Cultura
El Camp de Tarragona no té prous espais per als concerts de música clàssica
L'informe anual de l’ACIMC ha comptabilitzat que el 2023 es van programar 198 concerts i es van usar 50 espais

Imatge de la presentació de l’informe ‘La música clàssica a Catalunya’, a càrrec de Lluís Rodríguez i Magda Polo
El Camp de Tarragona va acollir 198 concerts de música clàssica el 2023, segons l’informe anual de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica, xifra que representa un 7,97% dels 2.485 que se’n van programar al territori català. Amb 37 programadors i 50 espais habilitats pels concerts, l’informe, escaridament, qualifica al Camp de Tarragona amb «un nombre suficient de programadors, però amb pocs espais a disposar, un aspecte que repercuteix en el nombre de concerts». Unes dades que reflecteix l’estudi, brillant al contrastar-les amb les de Girona i la ciutat de Barcelona, que superen al Camp de Tarragona, respectivament amb 372 concerts programats i 98 espais d’equipament, i 1.161 concerts i 130 espais d’equipament. La limitació d’equipaments, els espais on es porten a terme els concerts, avisen que és un problema greu.
Pel que fa als compositors programats als concerts al territori català, els més estimats continuen sent els clàssics: Johann Sebastian Bach (314), W.A. Mozart (211), Beethoven (181), Schubert (135) i Brahms (119) encapçalen la llista. De catalans, en aquesta, n’apareixen un grapat, entre els quals destaquen Enric Granados (96), Eduard Toldrà (92), Frederic Mompou (88), Isaac Albéniz (69) i Joan Magrané (43); aquest últim encara és viu, a diferència de la resta, i és un dels tres nascuts al Camp de Tarragona —l’any 1988 a Reus—, juntament amb Pau Casals, nascut al Vendrell, del que se’n van interpretar les seves obres a 44 concerts i de Mateu Fletxa el Vell, nascut l’any 1483 a Prades, d’estil renaixentista, del qual se’n va representar la seva música a 9 concerts durant l’any 2023 al territori català.
Un altre punt en el qual incideix l’informe és la poca representació de música antiga, barroca i clàssica. Només el 7,7% de les partitures van ser anteriors al segle XX, del qual el 2,6% va ser d’època romàntica. Gairebé el 75% de les obres programades van ser dels dos darrers segles.
682 municipis sense música
L’informe també incideix que el 72% dels municipis catalans no van acollir cap activitat de música clàssica durant tot l’any. En dades això equival a 682 municipis dels 947 totals. Tot i això, cal esmentar que una gran part d’aquests tenen menys de 1.000 habitants. Tot i així, Lluís Rodríguez, president de l’ACIMC, apuntava en la presentació de l’informe que «es perceben dificultats per a gestionar activitats musicals de forma autònoma, i això es veu agreujat pel ‘desconeixement’ generalitzat del món de la música clàssica, especialment pels prejudicis que se li atribueixen».