Diari Més

Infraestructures

Ordenen la paralització immediata d'unes obres en un àmbit de protecció arqueològica pròxim a l'estació de tren de Valls

L’àmbit està protegit pel jaciment iber del Vilar i els treballs s’estan efectuant sense la supervisió de cap arqueòleg

L’Ajuntament de Valls invertirà el pressupost en el Centre Històric, la via pública i els servies municipals, entre alltres àmbits.

Imatge de l’Ajuntament de Valls.Diputació

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’Ajuntament de Valls ha ordenat la paralització immediata de les obres que l’empresa Alstom està executant als terrenys d’Adif de l’entorn de l’estació del ferrocarril, en un àmbit de protecció arqueològica pel Pla d’Ordenació Urbanística. 

Els serveis tècnics municipals, després de constatar ahir que s’estaven efectuant unes obres que no s’havien comunicat a l’Ajuntament i que s’estaven utilitzant excavadores i maquinària pesada, han paralitzat els treballs fins que l’actuació no disposi del corresponent seguiment per part d’arqueòlegs.

L’Ajuntament adverteix a més que s’hauran de valorar prèviament les possibles afectacions o danys que s’hagin pogut produir al jaciment arran dels treballs ja executats. En aquest sentit, l’Ajuntament ha constatat que s’estan efectuant rases de 50 centímetres d’amplada i 70 de profunditat sense supervisió de cap arqueòleg.

Aquesta zona té un alt valor arqueològic amb un jaciment iber documentat des de fa més d’un segle i que està considerat com el més important de la demarcació de Tarragona i un dels més grans de Catalunya. 

Els treballs recents efectuats per arqueòlegs de les universitats de Barcelona i Rovira i Virgili en els últims anys a la zona han posat amb major valor aquest jaciment ja que s’ha descobert part de la muralla i del fossat d’una ciutat ibera de 6 hectàrees que podria haver acollit a més de 5.000 habitants. Els arqueòlegs han descobert diverses bateries de cases i barris amb carrers de gran amplada que es podrien correspondre a una de les ciutats iberes més importants de Catalunya. Les dimensions, ubicació geogràfica i la destrucció violenta que hauria patit a finals del segle III aC durant la Segona Guerra Púnica la converteixen en una ferma candidata a ser la històrica capital ibera coneguda pels historiadors com Kissa o Cissis.

Et pot interessar

tracking