Els Pintxos bicentenaris de Montbrió del Camp tornen als orígens

El llegat patrimonial és, en totes les seves formes, el testimoni vivent del nostre passat. Des d’un patrimoni immaterial, com una dansa o música, fins al material, com un edifici, una escultura o, per què no, un gegant. No obstant això, el pas del temps no té pietat amb alguns d’aquests elements. 

Alguns es perden, d’altres es deterioren amb el pas del temps o cauen en mans equivocades. Així i tot, hi ha professionals com Aleix Álvarez Vall i el seu equip, dels Tallers Avall de Reus, que amb el seu granet de sorra ajuden a recuperar l’estat de gegants com els Pintxos de la colla dels Gegants del Barri d’Avall de Montbrió del Camp.

«Els gegants no és que es veiessin malament, però en realitat estaven en molt mal estat i repintats. El seu aspecte no era l’original», explica Aleix Álvarez. «Aleshores, amb l’equip el primer que fem són unes proves de neteja per conèixer amb quins agents podem retirar totes les capes afegides», continua, i assegura que es van quedar al·lucinant quan es van adonar que hi havia fins a cinc capes de pintura. 

«En una de les capes el Pintxo fins i tot era turc», comenta. Aquest fet ja indica que les peces són antigues, cosa que corrobora el restaurador assegurant que «les peces tenen més de 230 anys, i segurament en un futur podrem donar més dades dels seus orígens. Però encara hi estem treballant. Ara bé, les tres hipòtesis que tenen a Montbrió del Camp segurament són errònies».

A l’hora de despullar els gegants i retornar-los als seus orígens es troben amb l’anatomia d’un gegant fet fa més de dos segles. En comptes d’estar fet de cartó pedra o polièster, presenta una morfologia feta amb fusta i més ample i els braços, també de fusta, en posicions exagerades. «Això ho vam canviar, perquè el cos també estava fet malbé i no era còmode. Aleshores, vam fer un de nou respectant l’estètica antiga, però més còmode pels portadors», comenta el propietari de Tallers Avall.

La sorpresa més gran és en el moment d’acabar de retirar les capes de pintura i trobar que l’original és molt diferent de l’aspecte que mostraven fins ara. El Pintxo, en comptes de tenir una barba completa, es marcava la zona on hi havia d’anar un mostatxo punxegut i una perilla i que portava celles i pestanyes postisses. «Les celles postisses les van posar per corregir un error que té el gegant, i és que té un ull més gran que l’altre. Aleshores, amb les celles pots corregir-ho visualment», puntualitza. 

A més, la seva pell presenta una policromia de sant, fet que evidencia que qui va crear originalment les peces es dedicava a fer figures religioses de Sants. Per un altre costat, la Pintxa mostra la mateixa policromia, amb les galtes remarcades amb coloret, uns ulls que passen de ser ambres a verds i també l’evidència del fet que portava unes pestanyes postisses. 

«És meravellós. La primera capa es mantenia en molt bon estat considerant els anys. Això té un valor incalculable», elogia Álvarez. «Sí que es veien algunes patologies de desgast, a causa d’algun cop per culpa d’alguna caiguda o alguna obertura, perquè l’escultura es fa per blocatge i canvis de temperatura o humitat fa que s’obri».

Presentació dels gegants

Després d’una feina multidisciplinària amb pintura, perruqueria i joieria, tots dos gegants van recuperar el seu aspecte original. Una estètica que van lluir el passat 27 de juny, durant la Festa Major de Sant Pere de Montbrió del Camp, on van ser presentats davant de tots els montbrionencs i montbrionenques a l’Església de Sant Pere Apòstol que es va omplir per l’ocasió.