L'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric i el caos ferroviari, temes destacats al Camp de Tarragona el 2024

L'assassinat de la cuinera de la presó de Mas d'Enric a mans d'un dels interns que treballava amb ella va desencadenar una onada de protestes als centres penitenciaris catalans. Els treballadors van arribar a bloquejar durant dies els accessos de les presons per reclamar responsabilitats i mesures al Govern. Aquesta ha estat una de les notícies destacades de l'any al Camp de Tarragona, juntament amb el caos generat pel tall de via per les obres al Corredor Mediterrani des de l'1 d'octubre. 

L'impacte de la sequera a l'agricultura del Baix Camp i el Priorat, on el Govern projecta portar aigua de l'Ebre als pantans de la comarca per regar, o els talls de carreteres de Revolta Pagesa han protagonitzat també l'actualitat al llarg d'aquest 2024.

Abastir els pantans del Priorat amb aigua de l'Ebre

El 14 de gener el conseller d'Agricultura, David Mascort, presenta a Falset un projecte per portar aigua de l'Ebre als pantans del Priorat i poder regar. La sequera ha deixat els embassaments buits durant bona part de l'any i ha impossibilitat l'ús de l'aigua per a molts conreus que la necessitaven. La sequera ha castigat especialment enguany la collita de raïm del Priorat, la d'olives així com la de les avellanes. Els episodis de pluges de la tardor han permès recuperar parcialment les reserves. El nou Govern va anunciar al novembre una línia d'ajuts de 6 milions per pal·liar la sequera a les conques del Siurana, Riudecanyes i Montsant.

Canvi del límit del terme municipal d'Altafulla

El 2 de febrer l'Ajuntament d'Altafulla manifesta pública i obertament que demanaran canviar el límit del terme municipal. L'anunci obre un conflicte territorial amb el veí municipi de Tarragona. Durant el ple del 22 de febrer el govern d'Altafulla aprova inicialment el procés per determinar l'alteració del terme municipal respecte de Tarragona, per ampliar el terme 70 hectàrees a la zona del Vinyet. Al maig, l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, demanava l'arxivament de l'expedient manifestat que no hi ha «cap novetat geogràfica, demogràfica, econòmica o administrativa» que justifiqui la modificació.

Tractorada per reclamar preus justos

El 6 de febrer uns 300 tractors, procedents de diferents punts del Camp de Tarragona, tallen l'AP-2, la C-14 i l'N-240 a Montblanc per demanar preus justos, menys burocràcia i mesures per combatre la sequera. La protesta que s'allarga durant tota la jornada se suma als talls que es fan arreu del país en el marc de la revolta pagesa. L'endemà una columna formada pels pagesos de la Conca de Barberà, del Baix Penedès i de Vila-rodona marxen cap a Barcelona.

Accident al Tomahawk

L'11 de febrer catorze persones ferides -dues de crítiques i tres de menys greus- per la caiguda d'un arbre pel fort vent en una muntanya russa de PortAventura. L'accident es va produir a l'atracció Tomahawk, a l'àrea del Far West. La forta ventada va fer caure un arbre proper a la muntanya russa i algunes de les branques haurien impactat contra els usuaris de l'atracció. Divuit de les persones afectades van denunciar els fets, però pocs dies després el jutge desestimava el cas en no veure-hi indicis de delicte.

Aproven canvis urbanístics per l'arribada de Lotte Energy Materials

L'11 de març el ple de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp del Camp (Baix Camp) aprova els canvis urbanístics i el plec de condicions per l'arribada de Lotte Energy Materials. El consistori donava llum verda a la venda dels terrenys del polígon de Comellarets, que han de permetre l'arribada al municipi de l'empresa sud-coreana. La sessió va ser tensa i una cinquantena de veïns van protestar tant a les portes de la Casa de Cultura on es feia el ple com a l'interior de la sala. Al novembre, l'ajuntament  de Mont-roig del Camp aprovava definitivament el Pla Parcial Urbanístic per facilitar la instal·lació de la companyia. Les obres havien de començar el 2024, però es van endarrerir un any. Ara, l'empresa preveu obrir al 2027.

Assassinat a la presó de Mas d'Enric

El 13 de març un intern de la presó de Mas d'Enric mata una cuinera del centre i se suïcida. L'agressor complia una condemna d'11 anys de presó per haver matat una dona a ganivetades el 2016. La mort de la cuinera provoca unes setmanes de protestes dels treballadors de les presons i dels sindicats, amb bloquejos a diversos centres penitenciaris. Entre d'altres mesures, reclamaven la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. A finals d'abril, Govern i alguns sindicats van arribar a un acord amb mesures laborals i de seguretat per als treballadors per valor de 30 milions d'euros.

Trasllat dels usuaris de la Residència de Gent Gran de Reus

El 16 de maig el Departament de Drets Socials comença a traslladar els primers usuaris de la Residència de Gent Gran de Reus arran dels defectes estructurals que presenta l'equipament, el qual s'haurà de rehabilitar. Algunes de les famílies s'oposen al trasllat dels seus familiars cap a altres centres i engeguen protestes a les portes del centre i també a l'Ajuntament. Finalment, els últims vuit usuaris, que es resistien a abandonar el centre, marxen a principis de juliol cap a les residències d'Horts de Miró de Reus i a La Mercè de Tarragona.

