El poble de Tarragona que es troba entre els més misteriosos d’Espanya segons la revista AD

Gallicant, una petit i aïllat poble medieval de Tarragona, està avui dia abandonat. Aquest llogaret, situat en una esplanada a 860 metres sobre el nivell del mar, va ser fundat a l’Edat Mitjana, amb un clar caràcter estratègic com a punt de vigilància per als sarraïns. El nom de Gallicant fa referència a la seva ubicació elevada, des d’on es podia escoltar el cant del gall i també és considerat un dels pobles més misteriosos d’Espanya segons la revista AD.

Al llarg dels segles, la vida a Gallicant va ser dura. Les seves cases, disposades en filera, s’enfrontaven a la imponent Serra del Montsant i al barranc del riu Siurana, en un entorn de difícil accés. El llogaret no disposava d'electricitat ni aigua corrent, i els nens havien de caminar llargs trajectes fins a l’escola en pobles propers.

A més, els habitants lluitaven contra l’escassetat de terres fèrtils i les dificultats per proveir-se d’aigua, depenent d’activitats com el carboneig per sobreviure, una pràctica que va decaure amb l’arribada de fonts d’energia més modernes.

L’economia de Gallicant va estar basada principalment en l’agricultura, amb cultius de blat, civada i patates, i també en la ramaderia, encara que a petita escala. Malgrat aquests esforços, el poble va patir l’aïllament a causa de la seva ubicació en un terreny muntanyós i mal comunicat.

La falta de recursos i d’infraestructures, juntament amb l’emigració cap a poblacions properes com, per exemple, Arbolí, Alforja i Reus, va portar al despoblament progressiu de Gallicant. Durant les dècades de 1950 i 1960, la majoria dels habitants van marxar i el poble va caure en l’oblit.

De fet, en l’actualitat, totes les cases de Gallicant es troben deshabitades i en un estat de ruïna total. Encara que en temps de collites encara s’utilitzaven, va ser en la dècada dels cinquanta quan van començar a degradar-se, i durant els seixanta, quan els darrers habitants es van traslladar a Arbolí, el poble va quedar completament deshabitat.

Es diu que el propietari que va adquirir el conjunt de cases va decidir retirar les teules de les teulades, fet que va provocar la sobtada desaparició del poble. Avui dia, amb prou feines queden vestigis del que va ser un poble ple de vida. Les restes de Gallicant es troben en un estat d’abandó i ruïna, i el seu complet aïllament afegeix un aire de misteri al lloc.