Pau Bigas: «El client té la qualitat d’un restaurant amb la comoditat de ser a casa seva, només s’ha de preocupar de gaudir-ho»

Com comença la seva passió per la cuina?

«Realment ni ho recordo. Des de petit, a casa, ja tombava per les cuines de les àvies i de la mare, i crec que ha sigut un camí que estava quasi escrit. Aquests moments en què, quan estudies secundària, als nanos els pregunten què vols fer, hi ha qui els costa un temps decidir què fan o què els motiva, jo no vaig tenir aquesta conversa amb ningú perquè ho tenia clar, tothom ho intuïa des del minut zero. Tot i que visc a Valls, jo soc del Maresme, així que vaig acabar estudiant a l’Escola d’Hostaleria de Girona».

Va ser el seu primer negoci?

«El primer i l’únic. Hi vaig ser quasi 10 anys i, a partir d’allà, hi va haver una sèrie de factors que em van fer reflexionar sobre quin ritme o quin tipus de vida volia portar. Així que vaig decidir tallar amb el sector de l’hostaleria i la restauració i començar un procés de recol·locar-me dins del món de la cuina, però sortint d’aquesta branca que, per mi, era bastant esclava. Això no vol dir que no sigui maco i que no es pugui gaudir, però sí que requereix dedicació absoluta, perquè quan el negoci és teu, pateixes 24 hores al dia. Així que l’any 2019 vaig començar un canvi, i a partir del 2022 va sorgir la idea de sortir a l’exterior, ja que volia fer arribar el carinyo que jo tinc pel menjar i per la gastronomia en general. Així que vaig començar a fer activitats i formacions de cuina, periòdicament, amb empreses i entitats públiques. A partir d’aquí, de mica en mica, vaig anar fent altres coses similars vinculades amb cellers, amb el tema dels vins i activitats de maridatges. I l’última branca, que és la que he engegat fa quatre mesos, és un servei de xef privat a domicili».

Com sorgeix la idea de fer de xef a domicili?

«Al principi jo volia motivar a la gent a cuinar més i millor, però al final te n’acabes adonant que per la gent que no viu això, la cuina és una cosa de subsistència per al dia a dia i que és difícil fer que algú la visqui com ho vius tu. A més, en aquest país, a la gent li agrada sortir, anar a restaurants, tastar coses noves, etc. Aleshores, amb aquesta reflexió, vaig fer un estudi i em vaig adonar que no hi havia ningú al Camp de Tarragona que pogués oferir un servei de restaurant sense sortir de casa teva. Aleshores, un grup de gent m’ho va proposar en una formació i em vaig plantar a casa seva i va ser la prova pilot».

Aleshores tu ho portes tot? El client no ha de fer res?

«No (riu). Tothom se sorprèn, però jo ho porto tot. Només necessito la cuina i la taula buides. Porto el menjar, els estris, els vins, la coberteria, copes, vins... Tot. Cuino, paro taula, serveixo i ho deixo tot net. La gent només s’ha de preocupar de gaudir. Tenen la qualitat d’un restaurant amb la comoditat de ser a casa seva».

Si algú volgués contractar el servei, quin seria el procés?

«Doncs hauria de contactar amb mi i parlar de la proposta que té. A partir d’aquí s’hauria de quadrar el calendari i trobar un dia que sigui viable tant per al client com per mi. Aleshores el següent pas ja és pactar un menú. Ara per ara tinc dues propostes amb dos preus diferents, una més àmplia que l’altra. Tot i això, tots dos són menús degustació amb un maridatge de vins. A banda d’això, hi ha uns mínims a complir. Els serveis són per a mínim de cinc persones i un màxim de quinze. Llavors, tenim un dia, un espai i un menú. L’únic que falta és preparar-ho, que arribi el dia i gaudir-ho. Al final, com a síntesi, porto experiències gastronòmiques a domicili. Per tant, tota proposta és benvinguda. Només em cal un espai i un dia i es poden fer tasts de vins, tallers de cuina, sopars, etc. Tot és parlar i adaptar-se a l’experiència que vulgui viure el client».

El futur del sector

Hi ha molts oficis que s’estan perdent, com veu el futur del sector?

«Jo el veig bé, ja que hi ha hagut èpoques en què la cuina i l’hostaleria en general es veia, des de fora, com una cosa fosca, amb molt mala reputació. Però tot i que les coses ara es cuiden més i que hi ha uns horaris i uns salaris més justos, la globalització ens porta a haver de batallar molt contra les grans cadenes i franquícies. El mateix passa amb els pagesos, i això sí que ens afecta, perquè al final tot és una roda. Si als productors ningú els hi fa cas, ja ho poden fer bé, que no servirà de res. En canvi, si algú hi va darrere, confia en el producte i el fa servir a la seva cuina i al client li agrada, estem dins de la cadena. Tot són sinergies. Si jo et porto un vi d’un celler petit d’aquí per maridar el sopar i t’agrada, probablement contactaràs amb el productor i també tindrà visibilitat. Si tots apostem per un bon producte, la roda continua girant».