de mare estrangera. Quant als municipis de més de 20.000 habitants, Salou és la tercera població de Catalunya que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (58,2%). Al Camp de Tarragona el segueixen Calafell amb un 46,3%, Reus (40,4%) i Tarragona (38,1%). 

En aquest sentit, la fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, com demostra l’Indicador Conjuntural de Fecunditat (ICF), que se situa en 1,32 i 1,06 fills per dona, respectivament.

Pel que fa a la nacionalitat de la mare per grans regions geogràfiques, al Camp de Tarragona un total de 623 mares són procedents d’Àfrica, 281 de l’Amèrica del Sud, 262 mares provenen d’Europa, 97 d’Àsia i 47 d’Amèrica del Nord i Central.

A Catalunya l’edat mitjana a la maternitat es manté en 32,6 anys: en les mares de nacionalitat estrangera és de 31,0 anys i en les mares de nacionalitat espanyola és de 33,2 anys. Les mares de nacionalitat estrangera són, en mitjana, 2,2 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola. 

Per àmbits del Pla territorial, a l’àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,93 anys d’edat mitjana a la maternitat i 32,04 anys d’edat mitjana al naixement del primer fill. Les Terres de l’Ebre és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,61 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,18 anys.

La natalitat registra la xifra més baixa des de 1995

L’any 2023 van néixer a Catalunya 54.182 nadons, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa des de l’any 1995 i representa una disminució del 3,9% en relació amb el 2022. Continua així la tendència de 15 anys de davallada de la natalitat, des del pic de 89.024 naixements de l’any 2008, on es va arribar després de més d’una dècada de creixement i immediatament abans de la crisi econòmica.

Com quasi a tota Catalunya, la natalitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre continua a la baixa (-1,8% i -4,1% respectivament) respecte a l’any 2022. Per comarques, el Priorat (51) i el Baix Penedès (784) són les que menys naixements van comptabilitzar l’any passat. De fet, de tota Catalunya només l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (7,4%) registra un creixement de naixements durant el 2023. 

A la majoria de comarques (28) durant l’any 2023 va disminuir el nombre de naixements, però els majors descensos s’han registrat a la Segarra amb un -20,1% (afectada pels canvis territorials, ja que els municipis de Biosca i Torà han deixat de formar part de l’àmbit de Ponent i de la comarca de la Segarra per incorporar-se a l’àmbit de les Comarques Centrals i a la comarca del Solsonès), l’Urgell (-17,9%) i el Bages (-14,1%). 

Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són el Pallars Jussà (14,9%), la Cerdanya (11,7%) i l’Aran (10,7%). Pel que fa als municipis, el conjunt dels que tenen entre 500 i 100.000 habitants han perdut entre un 4% i un 7% del nombre de naixements; la ciutat de Barcelona ha registrat un 1,8% menys de naixements. Els municipis amb menys de 500 habitants són els que han tingut el major descens, un 14,5%.