Un recull de poemes de falda per començar a aixecar el vol

L’escriptora de l’Aleixar Fina Anglès i Soronellas explica sovint que va començar a escriure poesia per a infants el dia que va llegir a la revista Faristol l’afirmació «La poesia infantil, la Ventafocs de la poesia». 

Com a resultat, va publicar el seu primer poemari per a nens i nenes l’any 2005. Es deia Bella Lluna treu el nas (Arola Ed.) i, de manera no intencionada, aquell llibre acabaria sent el primer d’una col·lecció que aquesta mateixa primavera ha arribat al quart volum. Es tracta de Bella Lluna et fa un petó… I, com en els tres anteriors, la Fina ha comptat amb les il·lustracions de Jasmin Bergadà i Silvana Salvadó.

En aquesta ocasió, explica l’autora, el conte s’adreça a la canalla més petita de casa, dels zero als tres anys aproximadament. Els poemes, que s’agrupen en tres blocs (animals, instruments musicals i mitjans de transport), es presenten acompanyats del dibuix i l’onomatopeia que els correspon.

La Fina explica que, encara que d’entrada pugui semblar que l’infant no podrà entendre el valor poètic dels versos, la idea és que «les criatures tinguin el llibre al davant amb un adult, pare, mare, avi, mestre, oncle… és igual. Un adult que li dedica prou temps perquè se l’estima o li vol bé, i se l’asseu a la falda, va al ritme que la criatura necessita i llegeix amb el to adequat perquè la lectura li sigui útil». En definitiva, subratlla l’autora, la intenció és afavorir «que l’adult sigui present en un dels processos més màgics que podem viure les persones, que és aprendre a llegir i a estimar la lectura».

Aquesta és la idea de fons de tota la col·lecció, que té aquesta Lluna com a protagonista, i que no deixa de ser, en paraules de l’autora, «aquell adult que vol bé a la criatura i sempre n’està pendent per ajudar-la a créixer». A la vegada, però, la Lluna és també un homenatge al seu poble, l’Aleixar: «De ben petita ja m’embadocava veient-la sortir pels Rocanys, una vista que encara tinc des de casa».

Et por interessar