Diari Més

Medi Ambient

Sis punts de la demarcació de Tarragona, amenaçats per la pujada del nivell del mar l’any 2030

Calafell, Cambrils, Torredembarra, Coma-ruga, l’Ametlla de Mar i el Delta de l’Ebre són els punts amb més risc

Imatge de la platja de la Paella de Torredembarra, un dels punts de la demarcació amb més risc.Tjerk van der Meulen

Creat:

Actualitzat:

L’erosió i la pujada del nivell de la mar representen greus amenaces per al litoral català. Amb aquest ritme de pujada, la contaminació i segons el consens científic establert en el Sisè Informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC 2021), la pràctica totalitat del litoral es veurà afectada per l’erosió i la pujada del nivell de la mar

De fet, segons un estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), gran part de les platges es troben al Camp de Tarragona, concretament al Baix Camp, on un 68,1% es troben en retrocés i al Tarragonès, que compta amb un 59% de platges en regressió. Les més afectades per la pujada del nivell de la mar de la demarcació es troben a Calafell, Cambrils, Torredembarra, Coma-ruga, l’Ametlla de Mar i el Delta de l’Ebre.

«El retrocés de les platges es deu a factors molt diversos, però els principals tenen a veure, sobretot, amb la manca de sediments. A més, les platges també es veuen afectades per la urbanització. La reserva de sorra actualment es troba sota l’asfalt de construccions com els ports o els passejos marítims», explica Javier Sigró, investigador del Centre en Canvi Climàtic de la URV i doctor en Geografia per la mateixa universitat. Sigró afirma que aquestes modificacions humanes a les línies de costa afecten també el transport litoral de sediments i la distribució d’aquestes sorres al llarg de les platges.

A més, explica que un altre element que contribueix als retrocessos és el canvi climàtic, ja que «és per culpa d’aquest que el nivell del mar puja i es produeixen temporals més severs, que tenen una afectació important sobre la línia litoral». Tot i això, assegura que aquest no és el motiu principal de les regressions. 

«El canvi climàtic està agreujant un problema ambiental que en un inici no era climàtic», per tant, aquest succés s’hagués produït de totes maneres. «No hem d’oblidar que les platges són un dels sistemes més dinàmics que hi ha dins dels territoris i que les línies de costa sempre evolucionen», explica Sigró.

L’afluència massiva de turistes també és un dels altres factors que afecta les platges catalanes. Sens dubte, al Camp de Tarragona, el projecte estrella que més renou ha aixecat és el Hard Rock de Tarragona, un d’aquells projectes que no deix a ningú indiferent. 

Un casino i dos hotels amb forma de guitarra elèctrica de 75 metres d’altura. Un projecte d’un altre segle, que no reparteix la riquesa a la societat i que, en una de les pitjors sequeres de la història, necessitarà la mateixa quantitat d’aigua que 30.000 persones. La plataforma Aturem Hard Rock no ha parat de mobilitzar-se en contra del projecte.

Possibles solucions

Sigró deixa molt clar que no existeix una solució universal per a aquesta problemàtica, ja que «cada platja és un món i reacciona a la seva manera depenent de les seves característiques específiques». S’hauria d’estudiar cada cas tenint en compte la dinàmica litoral i els factors socials, i després adoptar les mesures més adients». Opina que l’estratègia més apropiada en la majoria dels casos seria la renaturalització, que consisteix a eliminar elements humans sobre el conjunt de la platja.

Et pot interessar

tracking