Tarragona, lluny de les necessitats d'habitatge social: només 2.531 pisos en dues dècades

Tarragona afronta una escassetat greu d'habitatges de lloguer social, amb només 2.531 pisos de protecció construïts des del 1993, segons dades del Pla Territorial Sectorial d'Habitatge. En un context d'augment de la demanda i de preus en el mercat privat, el nombre de llars assequibles no és suficient per fer front a les necessitats de la població local, especialment de les famílies amb rendes baixes. 

Aquest dèficit posa en evidència la dificultat de moltes llars per accedir a un habitatge a un preu raonable, i fa palesa la urgència d’incrementar la construcció de pisos socials i de millorar les polítiques d’habitatge a la ciutat.

En el conjunt de Catalunya, la situació no és molt millor: en els darrers vint anys, dos de cada tres municipis no han construït cap habitatge de protecció oficial, fet que ha comportat que el parc de lloguer social es mantingui per sota del 2% del total d'habitatges. 

Tot i que el 2023 es va registrar la xifra més alta d'habitatge protegit en una dècada, amb 2.243 nous pisos, les demandes d'accés a l'habitatge social s'han triplicat en els darrers deu anys, assolint les 46.608 sol·licituds en l’últim any. 

Així mateix, es calcula que l'1,7% dels habitatges de Catalunya són de lloguer social, molt lluny del 9% de mitjana europea. Amb aquest ritme, l’objectiu del Govern d’arribar al 9% el 2044 sembla llunyà, enmig d’un model públic-privat que sovint destina habitatges socials a la venda, fent-los perdre la seva funció d'interès públic.

Per a Tarragona i altres ciutats amb una alta demanda, la situació d’escassetat no es pot abordar sense un augment de la inversió en construcció d’habitatges protegits i sense reformes estructurals en les polítiques d’habitatge.

Els 54.066 habitatges de lloguer social que constaven l’any 2019 a Catalunya, segons les dades més recents del pla territorial sectorial de l'executiu, era un 1,74% de les 3.103.980 llars que es feien servir com a primera residència. D’aquest percentatge, pràcticament un terç són del parc públic gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i un 29% més formen part del lloguer social d’ajuntaments, empreses públiques locals o entitats del tercer sector. 

Gairebé tota la resta són de titularitat privada amb un lloguer social, com els de la xarxa de mediació per al lloguer social (16%), els de bancs i entitats financeres bonificats per l’impost d’habitatges buits (13%), o els privats cedits i gestionats per l’Agència de l’Habitatge (7%).

Al conjunt d’Espanya, el lloguer social representa el 2,5% del parc d’habitatge, mentre que la mitjana europea és del 9%, segons dades que també recull el pla territorial. El ventall és molt ampli, des de Grècia o Xipre on el percentatge és zero, fins a Dinamarca (21%), Àustria (24%) o els Països Baixos (30%), on se supera la resta de països de la UE.

116.196 llars amb alguna protecció, més del 60% a l’àrea metropolitana de Barcelona

En conjunt, les llars que gaudeixen d’algun tipus de protecció, ja siguin de lloguer, de compra o de cessió d’ús, es quantifiquen en 116.196 a finals del 2023 –comptant només aquelles que han rebut aquesta qualificació a partir del 1993. Vuit de cada deu d’aquestes són de promotors privats o públics –a parts iguals–, mentre que la resta són projectes de cooperatives o de promotors sense ànim de lucre.

Barcelona és el municipi que n’aplega més (21.909), a molta distància de Sabadell (6.075), Terrassa (3.779) i Lleida (3.729). L’Hospitalet de Llobregat (3.603), Badalona (3.099) i Tarragona (2.531) els segueixen. Tenint en compte les proporcions de població, el municipi de més de 5.000 habitants amb una taxa més alta és Guissona, amb 79 habitatges de protecció per cada 1.000 habitants. Amposta (74), Súria (62), Sant Adrià de Besòs (51) i Montmeló (50) també tenen unes taxes altes.

La proporció de llars assequibles a cadascun dels àmbits territorials és força equivalent a la població; amb tot, amb un 8,5% del total, les comarques gironines estan per sota del seu pes en el nombre d’habitants de Catalunya (10%), cosa que també succeeix en menor mesura a l’àmbit metropolità, comarques centrals i Penedès. En canvi, les Terres de l’Ebre acumulen el 4,4% dels habitatges protegits però només el 2,3% de la població del país, i a Ponent la diferència en positiu és similar.

L’any 2023 va ser el de major construcció d’habitatge social en una dècada a Catalunya, amb 3.491 habitatges protegits iniciats i 2.243 finalitzats, representant un 16% dels nous habitatges totals. Tot i aquest augment, gairebé dos terços dels municipis no han construït cap habitatge de protecció oficial en els últims 20 anys, i en 407 poblacions no existeixen llars amb aquesta qualificació. Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors de Catalunya, critica que els llargs processos burocràtics obstaculitzen aquests projectes, retardant-ne l’execució més que la pròpia construcció.