Una cova plena de restes que parlen

Des del neolític fins a l’edat del bronze, entre fa 7.000 i 3.000 anys, la Cova dels Xaragalls (localitzada a Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà), va ser objecte de diverses ocupacions humanes. Així ho han conclòs els treballs d’excavació i recerca efectuats en aquest jaciment, i que han permès recuperar i inventariar més de 7.000 restes esquelètiques humanes, així com també gran quantitat de restes d’animals, fragments de recipients ceràmics i objectes ornamentals. I no només això: la gran quantitat de restes evidencien un ús sepulcral de la cavitat durant un llarg període de temps.

L’última campanya d’excavació al jaciment es va realitzar entre el 4 i el 22 de desembre de l’any passat, sota la direcció del Dr. Miguel Ángel Moreno, el Dr. Josep Vallverdú i Alfredo Suesta, investigadors de l’IPHES-CERCA i del Dr. Antonio Rodríguez Hidalgo, professor del departament de Prehistòria i arqueologia de la Universitat de Sevilla i investigador associat a l’IPHES-CERCA. 

Els responsables dels treballs apunten que el fet que hi hagi hagut un ús continuat de la cavitat amb finalitats sepulcrals els ajudarà a entendre els canvis en la societat de cada moment i també el tractament de la mort en els diferents períodes. Un altre fet rellevant de la investigació ha estat que l’accés a l’anomenada Sala Gran ha permès també documentar nous nivells arqueològics. Així, s’han localitzat restes esquelètiques de cabra salvatge (Capra pyrenaica/ibex), així com carbons i ossos cremats anteriors als 40.000 anys.

Segons, el Dr. Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES-CERCA i professor de la Universitat Rovira i Virgili, aquest conjunt de restes «poden ser una de les primeres evidències de poblament neandertal en cova a les Muntanyes de Prades, del mateix període de la Cova Foradada i l’Abric de la Griera, a Calafell, o a jaciments mosterians més propers junt a l’Abric Romaní de Capellades».