Crisi a l'empresa darrere dels Premis Ondas, la Fundició Artística Vilà de Valls

Diversos extreballadors de la Fundició Artística Vilà de Valls es van concentrar davant l’empresa durant els passats mesos de novembre i desembre. Els manifestants denunciaven haver sigut acomiadats sense rebre cap indemnització.

Aquesta situació es va donar després que la fundició es desfés del 50% de la plantilla, és a dir, sis treballadors, després de no reunir prou finançament per a poder mantenir-los. Aquesta és la segona reducció d’aquesta mida que realitza la Fundició Vilà en els darrers dos anys.

L’empresa, fundada ara fa uns seixanta-cinc anys, és la responsable d’obres artístiques rellevants a les comarques tarragonines, com el Monument als Castellers de la Rambla Nova de Tarragona, així com de les portes de la Glòria de la Sagrada Família o les estatuetes dels Premis Ondas.

No obstant això, la història recent de la companyia ha estat marcada per la manca d’encàrrecs, l’acumulació de deute i l’impagament a treballadors i proveïdors.

Francesc Vilà, administrador de la fundició, assegura que els problemes van arrancar ara fa dos anys, quan van perdre un contracte d’exclusivitat amb una important galeria britànica. Des de llavors, Vilà assegura que han viscut «intentant aixecar el cap sense molt èxit».

D’aquesta manera, la companyia ha passat de comptar amb més 50 treballadors a només 6. L’administrador relata que li va resultar impossible pagar les indemnitzacions als darrers acomiadats per la manca de facturació i defensa que aquesta era l’«opció menys dolenta», tot esperant trobar algun encàrrec abans que es tanqui el litigi obert amb els damnificats.

Per la seva part, José Luis Vera, un dels operaris acomiadats, denuncia que «l’empresa continuï operant» després de la darrera reducció de plantilla. L’extreballador manifesta haver patit un accident laboral que l’empresa no li ha reconegut.

Concurs de creditors

Segons Vilà, totes les decisions estan encaminades a generar algun ingrés que els hi permeti evitar el concurs de creditors i el posterior tancament. «Vam extingir els contractes dels treballadors perquè almenys així poguéssim cobrar l’atur, ja que no podíem pagar les nòmines», referma l’administrador.

Vilà assegura que en aquests dos anys molts dels llocs de treball «han deixat d’existir», mantenint el contracte amb els Premis Ondas com un dels pocs que generen estabilitat, mentre que la resta són «encàrrecs puntuals» que no acaben de salvar l’empresa, però permeten que es mantingui viva temporalment.

L’administrador afirma que el futur immediat de l’empresa passa per «intentar aconseguir finançament sigui com sigui», ja que només així podrà «pagar les indemnitzacions pendents». De fet, Vilà assegura haver sacrificat el seu pla de jubilació per tal d’amortitzar els deutes pendents, «si he de perdre la jubilació, la perdré», afirma el responsable.