Una obra teatral reflexiona sobre el pes de la petroquímica en l'imaginari camptarragoní arran de l'atemptat d'Enpetrol

Petro, una història d'amor és l'obra de teatre documental que aquest diumenge s'estrena al Convent de les Arts d'Alcover. A partir d'un programa de ràdio la nit de l'atemptat d'Enpetrol, el 12 de juny de 1987, el text reflexiona sobre el pes de la petroquímica en «l'imaginari» i el «paisatge» del Camp de Tarragona. 

Els actors Maria Alejandre, Pau Ferran i Bàrbara Roig i la directora Judith Pujol han creat una ficció que té com a punt de partida testimonis reals. Tot i ser de comarques tarragonines, els quatre creadors viuen a Barcelona. Confessen a l'ACN que la peça els ha ajudat a «reconciliar-se». 

«Quan vius a fora te n'oblides una mica, perquè som gent avergonyida per la refineria, però és un territori molt bonic», diu Roig. Quan passava mitja hora de les dotze de la nit del 12 de juny de 1987 una forta explosió va despertar el Camp de Tarragona. ETA va fer esclatar dues bombes col·locades al 'rack' d’Enpetrol, ara Repsol. 

La ciutadania va començar a fugir col·lapsant carreteres i autovies, i els informatius especials radiofònics van ser un refugi per a tota una població trasbalsada pel pànic. «Un lloc on informar-se, trobar els seus familiars», explica la directora teatral. Ara, 37 anys després, una obra de teatre produïda per Produccions De Lo Nostro revisita aquell episodi.

Tres anys de procés creatiu

El procés de creació s'ha allargat més de tres anys. Aquesta setmana han estat en residència al Convent de les Arts fent els últims retocs, però el treball de recerca ve de lluny. Han recuperat veus que van sonar per l'antena aquella nit, i han recollit nous testimonis. 

«Fent tota la investigació et planteges on estem vivint, i què hi tenim a la vora. A part de les coses meravelloses, també hi ha la petroquímica», assenyala Alejandre que la nit del 12 de juny tenia 12 anys. Encara recorda quan es va despertar amb la por que l'atemptat provoqués una «reacció en cadena» d'explosions.

La peça evoluciona des que explota el 'rack' fins a primera hora del matí amb diversos programes de ràdio com a fil conductor, nodrit d'una «polifonia» de veus reals i d'altres ficcionades, diu la directora. Roig insisteix que es tracta d'un fet que «afecta a tothom». «Parla d'un tema universal com és tenir una cosa perillosa al costat i conviure-hi», afegeix.

El pes de la petroquímica

Volen incidir en el pes que té el complex petroquímic més gran del sud d'Europa en la societat i la idiosincràsia de la demarcació. «Si hi ha una cosa que defineix el territori és la refineria», remarca Pujol. «La petroquímica té un espai molt important en el paisatge, però també l'han agafat espais que havíem oblidat i que fan que el Camp de Tarragona sigui una meravella», argumenta Roig.

Han parlat amb sanitaris que van treballar la nit dels atemptats d'Enpetrol, persones que ho van viure, han indagat en els protocols d'emergències, tot plegat per aprofundir en el «risc» que té compartir espai amb la indústria química.

Roig reflexiona que cap dels membres de la companyia «viu» de la petroquímica. «És molt fàcil agafar una postura totalment crítica quan tu no et dediques a això ni vius aquí, hi ha molta gent que hi treballa», subratlla. Els creadors de Petro, una història d'amor juguen amb aquesta dicotomia. Alejandre conclou que «hem de ser-ne conscients, sense donar-li l'esquena i mirant-la a la cara».