La Sala Trono es trasllada al Teatre Magatzem

El 27 de maig el projecte de teatre de petit format de Tarragona va iniciar a l'octubre un nou capítol de la seva història, aquest cop des del Teatre Magatzem. La Trono ha deixat enguany el Teatre Metropol perquè s'hi estan fent obres. En una primera fase s'ha d'impermeabilitzar la terrassa que causa goteres dins el teatre i s'han de restaurar elements originals de Jujol. Després l'Ajuntament de Tarragona té previst la reforma integral de l'equipament, encara sense data. El director de la Sala Trono, Joan Negrié, afirmava que el Magatzem «és l'espai definitiu, estem buscant un espai i serà una temporada de prova. Si fu»ciona, hi estem còmodes i el públic no està desmotivat, veurem què passa".

A judici la cúpula d'IQOXE pel reactor «clandestí»

El 31 de maig el jutjat d'instrucció 1 de Tarragona enviar a judici la cúpula d'IQOXE per la peça separada que investiga si la companyia feia servir un reactor de forma clandestina i sense autorització. Segons la magistrada, quan es va posar en marxa la unitat U-3100 per substituir la U-350, aquesta darrera no va deixar de funcionar, sinó que va continuar operant i produint sense coneixement de les autoritats. Per contra, les defenses argumenten que la companyia tenia tots els permisos. Aquesta peça deriva de la principal del cas que investiga les causes de l'explosió d'un reactor d'IQOXE el 14 de gener de 2020, que va provocar la mort de tres persones. A finals d'aquest desembre, l’Audiència encara no ha resolt els recursos d’apel·lació presentats per la Fiscalia i les defenses.

Incendis a Cabacés i Porrera

Dos incendis forestals cremen simultàniament al Priorat. El 12 de setembre s'iniciaven dos incendis forestals al Priorat, als municipis de Cabacés i de Porrera. Es van confinar els dos pobles pel fum i els Bombers no descartaven un escenari semblant al de l'any 1981, que cremés «mitja serra de Montsant». Finalment, el foc de Porrera va calcinar 14 hectàrees i el de Cabacés 110. Van treballar-hi gairebé 200 efectius de manera simultània. El primer dia no es van poder utilitzar els hidroavions a causa del fort vent a la zona.

Obres al túnel de Roda de Berà

L'1 d'octubre comencen les obres al túnel de Roda de Berà, alhora que es posa en marxa el Pla Alternatiu de Transport (PAT) per carretera per als 15.000 usuaris de Tarragona i Ebre que agafen les línies R14, R15, R16, R17 o RT2 per anar fins a Barcelona. Des de llavors, han de fer parada a l'estació de Sant Vicenç de Calders per agafar el tren. Els passatgers que, ja venien d'una «situació límit», denuncien retards constants en el servei i exigeixen millores a Renfe. Ho fan a través de les plataformes Dignitat a les Vies i Trens Dignes, els quals aconsegueixen, entre altres, la creació de busos directes des de Tarragona i Reus fins a Barcelona. Territori afirma que obres segueixen el ritme previst i que finalitzaran al març.

Concurs de Castells

El 6 d'octubre els Castellers de Vilafranca revaliden el títol i s'imposen en el Concurs de Castells de Tarragona. Els vilafranquins es van emportar el 29è Concurs de Castells gràcies al 3 de 10 amb folre i manilles descarregat i tres estructures que van deixar en carregades: el 9 de 9, el 4 de 10 emmanillat i el 4 de 9 amb folre i pilar. D'aquesta manera, les verds s'emportaven la dotzena de les últimes catorze edicions. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va quedar segona amb el 4 de 9, el 4 de 9 folrat amb el pilar, i el 4 de 10 amb folre i manilles. El podi el completava la Jove Xiquets de Tarragona després d'un concurs que va durar set hores. Al seu torn, la Colla Joves Xiquets de Valls arribava a la TAP com una de les favorites a ocupar el podi, però va acabar en quart lloc.

Vaga de pescadors

El 9 de desembre els pescadors de Tarragona fan vaga per les restriccions al sector de l'arrossegament. Les confraries de Tarragona, Torredembarra i Cambrils es van unir als dos dies de vaga el 9 i 10 de desembre per protestar contra la decisió de la Comissió Europea de deixar-los pescar menys de 30 dies a l'any. El president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, qualificava els comissaris europeus com la «Santa Inquisició de la ramaderia i la pesca». Les peixateries també van alçar la veu, paradistes del Mercat de Tarragona alertaven que és «inviable» tenir producte de proximitat amb la reducció dels dies de pesca.

Revertir la rebaixa fiscal al joc

L'11 de desembre el Parlament aprova tramitar per lectura única la proposició de llei d'ERC i Comuns per revertir la rebaixa fiscal al joc. D'aquesta manera, els promotors del Hard Rock haurien de passar a pagar impostos per un valor del 55%, en lloc del 10%. Uns dies després, Junts demana un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de manera que s'atura la via exprés a l'espera de l'informe, que no és vinculant. Des del Govern, la portaveu Sílvia Paneque, considera que «no estem facilitant ni obstaculitzant el projecte».