Energia
Al Camp de Tarragona hi ha un total de 509 hectàrees en tramitació per construir parcs solars fotovoltaics
Es tracta del segon territori amb més potencials MW d’aquest vector desprès de Lleida

Imatge aèria de la planta solar fotovoltaica Constantí-42, la més gran de Catalunya, situada a la carretera C-422, que connecta el Tarragonès amb la Selva del Camp.
L’energia solar és encara una tecnologia emergent a Catalunya. La Generalitat de Catalunya compta amb la prospectiva d’arribar als 62.000 megawatts (MW) d’energia produïda a través del sol i del vent l’any 2025. No obstant això, actualment només hi ha 1.468 MW en servei procedent d’aquests vectors.
D’aquesta potència, el 96% pertany a l’energia eòlica, de manera que la fotovoltaica representa una part ínfima de les renovables que es produeixen al país. Val a dir que aquesta diferència podria canviar aviat, ja que actualment hi ha projectes en marxa com per elevar la producció d’energia fotovoltaica fins als 3.097 MW, cosa que implicaria multiplicar per 50 l’actual.
El Camp de Tarragona tindrà un pes important en aquesta transformació, perquè potencialment els parcs fotovoltaics d’aquesta regió generaran 467 MW, un 15% del total. D’aquesta manera, el Camp de Tarragona és el segon territori amb més energia solar projectada, només per darrere de la plana Lleida. Cal destacar que la regió ja se situa com la que més energia solar produeix, amb 22 MW, el que representa un 35% de tota la que es genera a Catalunya.
Si tenim en compte el total de la província de Tarragona, aquesta xifra s’eleva al 43%. Aquestes dades evidencien un clar desequilibri en la distribució de les energies renovables, ja que Lleida i Tarragona són responsables del 80% de l’electricitat generada per la llum del sol a Catalunya.
Un altre rècord encara ostentat pel Camp de Tarragona és del parc solar més gran de Catalunya. Constantí-42, ubicada al municipi del mateix nom, resulta el projecte en funcionament que més espai ocupa de tot l’estat, amb unes 17 hectàrees situades al costat de la carretera C-422.
La població podria duplicar la seva superfície de producció fotovoltaica pròximament, ja que hi ha altres 16 hectàrees amb tres projectes similars sobre la taula. El més gran d’ells, Constantí-18 ja és aprovat. Per contra, la planta solar Bellisens, que projectava gairebé 40 hectàrees a Constantí, ha estat finalment desistida.
Aquestes xifres són minúscules en comparació amb les de BCN Solar 1, el projecte d’energia fotovoltaica més gran projectat a Catalunya, que ocuparà terrenys de la Conca de Barberà i l’Urgell. Ubicada als termes municipals de Forès, Vallbona de les Monges, Passanant i Belltall, el parc ocuparà una extensió de 262,44 hectàrees i generarà 115 MW a través de 242.528 panells.
A diferència d’altres projectes d’aquesta mida, BCN Solar 1 segueix, de moment, a tràmit. De fet, el 2023 va rebre una declaració d’impacte ambiental amb més de 70 mesures preventives, correctores i compensatòries. També a la Conca de Barberà es projecta la planta BCN Solar 2, de 145 hectàrees i una potència de més de 57 MW.
Però, com repercuteixen aquestes iniciatives als municipis? Segons Òscar Sánchez, alcalde de Constantí, assegura que «tenen poc impacte a les arques municipals». La major part dels parcs no generen més d’un milió d’euros i els seus tributs es veuen limitats a l’IBI i la llicència d’obres. No obstant això, el batlle detalla que «els ajuntaments tenen poca capacitat de decisió si aquests projectes reben l’autorització ambiental», ja que la majoria d’aquests «s’impulsen en terrenys privats abandonats».
En global, al Camp de Tarragona hi ha 509 hectàrees de parc solars encara en tramitació. La Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transició Ecològica ja han autoritzat una superfície de 263 hectàrees, la qual cosa implica multiplicar per deu l’actual en servei. Gairebé la meitat d’aquests projectes estan ubicats a la Conca de Barberà.
L’energia per comarques
La Conca de Barberà és la comarca tarragonina amb més projectes d’energia fotovoltaica, els quals oferiran una potència de 177 MW. D’aquests, ja s’ha autoritzat una superfície de més de 25 hectàrees, tot i que cap s’ha posat en funcionament. De la mateixa manera, cap dels projectes d’aquesta regió ha rebut encara una negativa ambiental.
Aquestes dades marquen una clara diferència amb la segona comarca amb més projectes en marxa, l’Alt Camp, on no s’han autoritzat gairebé la meitat d’iniciatives que s’han posat en marxa. Igual que passa amb la Conca de Barberà, de moment no hi ha cap parc fotovoltaic en servei, però ja s’han autoritzat més de 175 hectàrees.
No obstant això, la comarca que produeix la major part de l’energia solar tarragonina és el Tarragonès, que facilita el 95% de la potència de tot el Camp de Tarragona. Els projectes autoritzats a la comarca podrien doblegar la producció actual.
Per la seva part el Baix Camp té en marxa el 5% d’energia restant de la demarcació i ha autoritzat augmentar aquesta potència fins als 22 MW, mentre que cap dels projectes s’han vist rebutjats. El Priorat, en canvi, és una comarca «pràcticament verge» pel que fa a l’energia solar. Només hi ha un petit projecte encara en tramitació a la regió que no arriba a la potència d’un MW.
Ferrer Bobet, el primer projecte solar al Priorat
Aquest projecte va rebre l’autorització administrativa prèvia de la Generalitat de Catalunya per instal·lar 340 panells fotovoltaics fixos estructurats sobre els balcons de les vinyes a uns terrenys culminant al celler. Es tracta d’un projecte pioner a Catalunya dins d’un celler que aposta per la integració de l’arquitectura i el paisatge.
Oposició a una planta solar als peus de la Mussara
Els panells se situarien al peu de la Mussara, a tocar de Vilaplana i del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, en sòl agrícola. La Generalitat va autoritzar el projecte el desembre però els opositors han apuntat que preparen un recurs d’alçada.
En un manifest que el parc «constitueix una amenaça a la preservació dels valors culturals i paisatgístics i a les expectatives de la població local d’un desenvolupament econòmic sostenible».
En el període d’al·legacions, els veïns, entitats i pagesos ja en van presentar més de 600. El projecte consta de 4.064 panells amb una potència instal·lada de 2.085 kW i un pressupost de 1.408.315,73 euros.
Les centrals fotovoltaiques guanyen terreny davant les termosolars
L’Estat Espanyol és el país que més energia produeix a través de l’altre model, les centrals termosolars, que operen sense necessitat de panells fotovoltaics. Aquesta tecnologia fa servir miralls per concentrar els raigs de sol cap a un punt concret, que emmagatzema i transporta la calor.
La temperatura, d’entre 300 i 1.000 graus centígrads serveix per escalfar aigua i moure una turbina a través del vapor per produir així electricitat, tal com succeeix amb la majoria dels vectors energètics.