La depressió entre adolescents i joves a Catalunya es duplica en una dècada

Un estudi recent, publicat a la revista Child and Adolescent Psychiatry and Mental Health, revela un augment alarmant de trastorns mentals entre adolescents i joves a Catalunya, amb la depressió com un dels problemes més significatius. 

Segons les dades analitzades entre 2008 i 2022, en aquest estudi, la incidència de trastorns depressius s'ha incrementat més del doble (IRR: 2,44), «una tendència que es va veure extraordinàriament agreujada durant la pandèmia de la covid-19, en què es van assolir taxes d’incidència sense precedents», explica l’expert en depressió en pacients d’atenció primària i especialista de medicina familiar i comunitària del CAP Constantí, Enric Aragonés, que també és investigador de la Unitat de Suport a la Recerca de l’ICS Camp de Tarragona i de l’IDIAP Jordi Gol.

L'estudi, basat en més de dos milions d’històries clíniques de l’atenció primària de Catalunya, posa en evidència la necessitat d'enfortir els serveis d'atenció primària per donar una resposta efectiva a aquesta problemàtica. Les dades mostren que, només l'any 2022, es van registrar 471 casos nous de depressió per cada 100.000 persones l’any en joves d'entre 10 i 24 anys. 

Des d’aquesta perspectiva, el Dr. Aragonès assenyala que «l’atenció primària té un paper fonamental en l’atenció als joves que pateixen trastorns depressius» i afegeix que a l’atenció primària «no només cal més formació i recursos, sinó també temps per escoltar i entendre els pacients». A més, és clau evitar medicar en situacions que sovint estan fortament influïdes per l’entorn social i garantir una col·laboració estreta amb la xarxa psiquiàtrica especialitzada.

Coordinació eficient amb psiquiatria

Els resultats de l’estudi també destaquen la importància d'una coordinació adequada entre l'atenció primària i els serveis de salut mental especialitzats. Un maneig compartit que permeti abordar els casos més complexos des d'una visió integrada i multidisciplinària és fonamental per garantir una bona atenció clínica.

No obstant, és essencial adoptar una perspectiva que no es basi exclusivament en la medicació o en la psiquiatria per gestionar el malestar depressiu en adolescents i joves. Aragonès recorda que «els experts recomanen intervencions que vagin més enllà de la medicació i que incloguin suports comunitaris, familiars i educatius, així com eines per a la gestió emocional i l’enfortiment de les xarxes de suport».

Conclusions de l’estudi

Els resultats de l'estudi recalquen la importància d’una acció col·lectiva per afrontar la crisi creixent de la salut mental entre els joves. L’atenció primària ha de continuar sent l’eix central d’aquest esforç, amb mesures que combinin la promoció de la salut mental, la prevenció i el tractament precoç, sempre des d’un punt de vista humanista i integral.

Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra la Depressió, que es commemora aquest dilluns 13 de gener, es fa una crida a les autoritats, professionals sanitaris, comunitats educatives i famílies per unir esforços per protegir la salut mental dels joves.