CF Biafra de Valls: futbol, memòria i solidaritat

El Club de Futbol Biafra de Valls va néixer l’any 1969 com un equip singular en l’àmbit esportiu i social. Més enllà de la seva trajectòria al futbol amateur de la demarcació, el club va esdevenir un símbol de solidaritat amb el poble igbo en nomenar-se com la regió que va reclamar la independència i posteriorment s’instituí com una república l’any 1967 a Nigèria, Biafra. Ara, cinquanta anys després, un grup d’exjugadors ha impulsat el llibre Dos pobles, un equip per recuperar la seva història i trobar antics rivals i companys.

La publicació, que compta amb 670 pàgines, s’estructura en tres grans blocs. El primer detalla la trajectòria esportiva —amateur i juvenil— del CF Biafra i recull les cròniques dels partits disputats entre 1970 i 1978. Es documenten encontres contra equips com la Penya València de Reus, el CF Santos de Tarragona, el CF Venus de Tarragona, el CF Crolls de Reus, el CF Amistad de Torreforta, el CF Hifrensa d’Hospitalet de l’Infant, el CF Capella, l’UD Inmaculada de Reus o les UD i AT de Bonavista, entre d’altres. El segon apartat contextualitza el CF Biafra dins del futbol vallenc de l’època, mentre que el tercer ofereix una aproximació a la cultura igbo, la seva llengua, tradicions i la seva lluita per la independència.

«Ens agradaria fer arribar el llibre als equips, directius i jugadors amb els quals vam compartir els campionats i trofeus de la Federació Catalana de Futbol al Camp de Tarragona durant aquells anys. És una tasca difícil, però volem recuperar records i reviure aquell esperit mantenint el caliu de les històries», explica Ramon Sendra, un dels impulsors del projecte i representant de l’Associació d’Exfutbolistes del CF Biafra.

Els impulsors del llibre han imprès 300 exemplars, sufragant ells mateixos la despesa. Tot i això, asseguren que l’obra «és més que un llibre de futbol. És una peça de memòria col·lectiva que volem compartir amb tots aquells que en van formar part, d’una manera o altra».

Els exemplars estan disponibles a quatre espais de Valls: al quiosc Tot Premsa (carrer Avenir, 25), a la Llibreria Tram (carrer Forn Nou, 28), a la Llibreria Petit Imperi (carrer Anselm Clavé, 39) i a la Llibreria Roca (carrer de La Cort, 60). El preu del llibre és de 40 euros per exemplar. A més, des de l’associació asseguren que tenen la intenció de posar una parada durant la Diada de Sant Jordi als carrers de Valls per a «poder facilitar l’accés al llibre a tothom qui vulgui reviure aquella etapa o conèixer millor la història del CF Biafra i el seu vincle amb la causa igbo».

Una crida als antics rivals

El CF Biafra va ser un equip que es va fer un nom en les competicions amateurs del Camp de Tarragona. En aquells anys, els tornejos estaven plens d’intensitat, companyonia i rivalitat sana. L’Associació d’Exfutbolistes vol aprofitar l’ocasió per retrobar-se amb antics adversaris i compartir records.

En el llibre es detallen partits èpics i alineacions històriques, amb noms i cognoms que podrien despertar records en molts jugadors de l’època. Les cròniques inclouen informació sobre les classificacions, les actes arbitrals, els campions de grup, etc.; en un intent de reconstruir la memòria esportiva del club i de tots els equips que van competir contra ell. 

Un vincle amb la història

El Club de Futbol Biafra va néixer en un moment crític per al poble igbo. Entre els anys 1967 i 1970, la guerra de Biafra va enfrontar l’estat nigerià amb els independentistes igbos, que van proclamar la República de Biafra. La resposta militar va ser contundent: Nigèria, amb suport del Regne Unit i la Unió Soviètica, va imposar un bloqueig total, provocant una crisi humanitària devastadora. La fam es va convertir en una arma de guerra i milions de persones, especialment infants, van morir per desnutrició. Imatges de nens amb desnutrició extrema van commocionar el món i van generar una onada de solidaritat internacional.

Quan Biafra es va rendir el 1970, el govern nigerià va imposar polítiques discriminatòries, confiscant propietats i limitant l’accés dels igbos als recursos econòmics i polítics. Tot i això, la comunitat va resistir i va aconseguir recuperar part de la seva influència. Durant els anys 70, es va produir una lenta reintegració, però la desconfiança i la marginació van persistir.

El poble igbo continua lluitant pel reconeixement i l’autodeterminació. Moviments com IPOB reivindiquen la independència, mentre el govern nigerià reprimeix qualsevol dissidència.

Un últim missatge: reunir-se i recordar

Els impulsors del projecte Dos pobles, un equip tenen clar que el llibre vol rememorar el caliu d’aquells anys creant una xarxa d’exjugadors de futbol. «Volem recuperar aquell esperit, aquella il·lusió. Que la gent es retrobi, que recordi els partits, les anècdotes, les amistats fetes al camp. I que, de pas, coneguin millor la causa que ens va inspirar i que en el seu dia va generar una gran quantitat de patiment», conclouen.

Amb aquesta crida, l’Associació d’Exjugadors del Club de Futbol Biafra obre la porta a un retrobament històric, amb el futbol i la solidaritat com a fils conductors d’un seguit de records que mereixen ser preservats i estimats.