Jèssica Pulla: «Quan vaig actuar a l’Apolo en català, la gent ho va veure com una transgressió»

Qui és Jèssica Pulla?

«És la nova promesa del transformisme català i la vedet preferida de la vostra vedet preferida. Dit d’una altra manera: de totes les vedets del món, la que t’agradi més, em tindrà a mi de referent».

A les xarxes dius que ets ‘La nova Ferrussola amb cames de Laura Borràs’.

«Amb el transformisme vull celebrar i reivindicar la cultura catalana, però també fer una crítica a aquestes figures més conservadores de la nostra cultura i, sobretot, de la nostra política. Durant molt de temps s’han venerat, però són molt qüestionables».

El teu espectacle barreja música, humor, política i crítica social.

«El que portaré al Festival Empelt, que es diu La vedet antifeixista, parteix molt del transformisme de tota la vida, fins i tot del que es feia durant la postguerra i el franquisme. Soc jo mateixa, explicant la meva història, des que a Valls prenc consciència que no tinc referents queer, fins que marxo a Lleida a estudiar, entro en contacte amb el teatre i decideixo explorar aquesta faceta que sempre havia estat dins meu. I fins al dia d’avui, explicant el que he estat fent aquests dos últims anys, que ha sigut moure’m molt, conèixer molta gent i entrar en contacte amb la lluita pel català i contra el feixisme i la ultradreta. Però, sempre, des de l’humor i la irreverència, perquè a mi, el que m’agrada, és ser una pocavergonya».

T’han etiquetat com la drag catalana o la drag en català. Tan singular és, això, en el món drag a casa nostra?

«Quan jo vaig començar, aquest nom em va xocar molt. Jo deia Amore, si jo soc a Barcelona, i gran part dels travestis que hi ha aquí també ho són, no entenc per què jo soc la catalana. Però llavors em vaig adonar que en l’escena queer o de l’oci nocturn LGTB el català està invisibilitzadíssim. I la primera vegada que vaig actuar a lo grande a l’Apolo en català, la gent ho va veure com una transgressió. Llavors, em van començar a dir que fer allò era molt necessari, i m’hi vaig posar a tope. Per això, si actuo a Catalunya, ho faig en català. I si no m’entens, és el teu problema».

També apostes per portar el món drag fora de Barcelona.

«Quan vivia a Valls sentia que no trobava el meu lloc ni la meva gent. Sempre hi ha la idea que cal marxar a Barcelona, i la veritat és que, allà, com que hi ha tanta gent, també n’hi ha del col·lectiu. Però això no vol dir que sigui el teu espai segur, de vegades és difícil ser del col·lectiu i anar pel carrer tranquil·lament. A partir de veure que als pobles em cridaven, que les famílies hi portaven els infants i que la gent obertament queer em donaven les gràcies per haver-hi anat, vaig decidir posar-me les piles, perquè això no va només de defensar el català, sinó de defensar que, això, també existeix, en català, al teu poble».

Defuges la imatge hiperfeminitzada que tenim de les drag.

«Sí. Jo vaig entrar en contacte amb el drag a través del programa Drag race, però pensava que no era el meu rollo perquè no tenia aquelles habilitats per maquillar-me, moure’m a l’escenari o fer el seu humor. Però quan vaig començar a investigar, vaig veure que moltes havien començat amb els recursos que tenien. I també em van dir: El transformisme no té normes. Si vols dir alguna cosa, fes-ho amb el que tinguis, i ja ho aniràs perfeccionant. I, encara que primer pensava que no podia ser travesti perquè no em sabia maquillar ni em posava perruques, vaig acabar decidint que també està bé ser lletja o reivindicar alguna cosa més que una cara bonica o una feminitat establerta».

Et pots guanyar la vida fent de drag?

«Ara estic començant a poder-ho fer. Ha costat, i segueix sent difícil. Per exemple, a l’hora de demanar un caixet, fa vergonya dir segons què, perquè no hi ha un caixet base. A molts llocs no ens valoren perquè ens veuen com un art menor, com si anéssim a fer el petardo. Però fer el petardo és una feina. Jo vull seguir apostant per teatres i sales més convencionals, com he anat fent aquest any, que he participat en activitats de museus i he presentat premis de cultura. Vull entrar en el món cultural perquè allà ja coneixen el meu nom».