Declaren que la víctima temia «represàlies» per explicar que l'exgerent de turisme de l'Espluga l'agredia sexualment

Diversos testimonis han declarat que la víctima els va confessar que no havia explicat que l'exgerent de l'oficina de Turisme de l'Espluga de Francolí l'agredia sexualment perquè tenia por de les «represàlies» i que ningú la cregués, així com de perdre la feina. 

En la segona jornada del judici, celebrat aquest dimecres a l'Audiència de Tarragona, el psicòleg de l'ONCE, que atenia la dona, ha afirmat que li va costar molt explicar els tocaments i agressions en la cita del juliol i que havia anul·lat diverses visites durant el primer semestre de 2016. «Li va suposar un esforç terrible explicar-ho», ha dit. Entre els testimonis, també han declarat les companyes de feina de la víctima, les quals han manifestat que no van veure cap agressió.

L'entrenador de la víctima, que també era cap de l'oposició a l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí i conseller de turisme del Consell Comarcal de la Conca de Barberà durant el 2015 i 2016, ha explicat que l'actitud de la jove va canviar al pocs mesos de començar a treballar a l'oficina de turisme. Ha remarcat que arran de la relació estreta i de confiança que tenia amb ella, li va explicar que el gerent – ara exgerent- la tractava malament. L'entrenador ha detallat que va concertar una reunió amb l'alcalde anterior- David Rovira- per exposar l'assetjament laboral.

Segons el testimoni, la víctima va començar a patir atacs d'ansietat i d'angoixa durant el primer semestre de 2016 i, finalment, després de diverses converses li va confessar els fets. «Em va dir que l'investigat la tocava i que no eren amistosos sinó de tipus sexuals; em diu que l'empenyia contra la paret, cadira o taula de l'oficina, que li havia de fer fel·lacions, i que l'havia penetrat vaginal i per via anal», ha declarat l'entrenador. També ha indicat que els primers tocaments es van produir al taulell d'atenció al client i després al despatx del processat. «Tenia por a perdre la feina i que no la creguessin, obtenir una feina amb la situació d'invident i al mateix poble era un fet únic, tenia molta por de perdre-la», ha afegit.

Símptomes compatibles

Un altre dels testimonis, que ha declarat en la segona vista del judici, ha estat el psicòleg de l'ONCE, que l'atenia en el programa educatiu de suport a les persones invidents. L'home ha asseverat que durant la tardor del 2015, la víctima li va trucar per explicar-li que se sentia «incòmoda» i poc valorada pel seu cap. Així mateix, ha destacat que la dona va anul·lar diverses visites que tenien concertades entre els mesos de gener i juny de 2016 i que no va ser fins al 12 de juliol d'aquell any quan li va explicar els fets.

«Em comença a explicar que tot allò de la pressió i de què no se sentia valorada, havia anat a més, em parla de tocaments per damunt i sota de la roba i de veure'ls obligada a fer-li tocaments, li costava molt parlar, la sensació és que li suposava un esforç terrible», ha dit. El testimoni ha relatat que li va demanar que aturés l'explicació perquè ho havia de denunciar als Mossos. «Em va dir que tenia molta de por per les represàlies del seu cap i també d'explicar-li al seu pare per la reacció que pogués tenir», ha afirmat. Alhora, ha assegurat que el fet que li costés expressar-se i els plors són compatibles amb els fets que explicava.

«Mai vaig veure res»

Diverses treballadores de l'oficina de turisme del municipi, companyes de feina de la víctima, han afirmat que mai van veure que l'acusat agredís o insultes a la dona. A més, han comentat que no els va explicar res sobre les presumptes violacions. Una d'elles ha assenyalat que l'investigat i la víctima es quedaven algunes tardes sols, quan ella havia de fer visites a la Cova. «De camí cap al dinar de Nadal, ell estava molt pendent d'ella, la guiava, no vaig veure cap gest de contingut sexual ni mai que la insultes», ha sostingut. Alhora, ha indicat que sempre portava les ulleres opaques i no van veure si havia plorat.

Una altra de les treballadores, ja jubilada, ha declarat que ella només va coincidir un dia a la feina i que es va quedar molt sorpresa quan va comprovar que li havien deixat en un full per escrit les tasques que havia de fer, ja que com a invident no les podia llegir. «Em va dir que li deia inútil i que la tractava malament i la meva resposta va ser que denunciés», ha manifestat. A partir d'això, es va crear un vincle d'amistat i la va començar a trucar «plorant per desfogar-se±». En la jornada, també ha declarat el pare de la víctima que ha asseverat ha viscut vuit anys de «calvari». «Fa vuit anys que no dorm, va al psicòleg i es medica, l'esport ha estat la seva salvació», ha expressat.

Vidal no respon sobre els fets relacionats amb les dues querelles

L'actual alcalde de l'Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, ha explicat que en ple del 4 d'agost de 2016, el seu grup municipal va demanar a l'alcalde David Rovira que s'obrís un expedient disciplinari contra el llavors gerent de l'ens turístic i que es prenguessin mesures cautelars. També ha recordat que li van exigir la dimissió al batlle si des del consistori no s'actuava per resoldre la problemàtica.

Al principi de la declaració, Vidal ha remarcat que té dues causes judicials obertes, ja que l'acusat ha presentat una querella per un presumpte delicte de prevaricació, revelació de secrets per funcionari públic i calúmnies al jutjat número dos de Valls. Els motius d'aquesta querella és que el batlle el va apartar temporalment de les seves funcions al capdavant de l'oficina de turisme arran de l'obertura d'un expedient disciplinari. Per aquest mateix expedient, l'investigat va presentar una denúncia al Jutjat Contenciós Administratiu número dos de Tarragona.

Per tot plegat, Vidal no ha contestat preguntes relacionades amb aquestes qüestions perquè el podria afectar de cara al seu procés judicial. Finalment, l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí no haurà de pagar la indemnització de 50.000 euros de responsabilitat civil - que li demanaven inicialment les acusacions-, pel fet que cap organisme els ha notificat que s'havien de personar en la causa i presentar escrit de defensa. Per la qual cosa, en el cas que hi hagi sentència condemnatòria no podran condemnar el consistori perquè no s'han pogut defensar.