Agricultura
La collita d'avellana a l'estat espanyol caurà un 40% l'any vinent, segons les cooperatives
La FCAC participa en la reunió bilateral entre la UE i Turquia per abordar l'evolució de la producció i els mercats
Un grapat d'avellanes esperen a ser collides, a una finca de Vilallonga del Camp.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) preveu que la producció d'avellana a l'estat espanyol caigui un 40% la pròxima campanya 2024-2025, situant-se en les 4.100 tones en closca. Segons l'entitat, aquestes xifres representen un «un daltabaix històric a Catalunya i Espanya en la producció d'avellana» i se sumen a la caiguda del 17% experimentada durant la campanya 2023-2024 passada, que s'ha tancat amb 6.800 tones.
La FCAC, en representació de Cooperatives Agroalimentàries estatals, posarà sobre la taula aquests dades en el marc de la reunió, aquest dilluns, dels països productors d'avellana de la Unió Europea -Espanya, França i Itàlia- amb Turquia - principal productor mundial- per abordar la situació del sector.
La trobada ha de tractar l'evolució de la producció, dels preus i el mercat de l'avellana. La FCAC, com a organització membre del COPA-COGECA - entitat que aplega els sindicats agrícoles i les cooperatives agràries europees-, hi participa juntament amb representants de la Comissió Europea i una delegació del govern turc.
Les cooperatives catalanes estan a l'expectativa de conèixer les previsions de collita a Turquia i de la intervenció del govern turc realitzant compres públiques que ajuden a estabilitzar el mercat de l'avellana a nivell mundial.
El responsable de fruita seca de la FCAC, Josep Pere Colat, ha recordat que, per tercer any consecutiu, la sequera, sobretot durant la primera meitat de 2024, ha fet caure la collita i ha posat en perill la supervivència d’algunes plantacions. També la manca d’aigua en zones fora de seca ha obligat a establir limitacions, com a les zones les regades pel pantà de Riudecanyes.
En aquest sentit, consideren que el canvi climàtic agreuja els problemes sanitaris perquè provoca l’aparició de plagues emergents perjudicials al conreu. En molts de casos, a més, no existeixen tècniques de control eficients per fer-los front.
En última instància, recorden que un possible abandonament del conreu a les explotacions tradicionals de secà comportaria riscos ambientals rellevants, atès que l'avellanar, asseguren, actua com a garant de l'equilibri territorial en zones on cap altre conreu és viable.