El Festival EVA anuncia la seva fi reivindicant que la narració oral guanyi pes als escenaris

El Festival EVA – En Veu Alta no tindrà edició 2025. Després de 20 anys, l’organització ha anunciat aquest dimarts que posa plega per motius personals i professionals, tot recordant que la coordinació de l’esdeveniment «no ha estat mai un modus vivendi».

La directora de l’EVA, Jordina Biosca, ha reivindicat la «batalla» que han jugat per a què la narrativa oral guanyi més presència a les programacions d’art escènic, tot criticant que «continua sent un format que no es contempla com a prioritari». Biosca ha assegurat que tanquen 20 anys «molt dolços i agraïts» després d’haver programat 250 espectacles de petit format a 22 municipis del Penedès i el Priorat. L’organització treballa ara en la publicació d’un llibre del 20è aniversari.

Biosca ha recordat que l’EVA era una activitat complementària a la seva professió com a narradora i ha assegurat que ha arribat el moment que la programació de narrativa oral «se sostingui amb altres elements», més enllà d’un esdeveniment organitzat sense ànim de lucre. Si bé ha asseverat que la fi del festival «no és ni per esgotament ni per falta de finançament», ha recordat que es nodria d’un suport econòmic «no gaire alt». Per exemple, la darrera edició tenia un pressupost de 190.000 euros per desplegar 100 espectacles.

La directora de l’En Veu Alta ha celebrat el «creixement constant» que ha viscut el festival al llarg de dues dècades, en les quals han fidelitzat bona part del públic però també n’han captat de nou, amb un creixement del 20% en la darrera edició, fins arribar als 7.300 espectadors. «No era la voluntat inicial, però hem aconseguit créixer de forma natural gràcies a un concepte basat en portes obertes a tothom», ha reivindicat.

Biosca i el seu equip han tret pit d’haver organitzat fins ara una proposta que ha ofert nous formats d’espectacle, tant pel contingut com pels escenaris on s’han dut a terme. En aquest sentit, han destacat la programació d’espectacles en localitzacions tant poc habituals com cementiris, jardins reduïts o coves, «que han situat el festival com a pioner en una filosofia de proximitat en què els elements tècnics i escenogràfics no han estat determinants per oferir bones propostes culturals».

També ha celebrat haver comptat amb un miler d’artistes, molts dels quals no eren famosos quan van passar per l’EVA, com Maria Arnal o Rodrigo Cuevas, mentre ha destacat que el festival ha contribuït en la divulgació del català «a través d’un llenguatge que anés més enllà de la mitja i de l’ús que se’n fa habitualment al carrer».

Tot i destacar els mèrits d’aquests 20 anys, Biosca ha lamentat que la narrativa oral continuï «sense ser contemplada» com a opció prioritària. «No hem aconseguit anar més enllà d’on érem», ha afirmat, i ha criticat que aquests tipus d’espectacles «no apareguin mai als catàlegs ni a la majoria de propostes teatrals».

Crítiques al finançament de festivals externs

Si bé Biosca ha agraït el paper de les institucions que han fet costat a l'EVA, ha lamentat els periples burocràtics que han hagut de suportar a cada ajuntament, «els quals acabaran matant la cultura». I ha estat especialment punyent vers el suport econòmic de diverses institucions, com el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. En aquest sentit, ha assenyalat implícitament les subvencions que ha concedit l'ens els últims dos anys per celebrar el festival de música Ressons By Cruïlla, tot etzibant que «és mediocre donar les inversions als de fora pensant que sortiràs més cops a la tele, malgrat aquí hi ha coses molt bones».

«Sembla que es vagi a buscar el resultat extern i no l’intern, quan el resultat no es pot mesurar amb assistència», ha afegit Biosca, que ha reivindicat la importància de propostes locals com l’EVA, «que cal mesurar a llarg termini». «Si hem durat 20 anys, vol dir que festivals com el nostre no són un bolet», ha reblat.

L’herència de l’EVA

Si bé la direcció dona per acabada la història de l’En Veu Alta en el format de festival estrenat fa 20 anys, sí que es preveu la continuïtat d’algunes activitats hereves. És el cas del programa a les escoles EvaLudens per fomentar la tradició oral, el voluntariat EVA354 i els muntatges efímers ‘Els Telèfons de l’EVA’, així com un assessorament als ajuntaments i programadors culturals.

«Activitats com la nostra no han d’assumir les mancances culturals dels municipis, sinó que els ajuntaments tenen l’obligació de sostenir un teixit actiu i de qualitat», ha remarcat Biosca, que ha estès la mà a aportar la seva experiència als programadors municipals per a què mantinguin a les agendes locals les propostes de narració oral.