Fotografia
Els alats del Parc Samà, capturats al vol
Aquest dijous es va inaugurar una exposició fotogràfica que mostra les aus que habiten els diferents espais del parc i que es podrà visitar fins passat Setmana Santa
La inauguració es va fer ahir a la Sala del Marquesat del Parc Semà
Al Parc Samà hi ha identificades més de vuitanta espècies d’ocells. D’aquestes, n’hi ha que són fàcilment observables en un passeig tranquil per aquest espai. D’altres, només es poden contemplar en determinades èpoques de l’any o en llocs concrets del parc. Ara, un equip format per Pep Aguadé, Enric Pàmies i Eduardo Trallero, tres fotògrafs naturalistes que col·laboren habitualment amb aquest espai, ha presentat una petita exposició que és una mostra visual de tota aquesta diversitat ornitològica.
L’exposició, que es titula Una visió natural del Parc Samà, es va inaugurar ahir a la Sala del Marquesat del Jardí Històric de Cambrils, amb la presència dels tres fotògrafs i la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cambrils i regidora de Turisme, Platges i Esports, Camí Mendoza.
La mostra està formada per trenta-sis fotografies, distribuïdes en sis panells expositius que coincideixen amb sis espais emblemàtics del Parc Samà i les espècies que hi habiten. Així per exemple, entre les aus rapinyaires de la zona de construccions humanes i cel obert hi ha instantànies d’espècies com el falcó pelegrí, el mussol o l’òliba. També hi ha aus lacustres (presents a la zona del llac), com el bernat pescaire, el cabussaire o el martinet, o aus d’arbreda com la mallerenga, l’estornell o l’oriol.
En la inauguració de la mostra van intervenir els tres fotògrafs, els quals van coincidir en la idea que aquesta exposició, a més de mostrar la riquesa ornitològica del Parc Samà, té la voluntat de conscienciar el visitant sobre la importància de la biodiversitat i la necessitat de protegir-la.
«Ens agrada molt compartir la nostra feina i explicar que no cal anar gaire lluny per veure ocells tan interessants com aquests», explicava Enric Pàmies.
Ell mateix detallava l’experiència de fotografiar espècies com l’oriol, «un ocell que cria al Parc i que el sentim només entrar-hi, però que és molt complicat de fotografiar perquè es mou per damunt dels plàtans i és de color groc, així que no destaca gaire. Cada vegada que vens, mires si l’enganxes». Així i tot, concloïa el fotògraf, «enganxis el que enganxis, d’aquí sempre en surts content».