Els ens gestors de l'aigua aposten per la regeneració davant l'escassetat hídrica

Els ens gestors de l'aigua de Catalunya aposten per la regeneració per adaptar el país a l'escassetat hídrica actual i la futura que pugui venir derivada del canvi climàtic. 

L'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC), que engloba el 90% d'organismes gestors d'aigua, ha organitzat aquest dimecres a Cambrils la seva jornada tècnica anual, enfocada a la sequera. 

Més enllà de la regeneració, des de l'ASAC també han apostat per una millor gestió dels aqüífers i en menor mesura per la dessalinització. En la trobada hi han participat representants del sector agrícola, turístic, càrnic, així com representants municipals, i tots ells han carregat contra la gestió de la sequera feta per l'Agència Catalana de l'Aigua.

Rubén Ruiz, president de l'ASAC, ha indicat que en un futur proper «serà un deure» reutilitzar el 100% de l'aigua. «No podrem fer una altra cosa» des d'un punt de vista de recurs, però «des d'un punt de vista econòmic i social, tampoc», ha manifestat. El dubte és «si som capaços de fer-ho com més aviat millor o ho endarrerim», ja que a nivell tècnic «està tot inventat» i, per tant, només cal posar-ho en pràctica.

Ruiz ha posat com a exemple la gestió a Barcelona, on el 25% de l'aigua que surt de l'aixeta ja és regenerada. «No passa enlloc més d'Europa i demostra que es pot fer amb totes les garanties sanitàries i sense cap problema», ha afegit. Així doncs, segons la seva opinió, per acabar d'impulsar la regeneració «només cal governança i lideratge polític per fer les inversions i gestionar les infraestructures».

En les taules rodones és quan s'ha fet més evident la crítica a l'ACA. Francesc Zucchitello, president de l'Associació Professional d'Empresaris de l'Hostaleria de Tossa, ha recordat que a causa de la gestió de l'ens els empresaris han optat per comprar una dessaladora. «No hi havia resposta pública i no va ser possible l'entesa amb el conseller», ha remarcat. «L'administració no ens ajuda com ens hauria d'ajudar», ha insistit. També des del sector turístic, Max Huguet, membre de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà, ha afirmat que durant els darrers dos anys no han tingut «cap mena de suport des de l'ACA» i ha estat el consorci comarcal «qui ha agafat el toro per les banyes» i ha fet pous.

També els regants de Riudecanyes i de Pals s'han mostrat contrariats per la gestió de l'ens públic. «L'ACA està preparada per portar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, fora d'aquí no ens tenen en compte», ha afirmat Josep Maria Parals, president de la Comunitat de Regants del Molí de Pals. «Veiem que les piscines dels hotels estan plenes i nosaltres, al costat, no podem regar perquè estem amb restriccions», ha manifestat. 

El seu homòleg de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats, ha defensat la necessitat que les obres per ampliar la capacitat de les depuradores per regenerar més aigua i poder-la destinar al regadiu es facin el més aviat possible. «Anem molt a poc a poc. Els projectes surten per la via ordinària quan estem en situació d'emergència. Ells diuen que si no és per aigua de boca, no és emergència, però els preus dels aliments pujaran i no quedaran pagesos. L'ACA ens té oblidats», ha dit. La jornada la tancarà, precisament, el director de l'ACA, Samuel Reyes.

Durant el matí, els diferents ponents i participants han apostat per la col·laboració público-privada. Un d'ells ha estat Francesc Trillas, doctor i professor d'Economia Aplicada de la UAB i membre del comitè acadèmic del Fòrum de l'Economia de l'Aigua, que ha defensat que «no està esgotada la creació de noves institucions» en la gestió de l'aigua. Amb tot, ha afirmat que calen «governs amb persones altament capacitades que siguin capaços de gestionar les col·laboracions público-privades», que «funcionen millor quan el govern és fort». «A les empreses també els interessa un sector públic fort», ha assenyalat.

Et pot interessar: