Els pescadors d'arrossegament de Cambrils divideixen la veda per analitzar el mercat

Els pescadors d'arrossegament de Cambrils divideixen la veda en dos períodes per analitzar el mercat i la regeneració de peix. D'aquesta manera, es queden a terra des d'aquest dijous i fins el 31 de juny i al mes d'octubre tornaran a parar un mes per complir amb la normativa europea i fer el manteniment de les barques. 

El primer interval coincideix parcialment amb altres confraries tarragonines i ebrenques, com la de l'Ametlla de Mar, que també tornarà a la mar l'1 de juliol. En canvi, les embarcacions de la Ràpita s'aturaran durant juliol i agost. Així, el sector evita solapar-se i deixar desproveït el mercat. 

A Cambrils, la confraria es mostra preocupada per la pèrdua de barques d'arrossegament, que han passat d'onze a vuit en un any.

En aquesta ocasió, cada port de la costa tarragonina i ebrenca ha escollit les dates per fer l'aturada biològica que marca la normativa europea de dos mesos i mig. D'aquesta manera, les embarcacions d'arrossegament de Cambrils estan amarrades a port un mes i mig i repetiran l'aturada un mes a la tardor. 

La confraria de Tarragona, en canvi, va iniciar la veda unes setmanes abans i l'allargarà dos mesos, fins el 10 de juliol i tenen previst tornar-se a aturar quinze dies a l'octubre. Els pescadors d'arrossegament de l'Ametlla de Mar, per la seva part, faran un mes i mig d'aturada biològica després de fer la veda de fons al març. 

Altres, com la de la Ràpita, continua en actiu fins al juliol, quan s'aturarà dos mesos seguits i completarà la veda també a l'octubre. Es tracta d'una estratègia a través de la qual les confraries eviten solapar-se i deixar desproveït el mercat, a la vegada que es propicia la regeneració del fons marí i les espècies que hi viuen.

Tot i defensar la necessitat de fer veda, el patró major de Cambrils ha lamentat a l'ACN la gestió estatal de la normativa europea. «El que no pot ser és que Brussel·les posi una normativa i que l'administració espanyola sigui molt més restrictiva del que diu la comunitat europea, no és lògic», ha criticat. 

En aquest context, Gil també ha lamentat ser l'únic sector empresarial al qual se li restringeixin dies de feina. Una visió compartida pel patró de la Marina Flaira, l'Eduard Font, qui ha assegurat que enguany només tenen 135 dies hàbils per sortir a pescar, una xifra que en temporades anteriors s'elevava als 200.

Malgrat tot, Font ha afirmat que les captures són nombroses i té bones expectatives de cara a la tornada a la mar l'1 de juliol. Segons aquest patró, amb una veda de dos mesos i mig hi ha temps suficient per propiciar la cria de peix, si bé demana que no s'incrementin els dies d'aturada per evitar mals majors al sector. 

Durant aquest període, tant ell com la resta de mariners es dedicaran a fer el manteniment de les embarcacions d'arrossegament.

Ara bé, en comparació amb l'any passat, enguany hi ha tres barques menys d'aquesta art. Les jubilacions sense relleu generacional en són la principal causa, en una situació que preocupa a la confraria.

 «L'administració no fa res perquè la gent jove s'interessi pel món de la mar i entre que els armadors estan una mica cansats, el pescador és el 'dolent' de la pel·lícula i que no ens sentim recolzats administrativament... El pescador que té un fill que vol anar a pescar fa tot el possible perquè no s'apropi al moll», ha etzibat Gil.

Després de les tonyines, arriben els dofins

D'altra banda, els pescadors alerten d'altres problemàtiques que tenen un impacte en el dia a dia dels mariners que treballen al llarg de tot el golf de Sant Jordi. Si en campanyes anteriors patien pels efectes que poden tenir les tonyines tant en les captures com en les xarxes, enguany hi sumen la presència de dofins. 

Concretament, la zona s'estén des del cap Salou fins a la zona del delta de l'Ebre, si bé els mariners cambrilencs relaten que la incidència més gran es concentra a la seva àrea. 

Segons Gil, aquests mamífers produeixen pèrdues de captura, a més d'estripar les xarxes de les barques, amb les conseqüències econòmiques que això suposa. «Com que són animals que estan protegits, salvarem el dofí i matarem al pescador», ha sentenciat.

Et pot interessar: