La mel campiona que s’elabora a Maspujols

Cada 20 de maig, coincidint amb el Dia Mundial de les Abelles, s’entreguen els premis del concurs Les millors mels catalanes. El certamen és organitzat per Unió de Pagesos de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), l’Associació Catalana d’Apicultors, i altres agrupacions dels professionals de la mel de tot el territori.

En l’edició de l’any passat, el jurat va distingir un jove apicultor de Maspujols, Màrius Pujol, amb el reconeixement de Millor mel de Catalunya. A més, el Màrius es va endur el segon premi a la Millor mel monofloral per la seva mel de taronger. En l’edició d’enguany ha tornat a recollir un guardó, en aquesta ocasió classificat en tercer lloc en la mateixa categoria. La mel de Maspujols també va ser reconeguda en el Concurs de la mel del Perelló (el més antic de tot l’Estat), on durant dos anys consecutius s’ha endut el primer premi a la millor mel monofloral de taronger.

Fa uns quinze anys que el Màrius, que és fuster d’ofici, es dedica a l’apicultura. «Vaig començar amb unes caixes que eren de mon tiet, quan ell es va morir», explica. A còpia de temps, cursos i molta investigació en llibres i internet, el Màrius va anar descobrint una passió insospitada per les abelles: «A mesura que vas entrant en aquest món, t’atrapa més».

Ara, el maspujolenc té un centenar de caixes d’abelles que va movent per diversos espais de les Muntanyes de Prades. Amb el que li donen elabora dues varietats de mel: una monofloral de cap d’ase, una flor pròpia de la zona, i una altra de taronger, que elabora amb taronges d’Alcanar, on trasllada les abelles cada mes d’abril. Totes dues es presenten amb la marca El Llaurador.

La mel de cap d’ase, explica l’apicultor, és d’un color ambrat i té un sabor que recorda l’espígol. Sovint la presenta barrejada amb melats –segregacions dolces dels arbres–, que li aporten un to fosc i en resten dolçor.

La producció, explica el Màrius «varia molt d’un any a l’altre». El condicionen, entre altres factors, la pluja: «Enguany, gràcies a les pluges de primavera, salvarem els mobles, però l’any passat, en canvi, la producció va ser molt baixa». El Màrius detalla que, a més del clima, les abelles també es veuen afectades per l’arribada de la vespa asiàtica i la varroa, un àcar paràsit transmissor de virus mortals per a aquests insectes. «En el sector cada vegada tenim més problemes de despoblament de colònies», adverteix l’apicultor del Baix Camp. Ell mateix ha arribat a tenir «baixes anuals d’un 40% per culpa de la vespa asiàtica, sumada als altres factors».

El canvi de temps també ha afectat la hibernació de les abelles: «Cada cop és més curta o inexistent, amb aquests hiverns tan suaus gairebé no tenen temps de fer-ne, i això tampoc els va bé».

Et pot interessar: