Joaquim Vidal: «El consum de carn va desenvolupar el nostre cervell al complet, som una espècie caçadora»

Fa 30 anys que està vinculat a la Federació Catalana de Caça, quina fotografia fa del moment actual?

«Vivim un moment de mala premsa a l’activitat de la caça. Estem perdent els orígens, perquè gràcies al fet que l’home va menjar carn estem avui dia aquí, sinó encara aniríem de branca en branca».

Expliqui’s

«El consum de carn va ser el que va desenvolupar completament el nostre cervell homínid, hem de ser conscients que som una espècie caçadora. Sembla que ara volem tornar enrere, però ja no hi ha arbres per tots (riu) perquè els cremen o no els cuidem».

Per què hi ha aquesta mala imatge?

«Perquè hi ha molt desconeixement. L’activitat de la caça és cultura, biodiversitat, ciència i biologia. Els Mossos d’Esquadra han identificat 540 accidents de trànsit amb animals a Tarragona. Això passa perquè cada cop hi ha menys caçadors i més animals de manera descontrolada».

De qui depèn canviar això?

«La classe política és qui no s’atreveix a explicar aquesta realitat. Jo he conegut cinc governs de colors diferents, cap d’ells ha tingut la valentia de parlar sobre la caça. Aquest món i el de la pesca han desaparegut dels mitjans de comunicació, sembla que són paraules que estan amagades, només es publiquen les males notícies. Hi ha països d’Europa on la caça s’explica fins i tot a les escoles, però aquí hem decidit quedar-nos amb l’estereotip de què ‘matem’, però hi ha molts més valors més enllà d’això».

El producte també està damnificat

«Fa poc vaig participar en unes jornades de carn de caça i debatíem perquè hi ha moltes d’aquestes proteïnes que s’estan tirant. Molts de nosaltres cacem perquè ens obliguen, però tenim molt excedent que hem de tirar perquè ens han ampliat les vedes».

I per què no troba sortida aquest excedent?

«El problema que té aquesta carn és que s’ha d’elaborar. Tu passes per un supermercat i compres una hamburguesa ja processada i pots cuinar-la mentre fas una amanida. La carn de caça s’ha d’elaborar més, un senglar ho ha d’obrir algú, retirar les vísceres seguint una reglamentació, ha de passar per analítiques de veterinaris. Fins i tot després de tots aquests passos, una peça de porc senglar requereix una estona de cuina».

Els ritmes de vida actuals no estan per fer això

«A les cases s’han perdut les àvies i les mares que podien dedicar tot el temps a tractar els animals de caça. Es necessita un temps que ja no es té i aquest producte es perd».

Què en feu llavors amb els excedents?

«Per sort li estem trobant sortida als menjadors socials, És una carn de primera que quan la podem netejar i fer les analítiques corresponents podem portar vuit o deu quilos a entitats així. Clar això és una gran notícia per ells, i ara estan mirant reduir el consum de pollastre i gallina per tal que guanyin pes aquestes proteïnes».

Als restaurants sí que tenen temps, per què tampoc trobem allà aquesta carn?

«Falta molta projecció. Hauríem de tenir plats de porc senglar o cérvol al bar de cada cantonada, però el que trobem són patates braves, calamars a l’andalusa i pop. S’han perdut costums».

La capitalitat de la Regió Mundial de la Gastronomia potenciarà aquest fet

«Hi haurà tot un mes dedicat a la carn de caça. Ho volem potenciar i fer entendre que és un producte bo, saludable i econòmic».

Quines espècies representen una superpoblació a Tarragona

«Aquí tenim presència de cabirol, un animal que fa molt mal a la vinya i també el senglar que ho afecta tot. Tenim una incidència important amb els conills, són animals que porten quatre malalties perilloses. Però segurament l’animal més nombrós i perillós pels conreus és el tudó. Aquesta és una au migratòria que amb el canvi climàtic té bon temps i menjar aquí tot l’any».

Com ha canviat el paisatge pel canvi climàtic?

«Ha canviat moltíssim, hi ha plantacions tropicals que ja no necessiten hivernacles. A la fauna també es fa present aquest canvi, tenim aus endèmiques de les Canàries que han arribat a la península, també ho hem vist amb els peixos, arriben els taurons. Jo he estudiat molt les aus i és evident el canvi en el seu comportament, es traslladen d’un lloc a l’altre i varien el temps de migracions».

Això ha afectat la seva alimentació?

«Efectivament, es pot veure en el tudó. Aquest ocell és un devorador de bròquil, col i escarola, menja absolutament de tot. Si el seu comportament migratori canvia, tindrà accés a altres cultius que també els pot afectar. És per això que ens han demanat reduir la població d’aquest animal».