Diari Més

Cultura

El Camp de Tarragona no té prous espais per als concerts de música clàssica

L'informe anual de l’ACIMC ha comptabilitzat que el 2023 es van programar 198 concerts i es van usar 50 espais

Imatge de la presentació de l’informe ‘La música clàssica a Catalunya’, a càrrec de Lluís Rodríguez i Magda Polo

Imatge de la presentació de l’informe ‘La música clàssica a Catalunya’, a càrrec de Lluís Rodríguez i Magda PoloEli Don/ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Camp de Tarragona va acollir 198 concerts de música clàssica el 2023, segons l’informe anual de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica, xifra que representa un 7,97% dels 2.485 que se’n van programar al territori català. Amb 37 programadors i 50 espais habilitats pels concerts, l’informe, escaridament, qualifica al Camp de Tarragona amb «un nombre suficient de programadors, però amb pocs espais a disposar, un aspecte que repercuteix en el nombre de concerts». Unes dades que reflecteix l’estudi, brillant al contrastar-les amb les de Girona i la ciutat de Barcelona, que superen al Camp de Tarragona, respectivament amb 372 concerts programats i 98 espais d’equipament, i 1.161 concerts i 130 espais d’equipament. La limitació d’equipaments, els espais on es porten a terme els concerts, avisen que és un problema greu.

Pel que fa als compositors programats als concerts al territori català, els més estimats continuen sent els clàssics: Johann Sebastian Bach (314), W.A. Mozart (211), Beethoven (181), Schubert (135) i Brahms (119) encapçalen la llista. De catalans, en aquesta, n’apareixen un grapat, entre els quals destaquen Enric Granados (96), Eduard Toldrà (92), Frederic Mompou (88), Isaac Albéniz (69) i Joan Magrané (43); aquest últim encara és viu, a diferència de la resta, i és un dels tres nascuts al Camp de Tarragona —l’any 1988 a Reus—, juntament amb Pau Casals, nascut al Vendrell, del que se’n van interpretar les seves obres a 44 concerts i de Mateu Fletxa el Vell, nascut l’any 1483 a Prades, d’estil renaixentista, del qual se’n va representar la seva música a 9 concerts durant l’any 2023 al territori català.

Un altre punt en el qual incideix l’informe és la poca representació de música antiga, barroca i clàssica. Només el 7,7% de les partitures van ser anteriors al segle XX, del qual el 2,6% va ser d’època romàntica. Gairebé el 75% de les obres programades van ser dels dos darrers segles.

682 municipis sense música

L’informe també incideix que el 72% dels municipis catalans no van acollir cap activitat de música clàssica durant tot l’any. En dades això equival a 682 municipis dels 947 totals. Tot i això, cal esmentar que una gran part d’aquests tenen menys de 1.000 habitants. Tot i així, Lluís Rodríguez, president de l’ACIMC, apuntava en la presentació de l’informe que «es perceben dificultats per a gestionar activitats musicals de forma autònoma, i això es veu agreujat pel ‘desconeixement’ generalitzat del món de la música clàssica, especialment pels prejudicis que se li atribueixen».

La programació de compositores femenines va ser d’un 6,2%

El 2023 es van programar a Catalunya obres de compositores femenines a un 6,2% dels concerts, d’aquests, un 2% eren catalanes. A més, el 35% de les actuacions van ser interpretades per dones, però les de directores només van arribar a l’11,7%.
tracking