Reconeixement
Quatre tarragonins rebran la Creu de Sant Jordi 2024
Josep-Lluís Carod-Rovira, Pepa Plana, Aurora Batet i Eudald Carbonell rebran la distinció de la Generalitat de Catalunya
Imatge d'arxiu de Josep- Lluís Carod-Rovira.
L'expolític Josep- Lluís Carod-Rovira (Cambrils), la pallassa Pepa Plana (Valls), la castellera Aurora Batet (Reus) i l'arqueòleg Eduard Carbonell són algunes de les 20 personalitats i 10 entitats que rebran la Creu de Sant Jordi 2024. Així ho ha acordat el Consell Executiu aquest dimarts, a proposta de la consellera de Cultura.
Altres guardonats són la futbolista Aitana Bonmatí, la periodista Àngels Barceló, l'atleta de muntanya Kilian Jornet, el polític Isidre Molas, els actors Eduard Fernández i Clara Segura, la Fundació La Fageda, el sindicat Unió de Pagesos, la plataforma audiovisual Filmin i SOS Racisme.
El Govern els concedeix un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat «pels serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural».
La llista de les 20 personalitats escollides la completa el catedràtic en matemàtiques Claudi Alsina, la catedràtica emèrita en àlgebra Pilar Bayer, el metge i catedràtic en Farmacologia Jordi Camí, el poeta i traductor Salvador Oliva, la metgessa Maria Antònia Peralba, el youtuber i activista social Jordi Sabaté, la catedràtica emèrita de matemàtiques Marta Sanz-Solé, la matemàtica, informàtica i escriptora Carme Torras, la farmacèutica Elia Torroella i el músic de rumba Joan Ximénez (El Petitet).
Pel que fa a les entitat que rebran la Creu de Sant Jordi 2024 hi ha l'Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya, l'Associació Softcatalà, el Consell Català del Moviment Europeu, la Fageda Fundació, Filmin, la Fundació Centres d'Alt Rendiment Empresarial i Social (CARES), la Fundació Solidança, Nomada Studio, SOS Racisme de Catalunya i Unió de Pagesos de Catalunya.
La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.
Segons el Govern, l'elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar la paritat de gènere. A més, la selecció de guardonats «també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial».