Diari Més

Entrevista

Carlos Brull: «L’aeroport de Reus pot ser una quarta pista del Prat si millorem la connexió»

El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona torna del seu segon FITUR després d’un any marcat pel creixement de tots els operadors de la demarcació i amb l’objectiu de continuar el camí de la desestacionalització

Carlos Brull davant les instal·lacions del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.Gerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Com valora el pas del Patronat per Fitur 2025?

«Hem fet 40 reunions i presentacions de molts projectes, com és el birding Pirineus-Ebre. El balanç és positiu, tenim molt bones sensacions tant pel que fa a la temporada vinent com pel que ja s’està gestionant».

A Fitur també es pot veure que fa la resta, quin tret diferencial té la Costa Daurada?

«Una gran part dels nostres visitants són nacionals, la presència a Fitur reforça aquest fet. Estem contents a nivell professional perquè hem tingut l’oportunitat de parlar amb molta gent i teixir aliances. Els espais es podrien millorar, haurien de ser més amplis per atendre moltes més reunions, sobretot amb més espai per municipis com Salou, Vila-seca i Cambrils».

Aquest any també heu engegat un pla per potenciar l’interior

«El Pla Conjunt de l’Interior busca millorar la publicitat d’aquestes destinacions de la demarcació. S’ha fet un treball de camp amb el sector públic i una subvenció de 350.000 euros. El que volem és ajudar a donar conèixer el que s’està fent des de fa molt temps. Són territoris amb gran riquesa gastronòmica i paisatgística. Aquesta qualitat i aposta que hi ha al sector necessita una empenta de publicitat».

Que pot portar potenciar l’interior?

«Ens ajuda a controlar molt bé la massificació. Aconseguim que s’aporti als municipis de l’interior una ajuda per la seva supervivència i diversifica aquestes comarques. Cal destacar que el turisme pot ajudar al sector vitivinícola i el sector de l’oli, per exemple. D’altra banda, també ens ajuda a desestacionalitzar, com a contrapès del turisme de costa, que ja saben que funciona molt bé. Són dos territoris que es retroalimenten, l’interior ofereix paisatges, esports i activitats durant les estacions hivernals i els municipis litorals tenen una major oferta residencial».

Hi ha un canvi d’interès en el client?

«Sí, hi ha una crescuda de l’interès per al turisme gastronòmic, pel turisme rural, per al turisme d’interior. És un canvi que també notem a la costa, la gent busca qualitat i aquí tenim estrelles Michelin, un cel nocturn privilegiat a llocs com Prades, un gran circuit per desenvolupar ciclisme o senderisme, tot això ens ajuda a desestacionalitzar, tenim una gran diversitat a la demarcació».

Com va el camí a la desestacionalització?

«Entre el juny i l’agost continuen sent temporades fortes, però cada vegada menys. Per altra banda, els extrems són cada cop més bons, l’abril i el maig són grans mesos i ara estem treballant fins a l’octubre i fins i tot el novembre. Un dels objectius és poder arribar a operar amb les aerolínies fins al novembre. Aquests bons resultats no són fruit de la casualitat, hi ha organismes que han fet les coses molt bé, captant el mercat i entenent el nou temps i les noves tendències. Crec que fa molts anys que s’està fent molt bé la feina i si seguim en aquesta línia, el sector encara té marge de creixement».

Aquest any Catalunya és capital mundial de la gastronomia, que implica al territori?

«Significa molt, tenim una gran diversitat de productes de qualitat i els podem donar a conèixer al món. La regió mundial té recursos econòmics, humans i uns canals de comunicació establerts. És una publicitat per tot allò que comentàvem, cuiners, xefs, sommeliers i elaboradors podran donar a conèixer la seva bona feina».

L’aeroport de Reus ha de ser una quarta pista del Prat?

«Per ara ens centrem a poder operar amb més aerolínies i fer que sigui atractiu fer servir l’aeroport. El gran problema que tenim és la connectivitat, i necessitem una solució bastant ràpida. Ara estem operant vuit mesos i guanyem rutes cada any. Continuarem guanyant rutes, sobretot amb Anglaterra I Irlanda, així com conservant les que tenim i mirant altres mercats. L’objectiu es anar creixent a poc a poc, a mesura que ho puguem absorbir, però si millorem la connectivitat el creixement serà molt més ràpid».

Això se soluciona amb la intermodal?

«Crec que és la solució i ha de venir ja. Quan tots anem de vacances ho volem fer fàcil, no tenir problemes. La gran majoria de gent que arriba a l’aeroport de Reus és perquè aquest és el seu destí, és difícil anar a altres llocs, però alguns n’hi ha. Si millorem la connexió podem plantejar l’aeroport de Reus com una quarta pista o una ampliació del Prat. Les aerolínies ens comenten que aquest és un dels principals problemes. Necessitem que el viatger sàpiga de forma fàcil i clara fins a on es pot desplaçar».

Li agrada el projecte del Hard Rock?

Jo sempre dic el mateix, que hi hagi consens al territori. Necessitem un consens generós de totes les parts. Si el projecte s’ha de fer, que es faci bé, amb llocs de treball de qualitat i el mínim impacte. Tampoc trobo correcte que hi hagi uns incentius fiscals per un projecte privat. En origen era un projecte amb molts casinos i ara n’hi ha un, també amb auditoris i tendes. Si es treballa bé, té un retorn i el mínim impacte, no té per què ser dolent.

Què n’opina del turisme de creuers?

És un nou nínxol. Amb una nova base i una nova operadora sembla que això anirà en increment i s’ha de mirar que passa. Qui més es beneficiarà serà Tarragona, però aquest sector també ajudarà al fet que els operadors puguin presentar la seva oferta als creueristes, que són un públic nou. Aquí hi ha una gran feina a fer entre tots per aprofitar aquest turisme i millorar l’oferta. S’obre un camp interessant pel futur, tot s’ha de veure.

Hem d’apuntar al mercat internacional?

Amèrica està molt interessada en els productes gastronòmics com l’oli, s’han de detectar les tendències. El mercat asiàtic també és molt interessant. Cal col·laborar amb el sector privat, sempre ho hem defensat des del Patronat, i entendre com es mouen els fluxos i trobar les accions per atraure els nous mercats.

tracking