El 77% dels municipis del Camp de Tarragona no tenen un pla contra inundacions actualitzat

Els devastadors efectes de la DANA a València i les inundacions que ha provocat el seu pas per Catalunya han tret al debat públic la preparació dels municipis per a fenòmens així, que, segons els experts, seran cada cop més freqüents. De fet, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va anunciar aquest dilluns que actualitzaria els plans de protecció civil municipals de tot el país.

De fet, aquelles poblacions que es troben en zones inundables o tenen més de 110.000 habitants es troben obligades a tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per risc d’inundacions. Al Camp de Tarragona hi ha un total de 60 ens locals que es troben dins d’aquestes característiques, però més de la meitat no l’han elaborat o el tenen desactualitzat.

Concretament, són 36 els que es troben en aquesta situació, cosa que suposa un 60% del total. Entrant més al detall, hi ha 27 PAM pendents de revisió i altres 9 municipis que no n’han fet mai un. Més enllà dels que estan obligats, Protecció Civil recomana fer-ne a altres 43 municipis de la demarcació. Si tenim en compte aquests, trobem que un 77% dels municipis de la llista no tenen el PAM homologat. Més concretament, un total de 48 no l’han fet mai i 38 ho tenen pendent de revisió.

Aquells municipis que figuren com a pendents de revisió van executar un pla en algun moment abans de l’any 2020, motiu pel qual se’ls requereix actualitzar-lo. Entre aquests, alguns tenen un pla més antic que altres, sent Salou (2003) i Cunit (2005) els que tenen un mes vetust, tots dos es troben obligats a realitzar-lo. També cal destacar que la Pobla de Mafumet, Mont-roig del Camp, l’Espluga de Francolí, la Selva del Camp, Montbrió del Camp i Vinyols i els Arcs no actualitzen el seu pam contra inundacions des de fa més de 15 anys.

Risc molt alt

Protecció Civil també distingeix entre diferents nivells de riscos segons criteris d’afectació. Al Camp de Tarragona trobem un total de 21 municipis que es troben el llindar de perill molt alt, el màxim establert. D’aquests hi ha 10 municipis que encara no han actualitzat els seus plans, entre els quals es troben Cunit i Salou, els menys actualitzats de la llista. Un cas paradigmàtic és també el de Creixell, l’únic municipi en risc molt alt que mai ha elaborat un PAM.

Altres 16 municipis es troben catalogats en situació de risc alt. D’aquests n’hi ha tres que encara no han elaborat un pla de protecció contra incendis: Vimbodí i Poblet, Banyeres del Penedès i Riudecols. Altres 8 d’aquesta subsecció tenen el pla caducat.

En el nivell de risc mitjà, l’últim que obliga a elaborar un Pla d’Actuació Municipal, trobem 23 municipis del Camp de Tarragona, dels quals cinc no han redactat el document. Aquests són Vilanova d’Escornalbou, Pont d’Armentera, Cabacés, la Bisbal del Penedès i la Pobla de Montornès. Altres 9 municipis d’aquesta llista tenen el pla pendent de revisió.

Zones de perill

Si ens fixem en les zones geogràfiques amb més perill, podem trobar que la comarca del Tarragonès és la que té més municipis (8) sota el llindar de risc molt alt. D’aquestes, només Tarragona, la Canonja i Roda de Berà gaudeixen un pla d’actuació homologat.

De fet, a través d’un mapa interactiu de Protecció Civil podem observar com la zona amb més potencial afectació per inundacions a la població –tenint en compte tant el perill fluvial com el marítim– es troba al litoral entre la desembocadura de la riera de Maspujols i la del Gaià, un territori que pertany, gairebé de manera íntegra, a la comarca del Tarragonès.

El Pla INUNCAT de la Generalitat també estableix diferents Punts d’Actuació Prioritària, és a dir, indrets on hi ha un risc important d’inundació, sigui per rius, rieres o temporals de mar, entre d’altres. Molts d’aquests es troben dins la zona esmentada. Algun dels exemples de major prioritat són el barranc de Barenys de Salou, la riera de Riudoms o les carreteres C-31B, N-240 o N-340.

En aquest espai Protecció civil també estableix diferents punts d’especial importància pels seus riscos d’inundació. Alguns dels exemples són la desembocadura del riu Francolí, la zona de la Universitat Laboral de Tarragona, els Prats d’Albinyana, la Mare de Déu de la Pineda o els Xalets de Salou.

No obstant això, aquest mapa també revela altres punts negres dins del Camp de Tarragona. Un d’ells és Valls, envoltat per carreteres amb una molt elevada prioritat d’actuació, la C-14, l’N-240 i la C-51, diferents torrents com el del Puig, de Fonollosa i dels Caus o la seva proximitat amb el riu Francolí.

El Baix Camp tampoc queda exempt de perill, concentrant-se la majoria de zones clau al sud de la capital. La comarca té sis poblacions situades al nivell de risc molt alt, quatre de les quals no gaudeixen d’un pla d’actuació actualitzat. Altres sis dels municipis del Baix Camp es troben en risc alt, cinc d’ells sense el document homologat.

Un període raonable

Les xifres exposades en aquest article podrien variar en poc temps segons l’anunciat aquest dilluns per Salvador Illa. El cap de l’executiu català va assegurar que adoptaran paquets d’ajuda tècnica i financera perquè «en un període raonable de temps tots els municipis de Catalunya tinguin un pla de protecció civil vigent i actualitzat». 

Illa també va afirmar que s’actualitzarà el model de protecció civil de Catalunya per tal de posar-lo al dia i dotar-lo de més recursos. En tota Catalunya hi ha 521 municipis que es troben obligats a tenir un Pla d’Actuació Municipal, però gairebé la meitat d’aquests no el tenen actualitzat i una seixantena no l’han elaborat. El Govern destinarà 20 milions d’euros per garantir que tots els municipis el tinguin actualitzat.