Armand Puig s’endinsa en la vida i l’obra de Gaudí

El prevere, historiador i escriptor Armand Puig s’endinsa en la vida i l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí en la biografia Antoni Gaudí, vida i obra (Pòrtic) que, segons ha explicat l’autor, aporta «rigor i una visió creïble» i «no viu d’estereotips». 

Puig vol traslladar als lectors que Gaudí era «una persona d’una qualitat excepcional des del punt de vista de la tècnica i l’arquitectura», però també «des de l’amor amb les seves conviccions cristianes». Puig ha apuntat que «una de les originalitats del llibre és posar en relació el personatge amb la seva obra». L’editorial Arpa publica l’obra en castellà.

Puig ha explicat que l’any 2010, un diumenge per la tarda del mes de maig va decidir anar a la Sagrada Família. «Vaig entrar i en aquell moment», ha dit, «vaig sentir-me tocat per l’ala d’algun àngel que passava per allà i vaig entendre que havia d’explicar el que estava veient i sentint i aquí vaig començar la meva ‘love story’ amb Gaudí». Aquell any, el 2010, va publicar un llibre sobre la Sagrada Família. Des d’aleshores ha anat aprofundint en la figura de Gaudí.

Ha afirmat que «una biografia no ha de ser una presa de posició, sinó que ha de ser el màxim d’objectiva possible perquè el lector es faci una idea del personatge». En aquest cas, ha indicat, la biografia també s’havia de fonamentar amb les fonts i no fer dir a Gaudí moltes coses, sinó que allò que diu és el que està contrastat que va dir. L’objectiu, ha apuntat, era construir un personatge «versemblant».

Ha admès que les fonts documentals sobre Gaudí són poques perquè ell no va escriure pràcticament res excepte un manuscrit de Reus. «Gaudí es va dedicar a explicar allò que havia d’explicar a través de les seves obres i per això l’escriptura de Gaudí és l’arquitectura». Ha apuntat que una de les originalitats del llibre és posar en relació el personatge amb l’obra.

Un dels grans reptes per l’autor va ser la documentació i saber «destriar el blat de la palla» i després «intentar entendre l’evolució, una persona no és mai lineal, sinó que té sempre giragonses i Gaudí els té», ha afegit.

Creu que el llibre aporta rigor i una visió creïble i no viu d’estereotips. «Gaudí acaba sent una persona que entenc que és sant, que té unes virtuts sobrenaturals i naturals amb errors i defectes». En el fons, ha afegit, «el que faig és dir-li al lector que té una persona d’una qualitat excepcional des del punt de vista de la tècnica i l’arquitectura i des del punt de vista de l’amor, amb les seves conviccions cristianes».

A Armand Puig l’atrau d’Antoni Gaudí la seva «autenticitat». «Gaudí és una persona que al pa, pa i al vi, vi», ha assegurat. Ha detallat que ell sabia que era un gran arquitecte, però en la segona fase de la seva vida va perdre l’orgull que tenia en la primera fase. «Hi ha una cosa que no va superar que era el seu mal geni, que el va tenir fins al final de tot», ha confessat.

«Gaudí és fill de Reus»

Puig ha apuntat que quan escrius sobre un personatge has d’anar des del seu naixement fins que mor. «Gaudí és fill de Reus, però és un enamorat de Riudoms i fa que ens certs moments digui que és de Riudoms i no perquè en fos realment, sinó perquè se’n sent anímicament i cordialment». 

La casa de Riudoms la van mantenir fins el final i ell era l’amo d’aquesta casa i d’un mas que es diu Mas de la Calderera que és a la riera de Maspujols, ha dit. «Des de Riudoms diuen que va néixer allà, però no hi ha cap document en què afirmi que va néixer a Riudoms, sempre firma documents que diuen que va néixer a Reus».