La Riera de Gaià i Querol, entre els municipis més petits de Catalunya que consumeixen molta aigua

Un de cada quatre municipis que depenen de l'Agència Catalana de l'Aigua encara supera els llindars de consum d'aigua marcats en el context actual de sequera. Amb dades de l'ACA del mes passat, 147 poblacions de les 568 que han registrat dades (25,8%) depassen els litres per persona i dia permesos. A més, gairebé la meitat, un 45%, van consumir més aigua per persona el desembre del 2024 que dotze mesos abans, mentre que la resta va reduir el consum. 

El Parlament vota dimecres si valida o tomba el decret llei del Govern que deroga les sancions als municipis que superin els llindars. Amb tot, fonts de l'ACA detallen a l'ACN que sigui quin sigui el resultat de la votació, el centenar d'expedients sancionadors en curs ja han decaigut.

El desembre del 2023, un 39% dels municipis dependents de l'ACA sobrepassaven els límits de consum, una xifra que ara se situa en el 25%. Els llindars van lligats a l'estat de sequera de cada municipi, que han anat canviant al llarg del 2024. Per exemple, en l'estat d'alerta, els volums totals d’aigua que entrin al dipòsit municipal per a l’abastament de la població no poden superar els 250 litres per habitant i dia, incloses activitats econòmiques i comercials. Aquesta xifra cau als 230 per a l'estat d'excepcionalitat, a 210 per la preemergència, i a 200 per la primera fase de l'emergència per sequera, encara que la institució en casos concrets dona uns litres més de marge.

De fet, malgrat que més municipis ara s'ajusten al màxim permès, els litres consumits per persona i dia són molt similars entre el desembre del 2023 i el del 2024. Segons els càlculs de l'ACN a partir de les dades de l'empresa encarregada de planificar i gestionar el cicle integral de l’aigua a Catalunya, fa un any i un mes el consum mitjà per persona i dia era de prop de 186 litres, mentre que el mes passat havia baixat molt tímidament fins als 184.

Durant la primavera del 2024, els consums van caure per sota dels 170 litres, coincidint amb l'estat d'emergència per sequera declarat al sistema Ter-Llobregat l'1 de febrer, cosa que va afectar a més d'un 80% de ciutadans dels municipis gestionats per l'ACA. Amb tot, els nivells es van tornar a enfilar per sobre dels 180 litres amb la desescalada, que va començar el 7 de maig amb el pas d'emergència a excepcionalitat, i el 18 de juny, a alerta, l'estat actual del Ter-Llobregat.

Malgrat l'estalvi d'aigua especialment durant la primavera passada, entre l'últim mes de l'any del 2023 i el del 2024 els consums tornen a ser similars, i en 254 dels 567 municipis amb dades per als dos mesos (45%) fins i tot són ara més elevats. En 295 són més baixos (52%), i en els 18 restants (3%) el consum és el mateix.

Els municipis petits consumeixen més aigua

Les dades més actualitzades de l'ACA, del mes passat, reflecteixen que diverses poblacions de menys de 2.000 habitants encapçalen el rànquing de litres per persona i dia: Sant Feliu de Buixalleu (a la comarca de la Selva, amb 772 litres), Pedret i Marzà (Alt Empordà, 697), Sant Agustí de Lluçanès (Osona, 670), la Riera de Gaià (Tarragonès, 666) i Querol (Alt Camp, 626).

Entre els municipis de més de 5.000 habitants, Roda de Berà (Tarragonès, 521) és on el consum està més disparat, tot i que no supera cap límit, ja que està en prealerta. La segueixen Canyelles (Garraf, 448), Matadepera (Vallès Occidental, 416) i Mont-roig del Camp (Baix Camp, 402), el municipi que inclou Miami Platja.

En general, els municipis petits registren un consum per persona i dia més alt que els més grans; dels de més de 100.000 habitants, només Girona va sobrepassar els 180 litres, una circumstància que també es va donar a Granollers, Vilanova i la Geltrú, Rubí i Sant Cugat del Vallès, entre els de 50.000 a 100.000 habitants. En canvi, entre els de menys de 2.000 habitants, la majoria depassen els 180 litres.

Els expedients sancionadors ja han decaigut

El 23 de desembre passat, el Govern va aprovar un decret llei per a derogar el règim sancionador per superació de les dotacions màximes per a abastament de població en sequera. Quan el consell executiu va relaxar la normativa, hi havia un centenar d'expedients sancionadors en tràmit, que van decaure com a conseqüència. En algun cas les sancions ja s'havien confirmat, però els municipis encara no havien pagat les multes resultants, i en aquestes circumstàncies les multes també decauen.

Independentment de la votació del Parlament de dimecres per ratificar o tombar el decret llei del desembre, els expedients que s'han tancat ja no es poden reobrir, però si els diputats no accepten els plans del Govern, el règim sancionador tornarà i els nous expedients que s'obrin a partir de llavors sí que podran ser subjectes d'acabar en multes.