Més de 4.000 ucraïnesos s'han empadronat a Tarragona des de l'inici de la guerra

Els empadronaments d'ucraïnesos provinents de l'estranger no s'han aturat des de l'inici de la guerra amb Rússia, del qual es compleixen tres anys aquest diumenge. El 2024 se'n van registrar 4.228, segons dades de l'INE, així que la xifra des del març del 2022 s'enfila ja a les 28.800 persones.

No necessàriament totes continuen donades d'alta, i de fet, no han transcendit dades oficials sobre el nombre d'ucraïnesos que han tornat al seu país. No obstant, diversos indicadors suggereixen que la comunitat continua anant a l'alça, ja que les escolaritzacions han crescut un 50% l'últim any fins arribar a les 6.824 i les afiliacions a la Seguretat Social, un 7%. La població ucraïnesa amb targeta CatSalut s'ha mantingut estable l'últim any.

El gruix de les 28.800 persones del país de l'est d'Europa que s'han registrat als padrons municipals des de principis de març de fa tres anys van venir durant els primers mesos del conflicte. El març del 2022, 6.763 ucraïnesos fugint de les hostilitats es van registrar als padrons, i la meitat del total que s'hi han apuntat fins ara ho van fer en els primers cinc mesos de la guerra.

Al llarg del 2023, les arribades es van succeir, amb gairebé 500 nouvinguts més cada mes. L'any següent, més amb comptagotes, però s'han comptabilitzat unes 350 arribades mensuals. En conjunt, del total d'empadronaments, un 55,1% han estat a Barcelona, un 22,8% a Girona, un 14,4% a Tarragona i un 7,7% a Lleida. 

Així, els ucraïnesos que fugen de la guerra s'han instal·lat tant al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre com sobretot a les comarques gironines en més nombre que el pes d'aquestes demarcacions en la població general.

Al conjunt d'Espanya, consten 134.643 ucraïnesos provinents de l'estranger que s'han empadronat als ajuntaments entre març del 2022 i desembre del 2024, un 21,4% dels quals, a Catalunya. 

De fet, la demarcació de Barcelona és la tercera de l'Estat, després d'Alacant (26.634) i València (17.188). Just per sota queden Madrid (11.401), Màlaga (10.420) i Girona (6.565). Les comarques tarragonines se situen en vuitè lloc i, les de Lleida, en l'onzè.

«Continuen arribant» ucraïnesos fugint dels bombardejos

Fonts del consolat del país de l'Europa de l'Est expliquen a l'ACN que la majoria d'arribades van produir-se els primers mesos del conflicte i que, en els primers moments, Barcelona va esdevenir la porta d'entrada de molts que es dirigien a la resta de l'Estat i només s'hi van estar uns dies o unes setmanes fins que van marxar a la seva destinació definitiva. 

De fet, 48.712 persones han tramitat sol·licituds de protecció temporal a Catalunya els últims tres anys, una xifra significativament més alta que els empadronats o els que tenen targeta sanitària. A més, es mostren «impressionats» per la reacció de totes les administracions catalanes i la societat civil, destacant el centre d'acollida instal·lat a Fira Barcelona.

El personal del consolat explica a l'ACN que no disposen de les dades de les persones que ja no estan donades d'alta al padró per qualsevol motiu, com ara una tornada al seu país. Malgrat tot, asseguren que «continuen arribant» ciutadans del seu país a Catalunya, especialment a causa dels bombardejos nocturns amb drons que se succeeixen des de fa dos anys i fan que els residents «no puguin dormir». 

Les mateixes fonts posen en dubte que hi hagi molts ciutadans tornant al seu país, ja que alguns «ja no tenen casa seva» a causa de la destrucció de la guerra. D'altres, encara que siguin originaris de zones sense hostilitats ara, decideixen quedar-se perquè «se senten més segurs aquí» i «busquen estabilitat a Europa».

Uns 15.000 afiliats a la Seguretat Social i més de 2.000, a l'atur

Malgrat la falta de dades oficials sobre possibles tornades, algunes dades fan pensar que el balanç encara és positiu entre arribades i sortides. Segons el Departament d'Educació, la xifra de nens i joves d'Ucraïna escolaritzats a centres educatius catalans no ha parat d'anar a l'alça en els últims tres anys i va créixer un 50% entre gener i novembre del 2024, quan va arribar als 6.824. Els alumnes de primària han pujat en gairebé un miler en aquest període i, els de l'ESO, en més de 700.

Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, amb dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, se'n registraven 12.757 el desembre del 2022, i la xifra ha continuat creixent fins als 15.186 ucraïnesos al conjunt de Catalunya a finals del 2024. 

La demarcació de Barcelona, amb 9.075 inscrits, és la segona província amb més registrats, després de Madrid, i la resta de demarcacions catalanes se situen en el 'top 10' de l'Estat.

Més afiliats també ha dut a un nombre més alt d'aturats registrats al SEPE que, segons l'INE, se situaven en 2.316 el desembre de l'any passat, un 21,3% més que dotze mesos abans, quan la xifra era de 1.908.

Sis de cada deu refugiats són dones

El contrapunt a les dades a l'alça són les recollides per Idescat de nombre de targetes CatSalut expedides pel Servei Català de la Salut a ucraïnesos a partir de l'1 de març del 2022. A principis del 2023 se situaven en les 25.015, va créixer en un miler els següents dotze mesos i l'1 de gener del 2025 es mantenia en 26.110 després d'alts i baixos durant l'any anterior.

La comunitat ucraïnesa és eminentment femenina, ja que un 61,7% de les persones amb la targeta sanitària a Catalunya a inicis d'aquest any eren dones. A més, les arribades s'han succeït de manera molt desigual arreu del país i s'han concentrat a municipis concrets. Gairebé una quarta part del total de persones amb CatSalut estan adscrites a Barcelona, mentre que un 7,4% ho estan a Lloret de Mar i, un 3,5%, a Salou, que completa el podi.

La integració de la comunitat ucraïnesa va a diversos ritmes

Fonts del consolat expliquen que continuen ajudant la comunitat del seu país a obtenir la targeta de salut, així com la targeta d'identitat d'estranger, passaport i altres documents per als qui no poden tornar a Ucraïna, com poders, o papers per als fills. En general, diuen, malgrat que la feina se'ls ha «duplicat o triplicat» en els últims anys, creuen que la gestió administrativa de les arribades està funcionant per part tant d'ells com de les autoritats locals.

D'altra banda, expressen que la integració va a diversos ritmes, ja que mentre alguns refugiats van començar a aprendre català i castellà i a buscar feina des del primer moment, «molta gent pensava que això duraria mig any o un any i que després tornarien», i van decidir no estudiar els idiomes locals fins que van adonar-se que la situació s'allargaria.

«No és fàcil ni aprendre l'idioma, ni buscar feina, hi ha molta enyorança per Ucraïna», lamenten des de la missió consolar, que afegeix que continuen les iniciatives per a facilitar la integració, com ara les escoles d'ucraïnesos els dissabtes, els cursos de català per als nouvinguts o eines per a obtenir ajudes.