Almoster és el poble tarragoní amb el nivell de vida més alt

Almoster és un dels municipis de Catalunya de més de 500 habitants que tenen l’índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat, un 122,6, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) amb les últimes dades disponibles del 2021.

L’IST és un índex relatiu que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències. Els components que es tenen en compte dins d’aquest índex són la població ocupada, els treballadors de baixa qualificació, la població amb estudis postobligatoris, els estrangers de països de renda baixa o mitjana i la renda mitjana de cada persona.

Matadepera (131,8) encapsala la llista dels municipis amb l’índex més elevat i el segueix Castellolí (126). Dins dels 22 municipis, Almoster és l’únic del Camp de Tarragona, on destaca per un tant per cent baix en estrangers de països de renda baixa o mitjana (1,4%) i és el cinquè amb un tant per cent de població ocupada més baixa (72,3%).

Dins de les 26 poblacions per sota de la mitjana de Catalunya, Barbens (Pla d’Urgell) és el municipi amb l’índex més baix amb un 52,9. Del Camp de Tarragona hi trobem Constantí (78,5) on destaca amb una elevada xifra (46,1%) de població jove sense estudis postobligatoris i un 20,6% amb estudis baixos. L’Aldea tanca aquest llistat amb un 79,8.

La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar les diferències socioeconòmiques dins dels municipis. S’ofereix informació a dos nivells territorials inframunicipals: IST per a 5.083 seccions censals i per a 853 agrupacions censals. L’any 2021 Catalunya tenia 638 municipis de secció censal única i 309 municipis amb 2 o més seccions censals.

El Camp de Tarragona té un total de 118 municipis. Dintre d’aquests, 2 estan per sota de 80 en l’índex socioeconòmic, 50 entre el 80 i el 100, 63 en l’interval de 100 i 120 i 3 per sobre de 120. Al Penedès en trobem 72.

Les agrupacions censals són unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica. En els 106 municipis de més població s’han definit un total de 713 agrupacions censals inframunicipals, que són unitats similars als barris.

Entre les agrupacions s’observen importants diferències del nivell socioeconòmic dels seus habitants. De les 70 agrupacions censals amb el nivell més alt, 66 són a l’Àmbit Metropolità, 2 a les Comarques Gironines i una al Camp de Tarragona i al Penedès.

Les agrupacions amb el nivell més elevat es concentren a Barcelona ciutat. En canvi, les 104 de nivell més baix estan distribuïdes per tot Catalunya (64 a l’Àmbit Metropolità, 17 a les Comarques Gironines, 8 al Camp de Tarragona, 7 a Ponent, 4 a les Comarques Centrals, 2 al Penedès i 2 a les Terres de l’Ebre). 4 municipis de Tarragona destaquen perquè tenen un major nombre.

L’anàlisi d’aquests dos grups mostra que els nivells socioeconòmics extrems es localitzen generalment a l’interior dels municipis grans. Fins i tot municipis com Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, Girona i Tarragona tenen agrupacions censals en aquests dos grups.