Cau una xarxa criminal de venda fraudulenta d’animals amb víctimes a Tarragona

La Guàrdia Civil, en una operació conjunta amb Interpol i la Policia Nacional de Colòmbia, ha desarticulat una xarxa criminal internacional que hauria defraudat a l’Estat més de 150.000 euros a un total de 250 víctimes a través d’estafes en vendes d’animals. Hi ha 28 persones detingudes i 30 investigats entre l’estat espanyol i Colòmbia, als quals s’atribueix un total de 681 delictes.

En el marc de l’operació, s’han fet 12 registres, tres a Colòmbia i nou a Espanya, i un d’aquests, a Badalona. Hi ha víctimes de fins a 43 de províncies, entre les quals Barcelona, Girona i Tarragona.

L’organització ha operat durant tres anys amb un volum de més de 35 milions d’euros en transaccions amb criptomonedes i n’ha ingressat més de 3 en efectiu. Els delictes que s’atribueixen als membres de l’organització són, concretament, 335 estafes, 158 d’usurpació d’estat civil, 95 de falsificació de documents, 33 d’amenaces, 60 per blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. Amb tot, la llista de delictes podria augmentar ja que les investigacions continuen obertes, segons exposa un comunicat de la Guàrdia Civil.

L'operació, anomenada Canmoney, va començar amb una denúncia per estafa d’una persona que havia pagat per un animal que mai va arribar a rebre. Les primeres investigacions van culminar amb la detenció d’un implicat a la província de València i aquí va començar la macroinvestigació que ha permès desarticular aquesta xarxa criminal.

Les estafes se centraven en la suposada venda de gossos per uns 500 euros a través de diversos portals de compravenda. Per guanyar-se la confiança de les víctimes, els estafadors enviaven documents d’identitat usurpats, d’altres persones estafades.

Després de rebre el primer pagament, els presumptes venedors n’exigien un segon i si la víctima s’hi negava, l’amenaçaven de mort amb missatges o trucades telefòniques. Les amenaces incloïen imatges d’armes de foc per intimidar la víctima i assegurar que fes el pagament del transport.

Els diners obtinguts de les estafes eren ingressats en comptes bancaris i, després, convertits en criptomonedes, utilitzades com una via per dificultar la detecció dels fons il·lícits.

Un punt clau de la investigació va ser la implicació del propietari d'un locutori, que aprofitava l’activitat laboral i el coneixement del sector per actuar com a testaferro a Espanya. Tant el propietari com la seva parella van ingressar uns tres milions d'euros mitjançant caixers automàtics distribuïts a diverses poblacions de l’Estat. Aquests fons eren convertits en criptomonedes i enviats després a centenars d'adreces de monedes virtuals per dificultar-ne el rastreig.

L’organització tenia una estructura jerarquitzada, en què a la part més baixa, diferents persones a Espanya i Colòmbia s'encarregaven d’obrir comptes bancaris on es dipositarien els diners de les estafes. En un segon esglaó, els membres s'encarregaven de rebre els diners, convertir-los en criptomonedes i dipositar-los en descentralitzades, que eren operades per membres de l'organització ubicats a Colòmbia i Camerun i que n’eren els principals líders.

En els dotze registres policials, s’han intervingut els telèfons mòbils utilitzats per cometre les estafes i mantenir el contacte amb les víctimes. També s’han intervingut vehicles, ordinadors, màquines per comptar bitllets, dispositius informàtics, diners en efectiu, criptomonedes, ‘carteres fredes’ -cartera de moneda virtual no connectada a internet-, armes de foc il·legals i documentació relacionada.