Habitatge
Cambrils és el municipi de Tarragona amb els pisos més cars, segons la URV
L'informe de la URV aposta per «revaloritzar» el parc immobiliari buit i demana una estratègia urbanística territorial
Imatge de diversos edificis del Camp de Tarragona.
Cambrils és el municipi del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amb un preu de compravenda d'habitatges més elevat, seguit de Salou, Torredembarra, Tarragona i l'Ametlla de Mar. Ho apunta un estudi de la càtedra Innovació Empresa de la URV que situa a la cua Ulldecona, Santa Coloma de Queralt, la Sènia, Móra d'Ebre i Tortosa, que són els pobles amb un preu més baix.
La investigació també calcula que en 15 anys hi haurà un augment de 106.197 llars a la demarcació i aposta per «revaloritzar el parc local dels habitatges buits o infrautilitzats» posant a la venda el 2,2% de les segones residències cada any. A més, l'estudi demana una estratègia urbanística a escala territorial.
L'anàlisi de l'economia del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre encarregat per les cambres de comerç a la URV ha fet un monogràfic sobre l'estat de l'habitatge al territori. L'informe recull dades de la plataforma immobiliària Idealista, del desembre de 2024, i situa Cambrils com el municipi amb un preu de compravenda d'habitatge més car de la província arribant als 2.409 €/m2 el cost mitjà. El segueixen Salou (2.295 €/m2), Torredembarra (2.081 €/m2), Tarragona (2.036 €/m2) i l'Ametlla de Mar (1.944 €/m2).
Totes aquestes poblacions estan situades en preus semblants al que hi havia durant la bombolla immobiliària de 2008. El preu mitjà actual a la demarcació és de 1.623€/m2).
Al capdavall de la taula hi ha els municipis amb preus més assequibles. Tots són pobles de les Terres de l'Ebre, excepte Constantí (Tarragonès) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Hi ha Ulldecona (441 €/m2), Santa Coloma de Queralt (480 €/m2), la Sènia (545 €/m2), Móra d'Ebre (696 €/m2) i Tortosa (857 €/m2).
Més de 100.000 noves llars
La investigació de la URV és una recopilació de diversos estudis. Destaca una simulació de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que preveient el creixement demogràfic, la demarcació passarà de 342.975 a 449.172 llars d'aquí a 15 anys, és a dir, es necessitaran 106.197 habitacles. Cada any hi haurà 7.080 llars més; es tracta del ritme més alt de tot Catalunya, augmentant un 30,9% entre 2024 i 2039.
Segons el cens de 2021, a les 10 comarques del sud de Catalunya hi havia 231.735 residències secundàries (segones residències, habitatges buits sense ús, edificis degradats o en mal estat, habitatges pendents de ser llogats, etc.).
Des de la URV proposen posar aquests habitatge secundaris a disposició del mercat immobiliari. Concretament, xifren en un 2,2% els immobles que es podrien transformar en oferta activa anualment, de manera que s'incorporarien 5.098 habitatges per vendre o per llogar.