Societat
120 anys del pantà que alimenta el Baix Camp
Les obres de construcció del pantà van finalitzar l’any 1918 i no va portar aigua a la ciutat de Reus fins a l’agost de 1919
Fotografia de les obres de construcció del pantà de Riudecanyes que es van dur a terme entre els anys 1904 i 1918.
El passat 13 de novembre es va complir el 120è aniversari de la constitució de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, en el seu inici coneguda com a Sindicat de Regs del Pantà de Riudecanyes. Aquesta infraestructura, tot i que avui dia no passa pel seu millor moment, ha estat un dels motius que ha permès prosperar a la pagesia en un territori afectat per greus sequeres i que responia a l’ambició d’una ciutat, Reus, que des de sempre un dels seus grans reptes històrics ha estat l’abastament d’aigua.
La idea de construir el pantà va sorgir de la Comisión de Pantanos el març de l’any 1900, aleshores presidida per l’alcalde de Reus, Pau Font de Rubinat, que va aconseguir incloure el pantà de Riudecanyes al Plan General de Canales y Pantanos del Estado el novembre del mateix any. L’abril de 1901 es va constituïr a l’Ajuntament de Reus el Comitè Executiu dels Pantans que hauria de gestionar i dirigir el projecte.
El juliol de 1901 els enginyers Cayetano Úbeda i Jaime Lahuerta van començar a elaborar els estudis tècnics definitius del pantà per encàrrec del govern, amb un pressupost d’1,32 milions de pessetes. El projecte va quedar enllestit l’any 1902, però no seria fins al novembre de 1903 que seria aprovada la Reial Ordre i el juliol de 1904 que s’atorgaria la primera concessió d’aigua per a la comunitat de regants.
La primera pedra va ser col·locada pel ministre de Foment, Manuel Allendesalazar, el 4 d’octubre de 1904. No obstant això, l’octubre de 1907 es va decidir canviar l’emplaçament de la presa per motius tècnics i el maig de 1908 es van reprendre les obres a l’actual ubicació, 800 metres més avall de la zona original. Les obres no es van completar fins a l’any 1918 i el canal no va portar aigua a la ciutat de Reus fins a l’agost de 1919.
Des d’aleshores, han estat diversos els projectes d’ampliació i millora, destacant l’ampliació durant la dècada dels anys vint per aprofitar les aigües dels torrents de Prades, la Febró i Arbolí, la construcció de l’embassament de Siurana els anys setanta o unes obres que van servir per duplicar la capacitat del pantà de Riudecanyes entre els anys 1989 i 1991. D’aquesta manera, va assolir la seva capacitat actual de 5,3 hectòmetres cúbics.
L’administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats, destaca la importància de l’esforç conjunt de la comunitat en el camí recorregut fins avui. «No podem oblidar els impulsors d’aquest projecte que celebra els seus 120 anys, però tampoc a tots aquells que ens han precedit i que han contribuït a engrandir-lo, millorar-lo i modernitzar-lo», afegeix.
Salut fràgil
Malgrat la sequera dels darrers anys, l’embassament de Riudecanyes es recupera a bon ritme gràcies a les pluges dels darrers mesos. Actualment, supera el 22% de la seva capacitat total i el seu pantà germà, el Siurana, gairebé arriba al 10%. Unes xifres positives si es comparen amb les dades dels darrers anys, però que evidencien la fragilitat d’un territori sensible a episodis de sequera que, pel que sembla, cada vegada poden ser més freqüents. Així i tot, l’estació regeneradora d’aigua a la depuradora de Reus hauria de ser un respir per ambdós pantans.