Les obres i incidències a Rodalies desborden la capacitat d’absorció d’usuaris de la xarxa de bus

La poca fiabilitat de Rodalies, que actualment viu una alteració important per les obres al túnel de Roda de Berà, o l'oferta ferroviària insuficient en d'altres zones de Catalunya ha fet augmentar el nombre d'usuaris que utilitzen les xarxes de bus interurbà. Segons la Generalitat, fins a l'octubre s'ha registrat un increment mig del 26% de la demanda en el servei de bus interurbà, tot i que Territori ho atribueix a «molts factors», com els descomptes del 50%.

Precisament aquest dijous, CCOO manté una vaga en el sector del transport de viatgers per denunciar el bloqueig en les negociacions per avançar l’edat de jubilació dels conductors. Segons el sindicat, bona part de la plantilla està envellida, i això, unit a l’augment de feina per la creixent demanda, tensiona alguns dels serveis i augmenta la perillositat a la carretera. Els usuaris consultats per l’ACN també avisen de problemes.

Rodalies «expulsa gent cap al bus»

A Vilafranca del Penedès, la línia exprés que uneix amb Barcelona (e6) és la que acumula més queixes. El govern local apunta que la Generalitat considera el tren com a transport principal per anar a Barcelona, i el bus com a «complementari». Amb tot, les obres del Corredor Mediterrani i la multitud d'incidències «fa que Rodalies no sigui una opció fiable, i això ha expulsat molts viatgers cap al bus, que és incapaç d'absorbir tanta demanda». Ho relata el regidor d'Espai Públic, Miquel Medialdea, que estima que caldrien vuit expedicions més d’anada i tornada de Barcelona (4 + 4).

Alguns usuaris arriben cada dia a l'estació 30 minuts abans de la sortida del bus per assegurar-se que hi podran pujar. «És una gran inversió de temps diària que implica deixar cada dia criatures de 4 anys en acollida a l'escola a les 7.30 h», lamenta una usuària, que afegeix que els viatges de tornada encara estan més saturats que els d'anada. Ho corroboren dues noies a la mateixa cua. Expliquen que més d’un cop a Barcelona s'han hagut de quedar a terra per falta de places.

Una altra passatgera, la Susanna, ha començat una feina nova a Barcelona i ha arribat tard un parell de cops «per culpa de no poder pujar al bus». Sempre havia considerat «més fiable» el bus que el tren, però critica que li genera un «estrès» afegit per la poca oferta que hi ha. «T'entren ganes de cridar 'socors!' quan veus que es perpetuen els problemes per anar a Barcelona», afirma, tot reclamant que l'operadora ofereixi busos de dos pisos per resoldre la situació.

El regidor admet que l'estat dels autobusos és una controvèrsia addicional, «perquè les expedicions incorporades l'últim any han obligat a posar en circulació vehicles antics». Per exemple, n'hi ha que no tenen màquina validadora de bitllets, fet que obliga els passatgers a marcar el viatge en un bus aparcat al costat del vehicle on viatjaran. També hi ha usuaris que denuncien problemes amb els aires condicionats o el tancament de portes. El regidor veu «molt difícil» que l'empresa inverteixi en el parc mòbil perquè la licitació venç d'aquí quatre anys.

Augment a Tarragona

El passat 10 d'octubre, l'ACN ja va publicar que els usuaris que han optat pel bus directe entre Tarragona i Barcelona s'havia multiplicat per cinc en els primers nou dies de tall ferroviari. El nombre d'expedicions es va reforçar de tres per sentit a nou de dilluns a divendres. Es tracta d'una major oferta que ha anat acompanyada de la incorporació de les targetes T10/120 (deu viatges en els 120 dies posteriors a la primera validació) i una bonificació que permet als usuaris pagar 4 euros per viatge i, per tant, estalviar-se prop del 70% sobre la mitjana del preu que acostumaven a abonar.

Fonts de Renfe han apuntat a l'ACN que entenen que davant una afectació de la magnitud de les obres del túnel de Roda de Berà els usuaris busquin alternatives de transport, però esperen que un cop es restableixi el servei els viatgers confiïn en un servei que haurà millorat després de les obres a la infraestructura.

L’ús del transport públic quasi es triplica en cinc anys a l’Ebre

L'índex de l'ús del transport públic per carretera ha passat del 3% al 8% en cinc anys a les Terres de l'Ebre. El gerent de la principal empresa operadora al territori, el grup Hife, José Maria Chavarria, ho atribueix a tres factors, l'increment de freqüències, els busos nous i els preus baixos. Els convenis amb Territori han incrementat les expedicions en pràcticament totes les línies regulars de l'empresa i la flota es renova des de fa uns anys amb vehicles amb sistemes de motorització de baixes emissions.

Operadora i usuaris coincideixen que el factor més rellevant de l'increment de passatgers als busos de l'Ebre ha sigut el preu. Amb els abonaments i les bonificacions, des de fa uns anys viatjar a Barcelona costa la meitat, 8,5 euros, i pobles de l'Ebre costa 1 euro. Amb la bonificació de l'Estat, aquests preus s'han reduït a la meitat. «Ha sigut un abans i un després», ha dit Chavarria. Jordi Arrufat, membre del col·lectiu Diàspora Ebrenca i usuari del transport públic ebrenc cap a Barcelona, remarca que aquests descomptes no tenen competència, sobretot davant dels constants retards i imprevistos dels trens en els últims anys.

Des del grup Hife no veuen el tren com el seu competidor. «L'important és traure vehicles privats de la carretera. És positiu que hi hagi diferents operadors, però hem de lluitar és contra el vehicle individual, que no és sostenible, ni a curt ni a mitjà termini», ha defensat Chavarria, del grup Hife.

Respecte al 2023, enguany, l'increment de passatgers al grup Hife ha sigut d'un 20% en les línies regulars de les Terres de l'Ebre i d'un 100% en les que viatgen fora del territori.

De fet, el passat 11 de novembre, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va admetre que el servei de la xarxa d'autobusos interurbans a Catalunya pateix «saturació» i és «millorable» i va anunciar que el Departament de Territori invertiria 4,4 milions d'euros en la xarxa de busos interurbans. Aquest import, però, cobreix la meitat de les necessitats del servei.