Repunt de matrimonis forçats a Catalunya, amb un cas recent a Tarragona

Catalunya ha registrat 76 casos de matrimonis forçats entre el 2019 i el 2023, amb un repunt aquest darrer any amb fins a 18 de detectats. Pel que fa al 2024, segons dades del Departament d'Interior, els tres primers trimestres es van atendre sis casos, dels quals quatre implicaven noies menors d'edat. 

Ara bé, la directora general per a l'erradicació de les violències masclistes del Departament d'Igualtat i Feminisme, Belén Gallo, apunta a l'ACN que aquestes dades no visibilitzen la tasca de prevenció que es fa per evitar que es produeixin matrimonis forçats. 

«Que acabin en una necessitat real són molt pocs», assenyala. Gallo assegura que el Govern treballa per oferir un abordatge específic per abordar aquest fenomen. Els matrimonis forçats s'atenen com a violència masclista i Gallo apunta que, quan ja es deriven a altres departaments o agents, és perquè «s'ha arribat massa tard». Alguns dels matrimonis se celebren al país d'origen, explica Gallo, però «a efectes pràctics no deixa de ser un matrimoni».

Segons les dades del Departament d'Interior, el 2019 es van registrar 15 casos de matrimonis forçats, 18 el 2020, 10 el 2021, 15 el 2022 i 18 el 2023. Dels sis casos atesos els primers nou mesos del 2024, tres van ser a la regió metropolitana sud, un a la metropolitana nord, un a la metropolitana de Barcelona i un a la regió del Camp de Tarragona.

Pel que fa als casos en què s'ha fet prevenció, el Departament d'Igualtat i Feminisme apunta que l'any passat va fer acompanyament a tres dones adultes, un home adult i a vuit adolescents, i el 2023 van ser 16 dones adultes i nou adolescents  acompanyades per possibles situacions de matrimonis forçats.

Escola i mediació amb la família

La majoria dels casos de risc de matrimoni forçat es detecten des de l'escola o els serveis socials. Per exemple, a les escoles hi ha una unitat de suport a l'alumnat que viu situacions de violència i la majoria són violències masclistes. 

Es tracta d'un programa d'Educació on també participa el Departament d'Igualtat i Feminisme i que pot fer d'antena. Si se sospita o es detecta un cas es coordinen les intervencions amb la mestra i s'activa el protocol pertinent.

D'una banda, es tracta de treballar per «empoderar» la nena, que sàpiga quins són els seus drets, quins factors de risc hi ha i quins factors protectors té al seu voltant. «No només hi ha atenció, sinó també recuperació i reparació final», indica la directora general. En funció del risc que s'avaluï es treballa en la prevenció prèvia o, si bé hi ha un risc imminent que es produeixi el matrimoni, s'activen altres agents.

Gallo reivindica la tasca de prevenció davant d'aquest fenomen. Un element «clau» són els mediadors. Amb un treball amb la família es pot arribar a evitar la celebració d'un matrimoni forçat. «És molt important la tasca amb la família i sobretot, amb la nena, adolescent o dona», afirma.

De fet, apunta que sovint hi ha molts més casos en què cal activar el sistema de protecció de la nena o la dona que pateix un risc «baix, mig o alt» que no pas els casos que arriben a materialitzar-se.

La intervenció de la DGAIA

En cas que es detecti que ja no es pot fer una tasca preventiva, s'activa el Mecanisme català de referència en matrimonis forçats, en el qual participen tècnics de diversos departaments. Un d'ells és el Departament de Drets Socials i, si implica una menor d'edat, el cas pot passar a la DGAIA, que pot obrir un expedient de risc i fer una valoració abordatge del cas.

Per a menors d'edat, la DGAIA té els Barnahus, que serveixen d'acompanyament. En una resposta parlamentària, el Departament d'Igualtat i Feminisme indica que s'està estudiant ampliar l'atenció dels Barnahus a altres tipus de violències sexuals, com és el cas dels matrimonis forçats.

Segons dades de la DGAIA, el 31 de desembre del 2024 hi havia 24 expedients de risc oberts amb motiu d'obertura 'risc de matrimoni forçat', i 15 expedients de desemparament amb mesura cautelar oberts amb motiu d'obertura 'matrimoni forçat'.

Més serveis i més especialitzats

En funció de l'edat i el context de la víctima o potencial víctima es fa una intervenció des d'un departament o un altre. Quan tenen 16 anys, per exemple, poden rebre una intervenció més especialitzada a través del Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) o els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE) a les violències masclistes, que fan una «intervenció psicològica a les víctimes», explica Gallo. 

De vegades, apunta, també cal buscar un habitatge d'urgència, i poden entrar en serveis d'acollida substitutoris de la llar i serveis d'acollida i recuperació.

Tanmateix, la directora general per a l'erradicació de les violències masclistes defensa que cal que els matrimonis forçats s'abordin des d'un abordatge més «específic». 

«Hem d'ampliar els serveis i especialitzar. Són violències masclistes, violències sexuals, però no és el mateix un matrimoni forçat que una violència sexual. Necessiten un abordatge específic i estem treballant en aquesta línia», indica.