Energia
L’Ajuntament de Vandellòs es mostra a favor d’allargar la vida útil de les centrals nuclears
El Congrès va aprovar una proposició no de llei i creixen les veus que defensen la mesura
Imatge de Vandellòs II.
El Congrés dels Diputats va aprovar aquest dimecres una proposició no de llei per instar al Govern a allargar la vida útil de les centrals nuclears. La proposta va ser formulada pel PP i va comptar amb el suport de Vox i UPN, les abstencions de Junts i ERC van permetre que prosperes.
Aquesta mesura, que no és vinculant, vol donar resposta al tancament previst per aquestes indústries, el qual està programat de manera esglaonada entre el 2027 i el 2035. Pel que fa a les centrals catalanes, les dues d’Ascó serien clausurades el 2032 i la situada a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant arribaria al seu final el 2035.
La proposició ha estat ben rebuda per l’Ajuntament de Vandellòs, ja que la seva alcaldessa, Assumpció Castellví, es mostra «a favor» d’allargar aquesta indústria i considera que el pla és «viable». La batllessa que el municipi ha «treballat intensament per un futur postnuclear», però considera que estan «lluny de poder deixar de dependre-hi completament». Concretament, Assumpció assenyala que aquesta indústria genera al voltant de 4.000 llocs de treball directes i indirectes, així com un 30% del pressupost municipal a través dels impostos.
L’edil especifica que el municipi no se situa «en contra de l’energia renovable», però considera que la transició «ha d’anar acompanyada del vector nuclear». En aquest sentit, Assumpció assegura que «ara per ara no hi ha cap alternativa» i critica que els fons de transició nuclear estan sent «lents i insuficients» per traçar una successió.
Demanar una alternativa
Des del grup parlamentari d’ERC al Congrés han demanat una compareixença al Govern espanyol perquè «doni explicacions sobre l’estratègia per fer efectiu el tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs». Jordi Salvador, diputat tarragoní d’Esquerra, assegura que la seva abstenció buscava «manifestar la hipocresia del Govern» per no haver traçat un pla alternatiu a l’extinció de les nuclears.
El diputat referma que el seu partit està «a favor» del tancament nuclear, però critica que actualment no hi ha «pla b» i el desmantellament portaria a la desaparició de llocs de treball i indústria que «no es reposaran». Salvador critica que l’administració espanyola no s’hagi fet càrrec d’una «transició neta» i una correcta gestió de residus.
Per la seva banda, des de Junts assenyala a la Generalitat per haver «dificultat la implantació de renovables» en els darrers anys. Josep Cruset, diputat juntaire per Tarragona, considera que «cal un debat urgent sobre com evitar haver d’importar energia d’altres zones o països». El diputat remarca que aquesta importació implicaria un augment de preu a l’energia elèctrica i «un dany enorme en l’economia familiar i el sistema productiu del país».
Des de Junts consideren que aquest debat ha d’anar més enllà de la proposició no de llei presentada pels populars i apunten que calen «instruments legislatius» que garanteixin l’energia elèctrica «suficient i a un preu competitiu».
Finalment, des del PP de Tarragona denuncien que l’executiu estatal està «posant en risc el futur de Tarragona» amb el tancament nuclear. La diputada Elisa Vedrina manifesta que «no es pot protegir el territori a mitges tintes ni amb càlculs polítics» i defensa que el seu partit és «l’únic que defensa allargar la vida de les nuclears».
L’exemple d’Alemanya
L’energia nuclear produïda a Ascó i Vandellòs representa un 59% de la que consumeix Catalunya, mentre que el conjunt de les renovables no arriba al 20%. L’objectiu de la Generalitat és multiplicar per tres aquest segon vector abans de 2030, però això dependrà del desplegament de plantes energètiques.
L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant indica que l’actual situació ens pot apropar a un escenari «similar al viscut a Alemanya», on el desmantellament de les nuclears els hi ha obligat a tornar a apostar per l’energia tèrmica, un vector que emet CO₂ a l’aire. Aquesta situació és compartida per Jordi Salvador, qui indica que ha estat un dels motius que expliquen la recessió que travessa el país germànic.
Els enginyers alerten de la dependència de les nuclears
«Catalunya s’enfronta a una reducció significativa de la potència disponible degut al tancament de centrals nuclears i una implementació feble de renovables», assenyalen. Per això, el Col·legi considera «crucial» accelerar el desenvolupament de projectes renovables i tecnologies d’emmagatzematge i reforçar la infraestructura elèctrica davant la «reducció significativa» causada pel tancament de les nuclears.
En aquest sentit, afirma que les renovables «no garanteixen una disponibilitat operativa equivalent a la nuclear» i això fa que calgui buscar alternatives com l’emmagatzematge o la generació fòssil. A més, recorden que en cinc anys cal multiplicar per 20 la capacitat instal·lada de renovables per complir amb els objectius de descarbonització.
El document, que porta per títol ‘Reflexió sobre el sector elèctric’ assenyala que les centrals nuclears de Catalunya van aportar el 35,5% de la potència ferma de generació i prop del 40% de la demanda de potència durant el 2020 i insisteixen que ara per ara representen un «component fonamental» per al subministrament del sistema elèctric català.