«Hard Rock s’ha de pensar en escala metropolitana»

De BCN World a Hard Rock, de sis casinos temàtics a un sòl espai reservat al joc, els dubtes sobre la construcció o no d’habitatge i un seguit interminable de planejaments urbanístics han marcat la història recent del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou. 

Ahir, la Universitat Rovira i Virgili va reconèixer a una de les persones que més ha estudiat aquest projecte, Robert Casadevall, qui va impartir a una conferència sobre el Hard Rock a part de l’alumnat de la facultat de Vila-seca, amics i seguidors de la iniciativa.

A més de ser professor associat de la URV, Casadevall ha dedicat gran part de la seva vida al planejament urbanístic, sent col·laborador dels plans d’ordenació urbana de municipi com Reus, Cambrils, el Vendrell, Tarragona o Altafulla, entre molts altres així com molts altres projectes urbanístics de la demarcació.

En definitiva, Casadevall ha dedicat una vida en delinear el territori. Un territori que ha estat marcat en els temps recents pel projecte del Hard Rock, que amb més de dotze anys d’història, continua marcant el calendari polític actual.

Casadevall recorda la dimensió original d’aquesta iniciativa, la qual pretenia la construcció de 600 hectàrees, camps de golf, sis casinos temàtics i 5.000 habitatges. «Es parlaven de 20.000 llocs de treball directes i altres tants indirectes», assenyala Casadevall.

Per a Casadevall, hi ha una tònica que s’ha mantingut durant aquests dotze anys «la falta de claredat», a més remarca com «el repartiment de papers i els arguments tant a favor com en contra han estat els mateixos sempre», tot i els canvis de dimensió del projecte.

Casadevall apunta que la primera reformulació es va fer el 2014, quan l’INCASOl va assumir la compra dels terrenys i la zona del complex va quedar reduïda a 101 hectàrees on hi hauria quatre casinos dels sis plantejats originalment.

Dos anys després –amb un canvi del pla director pel mig que eliminava un viaducte d’accés– es va resoldre una sola llicència de casino. «Llavors es van anunciar 11.500 llocs de treball entre indirectes i indirectes», assegurava Casadevall, ironitzant que «semblava que amb cada bugada perdíem un llençol».

No va ser fins a 2020 que el projecte es va «tornar a animar», tal com ho defineix el professor, moment en el qual es va signar el contracte de compravenda a tres mans entre l’INCASOL, La Caixa i els promotors del Hard Rock. Casadevall alerta dels perills que suposa aquest text de 140 pàgines, on «Hard Rock posa moltes condicions a l’INCASOL, però aquests no en posen cap». Segons detalla el professor, els promotors «podrien desfer-se dels terrenys per la mínima».

El 2022 va arribar la que és, de moment, l’última reducció del projecte, després que el TSJC tombés el pla director pel mig a través d’un recurs d’Aturem Hard Rock. L’actual iniciativa parla de 61 hectàrees on s’han retallat els espais lliures, els equipaments i el sistema viari. «Quan parlem de macrocomplex potser ho hauríem de revisar», opina Casadevall, qui apunta que «l’actual projecte de casino és de la mida mitjana que hi ha a Catalunya».

Un projecte fallit?

Casadevall no dicta que Hard Rock hagi fracassat, però assegura que «la seva història ha servit com una perversió del planejament urbanístic», indicant que «s’ha fet servir per servir uns interessos concrets». El professor apunta que «l’urbanisme ha de servir per fer ciutat» i aquest projecte ha «obviat la complexitat i diversitat dels terrenys on es vol aixecar».

El professor manté que «aquest projecte no es pot pensar només en una escala de Salou i Vila-seca», ja que «aquest condiciona tota la demarcació des de punts de vista laborals, de gestió de recursos i de mobilitat». «Ara que es torna a parlar tant de mirada metropolitana, s’ha de pensar en aquesta escala quan parlem de Hard Rock», afirma Casadevall.

Com a consells pel futur, el professor apunta al fet que és necessari «tenir un debat seriós i amb dades objectives i amb totes les parts presents». Casadevall considera que s’ha de deixar de «posar pedaços» i «fer un planejament seriós». «Tenim la capacitat, però també la necessitat de fer-ho bé», va sentenciar.