Patrimoni
Les dues creus perdudes de l’església d’El Milà
L’Agrupació Cultural El Milà ha dut a terme una investigació sobre aquests elements que ja no són al temple
Ara fa deu anys, els veïns del poble d’El Milà buscaven informació sobre els orígens de la seva església, dedicada a Santa Úrsula, que es va acabar de construir el 1914. Amb motiu de la seva benedicció cent anys abans, l’església va ser immortalitzada pel fotoperiodista tarragoní Hermenegild Vallvé (1893-1973), però aquella fotografia mai va ser publicada. Així i tot, els veïns d’El Milà van aconseguir localitzar-la als arxius de la Biblioteca Nacional d’Espanya, on estava digitalitzada la revista catòlica La Hormiga de Oro, editada a Barcelona entre el 1884 i el 1936. En un dels números publicats l’any 1914 hi van trobar la imatge i, comparant-la amb l’església actual, es van adonar que la façana tenia dues creus neogòtiques que ja no hi són.
«Una era damunt les arquivoltes i, l’altra, en la seva cornisa superior, flanquejada per dos dels sis pinacles que s’hi van construir. Eren diferents, tot i compartir un tret característic propi de les creus sorgides en l’art gòtic: l’ornamentació dels extrems superiors», explica el periodista Xavier Pete, president de l’Agrupació Cultural El Milà. Els motius pels quals les creus ja no hi són, detalla, «no són clars», tot i apuntar que «podrien haver caigut pel tipus de material amb què es van fer». Això no obstant, altres elements, també d’estil neogòtic, sí que es van conservar. És el cas, per exemple, d’aquells sis pinacles que presideixen la façana del temple.
Arran d’aquella descoberta, l’Agrupació Cultural El Milà, entitat que vetlla per difondre el patrimoni artístic local, presentarà, aquest pròxim diumenge, 27 d’octubre, una investigació centrada en aquestes dues creus i en la resta d’elements decoratius que han existit en aquesta església. L’acte, que es farà a les 12.30 h, comptarà amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i de l’escultor barceloní Estanislau Feliu, autor de diverses figures de la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. A més de fer d’aquesta investigació, l’Agrupació ha publicat un tríptic que convida a descobrir el Milà neogòtic i ha posat en marxa unes visites guiades pensades per conèixer els secrets de la façana de l’església parroquial de Santa Úrsula. La presentació d’aquest tríptic es farà el mateix diumenge. A més, el mateix arquebisbe de Tarragona presidirà una missa que se celebrarà abans, a les 11.45 h.
Aquests actes s’emmarquen en la celebració de la Festa Major en honor de Santa Úrsula, patrona de la localitat.
L’església parroquial de Santa Úrsula d’El Milà es va acabar de construir amb una clara intenció de dissenyar elements de la façana a partir de l’estil neogòtic, tal com va passar en temples com la Catedral de Barcelona o l’interior del Santuari de Núria. «A El Milà ja teníem una església gòtica, però es va derruir i va quedar impracticable l’any 1909. S’intueix que el fet de preservar aquest estil arquitectònic, que va existir entre els segles XII i XVI, en un moment en què el neogòtic ja començava a deixar empremta a Catalunya, va impulsar que l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà i els mecenes de la nova construcció, entre els quals hi havia el mateix arquebisbat de Tarragona i un ric propietari del Milà, decidissin que havia de ser així», assevera Pete.
Arran de la investigació que s’ha dut a terme, i que es va complementar amb els plànols de l’església localitzats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), també s’ha sabut que al temple no s’hi va fer un rellotge, tal com estava previst als plànols, i que la campana havia de ser tocada des de la plaça, ja que a les imatges s’hi aprecia una corda llençada des del campanar.