Mònica Batet guanya el 53 Premi Crexells amb 'Una història és una pedra llençada al riu'

Una història és una pedra llançada al riu de Mònica Batet (1976, El Pont d'Armentera) ha guanyat el 53è Premi Crexells a millor novel·la original escrita en català del 2023. L'obra seleccionada la va publicar el gener de l'any passat Angle Editorial. 

El jurat ha destacat que la novel·la fa un cant d'amor «vibrant» a la narració d'històries enfront de l'autoritarisme i que llança «una mirada original» sobre el poder emancipador de la imaginació. L'autora ha assegurat que es tracta d'un «privilegi» rebre un guardó que han guanyat molts dels escriptors que admira. Pel que fa a la novel·la, ha deixat clar que quan escriu ho fa «en benefici del text» i que aquest cop volia tractar temes relacionats amb el poder.

El jurat que ha escollit el Premi Crexells d'enguany estava format per l'escriptora i periodista, Anna Ballbona; el poeta, escriptor, crític literari i periodista, Andreu Gomila; l'escriptora, periodista i professora, Eva Piquer, el doctor en Filologia Catalana, Francesco Ardolino; i la traductora i periodista cultural, Valeria Gallart. També n'ha format part sense capacitat de vot en el veredicte final la vicepresidenta primera de l'Ateneu, Lluïsa Julià.

Julià ha recordat que es tracta d'un dels premis de la literatura catalana amb més història i el premi novel·lístic més antic en llengua catalana que va néixer l'any 1928 en record de Joan Crexells, un dels representants més significatius de l'anomenada segona generació noucentista. En l'edició d'enguany, ha afirmat que ha estat d'allò més «disputat» i que ha requerit una «àmplia discussió».

Finalment, la guanyadora ha estat l'escriptora de ficció i editora a Nits Blanques, Mònica Batet, que s'ha imposat gràcies a la seva darrera obra. 

Un gran «honor»

L'autora s'ha mostrat molt contenta d'haver rebut al premi, una situació que ha descrit com a «privilegi», tenint en compte que grans noms de la literatura catalana com Mercè Rodoreda, Jesús Moncada o Pere Calders. Batet ha reconegut que tenia ganes de tractar temes que tenien a veure amb el poder, com per exemple la tradició oral, el folklore, i també l'autoritari.

En la seva infància i adolescència al Pont d'Armentera (Alt Camp) als anys 80, apunta l'autora, es va crear un imaginari al voltant de la Guerra Freda, de la qual ha assegurat: «M'interessa més el sotmès que el poderós i com el sotmès enganya el poderós», i ha afegit que vist amb perspectiva i amb l'auge actual de la ultradreta a Europa, «com a humanitat no n'aprenem».

Pel que fa a l'escenari de la novel·la, aquesta no passa en cap lloc concret, sinó que «beu una mica de cada lloc», tal com ha admès l'autora, començant per Berlín, agafant la Revolució dels Clavells, i explicant el setge que viuen algunes ciutats, «de tot plegat n'he creat una història». Respecte als personatges tampoc tenen nom, per tal que cada lector els pugui reconèixer, juntament amb la ciutat on viuen – a través d'aquesta tradició oral i literària.

Mònica Batet ha publicat sis novel·les i un llibre de contes i amb la seva primera novel·la, L'habitació grisa (2006) va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero el 2005, i amb la segona, No et mires el Riu (2012) va ser finalista del Premi Crexells.

La residència d'escriptors Ledig House de Nova York la va seleccionar el 2017 per a una estada i treballar en la seva cinquena novel·la, Nou illes al nord (2019), amb la que va guanyar el premi Nollegiu de narrativa catalana.

Et pot interessar