L'ombra de «l'apagada» nuclear a Espanya s'evidencia més amb l'arribada de 2025

L'ombra de «l'apagada» nuclear a Espanya s'evidencia més amb l'arribada del nou any i la proximitat de 2027, que marcarà l'arrencada per al tancament definitiu de les centrals en 2035, mentre creixen les pressions de grups polítics de l'oposició, empreses del sector i fins i tot sindicats contra el Govern perquè avorti el procés.

Segons el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec), el calendari de tancament de les centrals fixa el 2027 com a data d'arrencada del procés amb la clausura d'Almaraz I (Càceres), dins d'una estratègia escalonada que posarà punt final al funcionament dels set reactors nuclears operatius a Espanya en el transcurs d'una dècada.

Es tracta de «una decisió clarament política, no tècnica», va advertir el president de la Societat Nuclear Espanyola (SNE), Emilio Mínguez, en una recent entrevista amb EFE, en la qual va demanar «un canvi urgent» de la política energètica i el manteniment del parc nuclear.

«Davant les decisions de diferents països de la Unió Europea per mantenir les seves centrals en operació o pensant en noves construccions, Espanya és l'únic que no ha modificat la seva posició de tancar les centrals», segons Mínguez.

El president de la SNE demana al Govern «no anar contra direcció» amb el tema de les nuclears; «és urgent prendre una decisió basada en arguments tècnics i no polítics», afegeix.

Espanya explica en l'actualitat amb set reactors nuclears operatius Almaraz I i II (Càceres), Ascó I i II (Tarragona), Cofrents (València), Trillo (Guadalajara) i Vandellós II (Tarragona).

En el seu conjunt, generen el 20 % del total de l'electricitat al país; la producció d'energia nuclear suposa a més entre el 30 i el 40 % de l'electricitat lliure d'emissions generada a Espanya, la qual cosa contribueix als plans de neutralitat de CO2 i acció climàtica.

Solament els reactors d'Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellós II (Baix Camp) generen al voltant del 60 % de l'electricitat a Catalunya. Espanya no pot prescindir d'aquest tipus d'energia per a la transició ecològica, ha declarat recentment el secretari general del sindicat UGT, Pepe Álvarez.

«No hi ha transició ecològica sense transició social i laboral», ha assegurat el dirigent sindical.

El principal motiu al·legat pel Govern per mantenir el calendari de tancament és la seguretat, donat el risc associat a uns residus altament radioactius durant milers d'anys com els de les centrals nuclears.

Per contra, el sector nuclear insisteix que la seguretat de les centrals està garantida, com assegura insistentment el Fòrum Nuclear, que al·lega a més que la tendència al món apunta cap a aquesta energia, també a Europa, on l'exministra espanyola per a la Transició Ecològica Teresa Ribera exerceix ara com a vicepresidenta de la Comissió Europea per a una Transició Justa, Neta i Competitiva.

En una recent proposició no de llei, el PP va demanar al Govern la suspensió cautelar del calendari de clausura dels reactors Almaraz I i Almaraz II per 2027 i 2028, respectivament, que seran els primers encara operatius a tirar el tancament. Va sol·licitar a més que es consideri l'autorització expressa que els titulars de les plantes puguin sol·licitar pròrroga d'operació.

El PP ha manifestat la seva disposició a aliar-se fins i tot amb altres grups parlamentaris per evitar l'apagada nuclear al país.

Des d'altres àmbits, també han qüestionat els plans de tancament del parc nuclear del Govern diversos experts econòmics i de l'esfera pública, com és el cas de l'exministre socialista Jordi Sevilla, que des de l'empresa privada demana en alguns dels seus informes una operativitat a llarg termini dels reactors nuclears existents.

Així mateix, l'expresident socialista Felipe González ha defensat l'energia nuclear enfront de les energies renovables.

A nivell internacional, anuncis recents en el cim climàtic COP29 a Azerbaidjan aposten per triplicar la potència nuclear instal·lada en l'horitzó de 2050, en el camí cap a la neutralitat d'emissions de CO2 al món.

Per la seva banda, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) en informes recents pronostica un increment en algun dels escenaris, de fins a 2,5 vegades respecte a ara de la potència nuclear instal·lada a nivell mundial en 2050.