Passejar per un bosc en miniatura al cor de Valls

El número 957 de la revista setmanal Clàxon, publicat el 2 de maig de 1988, recollia un anunci de cinc línies encapçalat per la paraula Bonsai, en què es feia una crida per formar un club d’aficionats al cultiu d’aquests arbres nans (vegeu foto superior). Al darrere de la iniciativa hi havia dos amics, Miguel Ángel Rubio i August Pagès, que ben aviat van passar a ampliar el grup: fruit de l’anunci, se’ls va sumar Lluís Amenós. Tots tres acabarien sent impulsors i fundadors de l’Associació Tarragona Bonsai, que es va constituir oficialment l’1 de febrer de 1989, amb dos socis més: Esteve Ferriol i Montse Bordas. Aquell mateix any, l’entitat ja va muntar la primera exposició de bonsais al Palau de la Diputació, a Tarragona. Poc després, la mostra es traslladaria a Valls, ja en el marc de la Firagost.

Tres dècades després, l’Associació Tarragona Bonsai segueix en plena forma, amb una vuitantena de socis i amb aquesta exposició anual a la Firagost, essent aquesta una de les activitats principals de l’entitat.

Enguany, la 32a Exposició de Bonsais a Valls es farà els dies 6 i 7 d’agost, amb una novetat important: es trenca la tradició d’exposar al Pati de Sant Roc per traslladar la mostra a la plaça del Museu Casteller. «És un lloc fabulós i pensem que exposar allà és un privilegi», assegura Jordi Tudó, membre de la Junta de Tarragona Bonsai. El representant de l’entitat explica que, tot i que encara no s’han tancat les inscripcions, compten tenir una cinquantena de participants, xifra similar a la dels anys anteriors. La mostra, explica Tudó, permetrà contemplar una gran varietat d’aquests arbres. Molts, a més, tenen un gran valor, més sentimental que econòmic: «Hi ha bonsais que ja són de segona generació. És a dir, que els van començar a cultivar els pares, i ara els tenen els fills». El Jordi explica que això és rellevant pel fet, sobretot, que anys enrere no hi havia la informació que hi ha ara: «La gent que va començar fa trenta anys només tenien traduccions que es feien del japonès a l’anglès i de l’anglès a l’espanyol. A més, el món del bonsai encara era molt tancat i no es facilitava tota la informació». Ara, amb internet, tot és més fàcil». Ell mateix s’hi va iniciar ara fa uns vuit anys, tot i assegurar que en té relativament pocs: «En tinc entre 35 i 40, però aquesta afició és com una bogeria, hi ha persones que en tenen més de 60». El canvi climàtic, detalla, és un dels principals problemes que es troben avui dia. «Per això ara la tendència és escollir espècies mediterrànies que s’adapten millor a la calor».

Et pot interessar: