«Els participants del Campus Rock no volen lleure, volen música i tocar»

— Acabeu d’anunciar les dates del Summer Camp del Campus Rock 2024 a l’Espluga de Francolí. Ja sou una proposta del tot consolidada.

— Vam començar l’any 2001, i al començament ens va costar molt arribar a les famílies i que aquesta oferta s’entengués. Ara, durant el curs, fem campus de caps de setmana a Sant Cugat i a Manacor, i un a l’estiu de tres o quatre dies a Girona. Però el Summer Camp de l’Espluga de Francolí és l’únic que inclou l’allotjament. Havíem estat a Montblanc, a Castellterçol i a Prades, però des de l’any passat el fem a Villa Engràcia, a l’Espluga, perquè l’equipament és molt xulo, i les aules on treballem estan al mateix recinte, fet que ens facilita molt la producció. A més, l’entorn és idíl·lic. A Prades també hi vam estar molt bé, però era diferent.

— Al Campus Rock s’hi treballa molt, no és una cosa d’anar a passar uns dies…

— Sí, amb els anys hem anat temptejant els participants per saber si volien més lleure o no, i la conclusió és que no. Ells demanen tocar i passar-ho bé amb altres nois i noies d’arreu dels Països Catalans (o de fora: l’any passat ens van venir de Suïssa i de Tailàndia…). Inicialment, aquest campus l’oferíem a joves a partir de 12 anys, però a ran d’haver començat a fer els Minicampus, que són caps de setmana per a nens de 8 a 11 anys, ens vam trobar que molts pares ens demanaven fer la mateixa oferta musical a l’estiu, però amb una mica més de lleure. 

Així que l’any passat també vam posar en marxa el Campus Rock Kids, on els participants fan música, però també activitats de lleure relacionades amb aquesta. Igual que els grans, fan instruments, combos i un concert final, però tot una mica menys intens. I tot per demanada dels pares, perquè si bé és cert que hi ha alguna altra oferta de colònies musicals, com la que fa Camerata XXI aquí a Tarragona, les nostres són una mica diferents: fem una mica més de soroll.

— En aquests vint anys han proliferat les escoles de música i s’han revalorat els estudis musicals. Heu notat si la canalla tenen més i millor formació musical?

— Sí, des que vam començar hem vist que les edats han anat baixant molt. Això és simptomàtic d’aquesta formació que comentes. Quan jo vaig començar a fer música, en el context de Lax’n’ Busto, al meu poble no hi havia cap escola de música moderna, ni tan sols una botiga de música. Avui dia, n’hi ha a totes les comarques. I estem veient que, com que hi ha molta més canalla que comença a tocar de més jove, hi ha més coneixement de l’instrument. I també més ganes fer coses, de compartir la música. I és per això que propostes com la nostra tenen sentit. 

Nosaltres vam engegar aquests campus perquè en la nostra activitat musical havíem descobert les coses a base d’hòsties, per encert i error. I per això en els primers campus també vam programar xerrades de professionals del sector, de premsa, ràdio, del món de la producció i músics. Després, també ens hem trobat que la tecnologia ha afavorit que hi hagi gent que aprengui sense professors, però el cert és que, al final, la música no l’acabes fent mai sol, hi ha un moment que l’has de compartir amb altres instruments i companys, posar-la en comú per tocar-la en directe.

— Al Campus Rock heu vist néixer formacions que ara estan en actiu?

— Hem tingut alumnes que en podríem dir il·lustres: des de Doctor Prats a Stay Homas, la Maria Hein, la Clara de Renaldo i Clara, la Ivette Nadal, el grup Oxigen… Hi ha molts artistes per als quals el Campus ha sigut important. En el món de la música, normalment et sents una mica rara avis si no tens amics del teu entorn a qui també els agradi. Per a molts, el Campus ha sigut aquest punt de trobada, el dir no estic sol al món, hi ha més gent com jo, i mola. Fins i tot alguns ara són professors, perquè volem que els alumnes també vegin altres maneres d’ensenyar i veure la música.